Declarazions a la lesiera
scrit ai 22 July 2007 da les 20:39:37 da noeles
Na proposta che ti é juda sun l stome
AL NE VEGN NIA DÉ AMENT ASSÉ CIE CHE AL VEGN DIT A INOM DE NA UNION
La Generela sostegn l referendum de chi da Souramont a na moda che la mendranza ladina posse spo “se damané n parlamentar a Roma, n deputat ladin”, <perché i numeri per mandare un parlamentare a Roma ci sono>. Chesta en curt la proposta fata dantenier, vender, sun l sfuei Corriere dell'Alto Adige.
Tl medem sfuei de enier, sabeda (21.02.07), pon lieje la resposta dl senatour Oskar Peterlini che se desmostra desplazé, ence sce al aprijeia la vueia di ladins de engrandí sia comunité. Al veid cotantes dificoltés sceries a livel costituzional y souraldut màncel i numeri. Al recorda che el vegn lité da n scagn lital de 160.000 abitanc. Con dut l respet di 35.000 ladins sternus fora te trei provinzies fóssel el a una de ti dé l consei de chirí n sostegn tles provinzies y tles regions plutost che diretamenter a Roma. An pò fé tres deplù tles provinzies per sconé y valorisé tres deplù l lingaz y la cultura ladina. Con degun spirit de vendeta recórdel desche al é vegnù fat fora tles lites dl 1996 ajache l partí Svp, per ti vegnì encontra a la comunité ladina, l ova oblié de ti lascé l post al ladin …Crazzolara, che spo n'é nia sté bon de passé, ma el, Peterlini, fossa dessegur passé.
Ence l aconsiadour ladin tl comun da Bulsan, Helmut Moroder, é dassen scheptich sun la proposta dla Generela. N ladin dess podei deventé parlamentar per sies cualités y no demé ajache al é ladin. A Roma ne esisteiel nia la “proporzionala etnica ” y n ladin pò deventé president dla republica, ma mai Landeshauptmann
En parlamentar ladin a Roma foss la SVP ladina co messass bela dadío se iere, mo sö en post de lista olá che le candidat á ince na chance da gni lité y no al 5. post desco l´ultimo iade. Te cösc cajo fossel ince i numeri....
Christian, perdona, sce tes as capì damat ... batudes a la ... ne fova nia minedes "che n ladin posse deventé "Landeshauptmann", ma a la afermazion che "... perché i numeri per mandare un parlamentare a Roma ci sono ...", ajache n candidat al parlament adora soura 120.000 oujes per ruvé a Roma, i ladins arjonj 35-40.000, de chisc ne é nience duc litadours maiorens. I conc é tost fac.
Perauter, a me me resulteiel che n ladin ne pò nia deventé "Landeshauptmann" nience do la reforma dl 2001 che dij:
Mit Zustimmung der Mehrheit der Abgeordneten der italienischen bzw. der deutschen Sprachgruppe kann für den jeweiligen Zeitraum ein Abgeordneter der ladinischen Sprachgruppe zum Präsidenten des Regionalrates gewählt werden. Die Vizepräsidenten werden unter den Abgeordneten gewählt,d ie nicht der Sprachgruppe des Präsidenten angehören (Art. 30 St. 2001);
- der ladinischen Sprachgruppe wird die Vertretung im Regionalausschuss auch abweichenden von der proporzmäßigen Vertretung gewährleistet (Ar. 36 St. 2001).
Das Gesetz über die Wahl des Südtiroler Landtages muss die Vertretung der ladinischen Sprachgruppe gewährleisten (Art. 48 St. 2001);
Mit Zustimmung der Mehrheit der abgeordneten der deutschen und der italienischen Sprachgruppe kann für den jeweiligen Zeitraum zum Präsidenten des Südtiroler Landtages gewählt werden (Art. 48ter).
Der ladinischen Sprachgruppe kann die Vertretung im Landesausschuss von Südtirol auch abweichend von der proporzmäßigen Vertretung zuerkannt werden. Sitz ein einiziger ladinischer Vertreter im Ladntag und wird er in den Landessauschuss gewählt, so muss er auf sein Amt als Präsident oder Vizepräsident des Landtages verzichten (Art. 50).
Ciala ence a la dizion kann, donca na rejon che depen da la maioranza, sce ala vuel.
Christian, che aste mo mai damané? che zacai sii te consei ne n'ô pa nia dì che al sii enformé:
le Landeshauptmann sarà dagnora todesch
so vize dagnora talian
cösc regolamont ven fora dal proporz y le proporz é de fer:
por la medema gauja é i ladins slüc fora da trepes dles nciaries plü altes ....