|  |
N comentar: enconteda de Mussner y Perathoner con Gahr dla Austria
scrit ai 20 July 2007 da les 19:50:59 da noeles |
|
La protezion di ladins, nia da l'Austria, ma da la Court Costituzionala Taliana
PARADOSSALMENTER É LA SENTENZA NR. 356/98 DLA COURT COSTITUZIONALA L PRUM ARTEGN GIURIDICH CHE FEJ REFERIMENT AL TRATAT DE PARIS EN CONT DI LADINS
La gran creta te Durnwalder da pert de Mussner met man da gracé. Al ti é ju bendebot de travers l sostegn per l referendum che Durnwalder ti à bele asseguré a chi da souramont, canche an sà che Mussner é daldut contrar, aladò dla vedla "Regola de Gherdeina" (SVP) che ne vuel nia i avei, ajache ai ti tofa massa da "talian" y ei miena de avei n bon tof da "tiroler".
- La Court Costituzionala, estrat da la sentenza n. 356/98: Lo statuto speciale, nel suo complesso, ha difatti delineato un sistema di particolari garanzie a tutela delle minoranze linguistiche, per salvaguardarne la identità e garantirne la rappresentanza nelle istituzioni regionali e locali, in rispondenza alle particolarità storiche e sociali della Regione, agli obblighi internazionali assunti dallo Stato ed agli interessi nazionali ....
Cie él pa suzedù? Al é ruvé a Bulsan i dis passés l president dla sotcomiscion per Sudtirol dl parlament d'Austria, l parlamentar nazional Hermann Gahr. Mussner à atira brancé ite l'ocajion per jí a ti damané sce ala é ben segura la sconanza dl ladins de Sudtirol da pert dl govern de Viena. Mussner se à tout pera a la enconteda l inteletual y responsabel nia demé dla politica dla Svp ladina ma ence per na pert de chela todescia, l avv. Christoph Perathoner che abiteia te Gherdeina, ma che se mesceida dantaldut tla politica dla Svp todescia tla bacheta de Bulsan. Gahr ti à samben asseguré "che la funzion de sconanza che l'Austria à ti confronc de Sudtirol tol samben ence ite i ladins. Net degun dube che la Republica d'Austria i ae tres tout in conscidrazion, deberieda con i todesc". Do les assegurazions de Gahr à Perathoner sotligné che, sceben che i ladins ne vegne nia nominés expressis verbis tl Tratat de Paris (acordanza italo-austriaca conesciuda ence sot al inom de Degasperi-Gruber dl 1946), n'él degun dube a livel de giurisdizion internazionala, che i ladins desche i todesc de Sudtirol tome sot a la garanzia de protezion internazionala." L parados é che la pruma sentenza giuridica che fej espressamenter referiment al Tratat de Paris dl 1946 en cont di ladins é belavisa na sentenza dla Court Costituzionala Taliana, la n. 356/98, che à rosedé la lege litala dla provinzia de Bulsan, chela SVP dl 1998 con chela che ala volova introduje n lim lital (estrat da la sentenza: nel merito il ricorso è fondato. L'art. 25 dello statuto speciale per il Trentino-Alto Adige dispone l'adozione del sistema proporzionale per la elezione del Consiglio regionale, nel generale contesto del riconoscimento di specifici gruppi linguistici, che concorrono tutti, con le caratteristiche etniche e culturali di ciascuno, a caratterizzare la intera comunità regionale, anche nelle articolazioni provinciali. Lo statuto speciale, nel suo complesso, ha difatti delineato un sistema di particolari garanzie a tutela delle minoranze linguistiche, per salvaguardarne la identità e garantirne la rappresentanza nelle istituzioni regionali e locali, in rispondenza alle particolarità storiche e sociali della Regione, agli obblighi internazionali assunti dallo Stato ed agli interessi nazionali ....). La plu auta istanza de giurisdizion dl stat à anulé chesta lege litala dla provinzia de Bulsan per stravardé i ladins. A recore enlaouta a la Court Costituzionala fòvel sté l MPL (Ladins). De chesta sentenza ne afùstien samben net nia tla relazion de Christoph Perathoner tl liber "Die Ladiner: eine Minderheit in der Minderheit". Demé tla relazion de Roland Riz él na curta frasa, ma nience el ne va ite tl contegnù.
A cie moda à pa Mussner volù enconté Gahr? Bonamenter da la tema che sce chi da souramont essa da vegnì pro Sudtirol, podessa l'Austria desdì "la sconanza per i ladins". N envit a Gahr de ti tré tles oredles a Durnwalder a na moda che al ne feje mine la matada de daidé chi da souramont. Ala ti mueia a Mussner che i ladins fora de Sudtirol ne giaude nia la medema sconanza, ajache l"Abkommen" ne i tol nia ite. Ciun "Abkommen" (acord) pa? L Tratat de Paris Degasperi - Gruber? Chel ne tol pa nience ite i ladins de Sudtirol. L prum statut de autonomia dl 1948? An ne i à nia volù, ence sce tl 1946 fòvel sté la gran manifestazion sun l jouf dl Sela y autres ence tl 1948. L medem él ence suzedù pro l secont statut de autonomia dl 1972, olàche an à coioné i fascians. Mussner à envié Gahr de tegní davert y a aprofondí l dialogh tles valedes ladines de Sudtirol. Samben demé tles valedes de Sudtirol, al ne dess nia se ficé ite te chi da souramont. Gahr pèr na persona daverta, ma al ne à nia podù rejoné con les dretes persones, con i ladins che crei tla unité de duc i ladins. Pro si interlocutours Mussner y Perathoner fàlela de chest vers dassen, desche la posizion de Mussner contra l referendum da souramont desmostra. (ji).
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 3.66 Oujes: 6

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: N comentar: enconteda de Mussner y Perathoner con Gahr dla Austria (ponc: 1) da christian ai 20 July 2007 da les 22:49:35 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Die Ladiner: eine Minderheit in der Minderheit.
Iu ne sun nia en inteletual, mo sce la popolaziun ladina, vignönn y vignöna de nos, 30.000 ladins encer le Sella ia è na mendranza tla mendranza ... danlò ol dì che i inteletuai è dadio morc fora
I ladins n'à aldédancö nia plü debojügn de sconanza. Ai à debojügn de n sentimont ladin co i lieia empü adöm y ti dà che forza da modelé sò dagnì ...
|
|
|
Re: N comentar: enconteda de Mussner y Perathoner con Gahr dla Austria (ponc: 1) da Claudio ai 20 July 2007 da les 23:38:32 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Pordona Christian, ma ties afermazions me sà n pue "matorines". I vivon te n stat fondé sun l dert, sun les rejons y "sconanza" ne vuel dì te nost contest dì nia auter che rejons, derc, metus ju per scrit. I derc che nos raton encuei desche normai àn messù se sciacaré decà. Al é n statut de autonomia, al é normes, al chesta y chela rejon. L dert scrit é la basa de na vita zivila. |
|
|
Re: N comentar: enconteda de Mussner y Perathoner con Gahr dla Austria (ponc: 1) da christian ai 21 July 2007 da les 08:46:22 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | La vita pon sconé.
La dignité dla porsona. Söa liberté
La verité va respetada.
Le respet y perié pordenanza
sce an fala.
La Ladinia damana coraje, ligreza y orei ester ladins.
Ince sce d'atri te baia decuntra.
La storia scriarà ci che i an fat
Nosc Signûr iudicarà sce porsones tin sön la verité
I al n'è mai massa tert
da cambié idea.
Christian Ferdigg, Al Plan |
|
|
Re: N comentar: enconteda de Mussner y Perathoner con Gahr dla Austria (ponc: 1) da MateoTaibon ai 21 July 2007 da les 13:47:10 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Christian, sconanza adora na mendranza! tan plü sc'ara é ince na picia comunité de lingaz zonza hinterland !
A pert che la maiú granazia y sconanza é gnüda dala curt costituzionala da Roma. |
|
|
|