Enconteda a San Martin tl istitut MdR
scrit ai 19 July 2007 da les 19:01:17 da noeles |
|
Ombolc dla Val Badia: al vuel ester n ladin standard scrit
CHESTA LA MINONGA GENERALA TE NA ENCONTEDA CHERDEDA ITE ENIER, 18 DE MESSEL, A SAN MARTIN DE TOR DAL ASSESSOUR F. MUSSNER PER ENRESCÍ LA MINONGA DLES ISTITUZIONS
Al dova ester na enconteda per rejoné dla chestion dla "adoranza dl ladin scrit tla Val Badia", desche al fova da lieje sun l envit che l assessour Mussner ti à mané fora a duc i ombolc y ai assessours a la cultura dla Val Badia, ma deventeda éla plutost na descuscion sun l ladin standard (LS) o ladin scrit unifiché per dutes les valedes ladines. La aplicazion dl standard scrit (LS) tles istituzions é praticamenter chieta da jené dl 2003 do la delibera dla jonta provinziala n. 210/03 che à declaré desche ofiziai i idioms "gherdeina" per Gherdeina y chel de "mesa-val" per la Val Badia y de conseguenza inofizial l ladin standard.
La senta dl istitut ladin MdR, post dla enconteda.
Post dla enconteda: la senta dl istitut ladin MdR a San Martin. Adum con i ombolc, Fortunato Ferdigg (Mareo), Pepi Dejaco (San Martin), Franz Complojer (La Val), Elmar Castlunger (assessour a la cultura, ence empede l ombolt Dorigo Ugo) y Franz Pedratscher de Corvara, él ence vegnù envié i assesours a la cultura y n valgunes d'autres figures istituzionales sciche Bruno Senoner te sia viesta da president dla Lia di comuns ladins, l intendent Roland Verra, l president dl istitut ladin Hugo Valentin, l diretour dl IPL Theodor Rifesser y l professour univ. Paul Videsott, a dé sie contribut a la descuscion. La delibera marora de mei en chest ann deida capì l "percie y per co" de chesta enconteda te chest moment y sun chest argoment. L consei de comun de Mareo se à damané tres na delibera che al vegne reconesciù tla Val Badia la varianta marora dlongia a chela de mesa-val porteda inant dal istitut MdR, y de podei adoré ofizialmenter l mareo pro les deliberes y les comunicazions comunales y tamben te scola y te gliejia. L consei de Mareo se à endere ence damané laprò che l ombolt Fortunato Ferdigg se ghire de podei adoré per scrit l ladin standard (LS) a livel interladin, p.ej. pro la Lia di comuns ladins. La chestion locala (cie ladin dla Val Badia?) ne acontenteia degugn cis. Duc i ombolc y i assessours a la cultura dla Val Badia é bendebot daverc a n standard scrit per dutes les valedes ladines, dantfora l ombolt de Corvara Franz Pedratscher che à sotligné che an dess laoré inant sun la basa dl SPELL (Servisc de planificazon y de elaborazion dl lingaz ladin) y de ne lascé nia jì a perde chisc fruc. An liej mindicé sun la USC di Ladins l standard scrit (LS) y an se à bele usé y fat na idea clera desche al ciala fora. Al ne sprigola degugn. Al contrar, al à la venta de vegnì entenù miec soura dut l teritore ladin. Duc i ombolt entervegnus à dit la sia sun l argoment y duc é plu o manco dla medema minonga che n standard scrit ladin é n vare dassen positif, da apriejé y da sostegnì. Samben la dezijion sun les formes de chest standard scrit, sce ales dess vegní mudedes ju, mess vegnì touta da esperc linguistics.
Ma clecaràl pa chest per ti fé ouje minonga al assessour Musner? N entervent plutost lonch é vegnù tegnù dal prof.univ. Paul Videsott che à envié l assessour de tó su la endesfida dl standard scrit ladin, na dezijion che foss avisa tant storica che l'aprovazion, do da longes descuscions, dla scola paritetica dl 1948. Al se à pité de colaboré scientificamenter deberieda con l istitut MdR y al istitut ladin fascian MdF per definì y desclarì adum certes soluzions grafiches che ne plej nia daldut o che an podessa fosc mudé en miec. La situazion é plutost raidousa. Depierpul che te Gherdeina rejónen te duta la valeda plu o manco unfat, rejónen tla Val Badia almanco 6 idioms da Colfosch enfin a Pliscia, duc fossa aladò dl conzet de Mussner y dla SVP "lingaz dla oma" che an mess podei scrive y lieje desche la "oma nes l à ensegné". L ladin scrit de "mesa-val" é n compromis scrit, n standard. L standard ladin (LS) fej ciamò n vare plu inant y tol ite dut l raion ladin. Al é da capí che tla Val Badia, dantaldut tla auta valeda, veiden l standard valch outes enfinamai plu damprò che l model de mesa-val con sies particolarités y "iregolarités" envers al mareo y al badiot.
Aladò dles personalités istituzionales, ombolc y assessours, pòn dí che la Val Badia é enjigneda y daverta a tó su l standard scrit. Dut na autra situazion àn depierpul te Gherdeina: l ombolt de S. Cristina y president dla Lia di comuns ladins, Bruno Senoner, rata che te l ladin ae te Gherdeina dutaorela n prestije plutost bas y che al jissa dutentourn debujegn de na promozion dl ladin en general, spo podessa ence l standard scrit vegnì azeté miec y plu saurì. La funzion de prestige-planning (planificazion dl prestije de n lingaz) fova perauter na fasa dl projet SPELL a chela che i istituc ladins essa messù dé sie contribut do la publicazion dla gramatica dl LS (2001) y dl dizionar dl LS (2002). Suzedù ne él endere nia.
|