benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Enconteda a San Martin tl istitut MdR
scrit ai 19 July 2007 da les 19:01:17 da noeles

Ladin Standard

Ombolc dla Val Badia: al vuel ester n ladin standard scrit  

CHESTA LA MINONGA GENERALA TE NA ENCONTEDA CHERDEDA ITE ENIER, 18 DE MESSEL,  A SAN MARTIN DE TOR DAL ASSESSOUR F. MUSSNER PER ENRESCÍ LA MINONGA DLES ISTITUZIONS 

Al dova ester na enconteda per rejoné  dla chestion dla "adoranza dl ladin scrit tla Val Badia", desche al fova da lieje sun l envit che l assessour Mussner ti à mané fora a duc i ombolc y ai assessours a la cultura dla Val Badia, ma deventeda éla plutost na descuscion sun l ladin standard (LS) o ladin scrit unifiché per dutes les  valedes ladines. La aplicazion dl standard scrit (LS) tles istituzions é praticamenter chieta da jené dl 2003 do la delibera dla jonta provinziala n. 210/03 che à declaré desche ofiziai i idioms "gherdeina" per Gherdeina y chel de "mesa-val" per la Val Badia y de conseguenza inofizial l ladin standard. 

La senta dl istitut ladin MdR, post dla enconteda.

 



   

Vigni mel é bon per valch - Touta de posizion de Erwin Valentin sun la chestion

Dal latin al ladin - Dret n gran fal y pericul per l lingaz ladin é l isolazionism de valeda

N troi lonch devers l Ladin Standard scrit
Ladin standard: sté chic sen fossa avisa desche sce l'America, n iade che ala é vegnuda descorida, ne fossa nia vegnuda coloniseda
N standard scrit é na conditio sine qua non
Intervista a Bernard Cathomas, encuei diretour general dla Televijion Rumancia, sun i svilups dl standard scrit rumanc
Euskera batua  - l lingaz standard ti Paisc Bascs - La situazion idiomatica spidiceda ti someia a chela ladina - Ence lavia rejonova i aversars a tort de lingaz artifizial y de esperanto.
Rejoneda dl'ava y lingaz unifiché
I gran vantajes dl ladin standard: al é plu saurì da lieje y da scrive per duc
SPELL: situazion dl 2004
L decret anti-LS dl Istitut Ladin y dl assessour Mussner ti à tout, do 15 agn, la ofizialité che jiva de uega - UGL y Istitut de Fascia laora inant con sies equipes
Post dla enconteda: la senta dl istitut ladin MdR a San Martin. Adum con i ombolc, Fortunato Ferdigg (Mareo), Pepi Dejaco (San Martin), Franz Complojer  (La Val), Elmar Castlunger (assessour a la cultura, ence empede l ombolt Dorigo Ugo) y Franz Pedratscher de Corvara, él ence vegnù envié i assesours a la cultura y  n valgunes d'autres figures istituzionales  sciche Bruno Senoner te sia viesta da president dla Lia di comuns ladins, l intendent Roland Verra, l president dl istitut ladin Hugo Valentin, l diretour dl IPL Theodor Rifesser y l professour univ. Paul Videsott, a dé sie contribut a la descuscion.
    La delibera marora de mei en chest ann deida capì l "percie y per co" de chesta enconteda  te chest  moment y sun chest argoment. L consei de comun de Mareo se à damané tres na delibera che al vegne reconesciù tla Val Badia la varianta marora dlongia a chela de mesa-val porteda inant dal istitut MdR, y de podei adoré ofizialmenter l mareo pro les deliberes y les comunicazions comunales y tamben te scola y te gliejia. L consei de Mareo se à endere ence damané laprò che l ombolt Fortunato Ferdigg se ghire de podei adoré per scrit l ladin standard (LS) a livel interladin, p.ej. pro la Lia di comuns ladins.
    La chestion locala (cie ladin dla Val Badia?) ne acontenteia degugn cis. Duc i ombolc y i assessours a la cultura dla Val Badia é bendebot daverc a n standard scrit per dutes les valedes ladines, dantfora l ombolt de Corvara Franz Pedratscher che à sotligné che an dess laoré inant sun la basa dl SPELL (Servisc de planificazon y de elaborazion dl lingaz ladin) y de ne lascé nia jì a perde chisc fruc. An liej mindicé sun la USC di Ladins l standard scrit (LS) y an se à bele usé y fat na idea clera desche al ciala fora. Al ne sprigola degugn. Al contrar, al à la venta de vegnì entenù miec soura dut l teritore ladin. Duc i ombolt entervegnus à dit la sia sun l argoment y duc é plu o manco dla medema minonga che n standard scrit ladin é n vare dassen positif, da apriejé y da sostegnì. Samben la dezijion sun les formes de chest standard scrit, sce ales dess vegní mudedes ju, mess vegnì touta da esperc linguistics. 

    Ma clecaràl pa chest per ti fé ouje minonga al assessour Musner? N entervent plutost lonch é vegnù tegnù dal prof.univ. Paul Videsott che à envié l assessour de tó su la endesfida dl standard scrit ladin, na dezijion che foss avisa tant storica che l'aprovazion, do da longes descuscions, dla scola paritetica dl 1948. Al se à pité de colaboré scientificamenter deberieda con l istitut MdR y al istitut ladin fascian MdF per definì y desclarì adum certes soluzions grafiches che ne plej nia daldut o che an podessa fosc mudé en miec.  La situazion é plutost raidousa. Depierpul che te Gherdeina rejónen te duta la valeda plu o manco unfat, rejónen tla Val Badia almanco 6 idioms da Colfosch enfin a Pliscia, duc fossa aladò dl conzet de Mussner y dla SVP  "lingaz dla oma" che an mess podei scrive y lieje desche la "oma nes l à ensegné". L ladin scrit de "mesa-val" é n compromis scrit, n standard. L standard ladin (LS) fej ciamò n vare plu inant y tol ite dut l raion ladin. Al é da capí che tla Val Badia, dantaldut tla auta valeda, veiden l standard valch outes enfinamai plu damprò che l model de mesa-val con sies particolarités y "iregolarités" envers al mareo y al badiot. 

    Aladò dles personalités istituzionales, ombolc y assessours, pòn dí che la Val Badia é enjigneda y daverta a tó su l standard scrit. Dut na autra situazion àn depierpul te Gherdeina: l ombolt de S. Cristina y president dla Lia di comuns ladins, Bruno Senoner, rata che te l ladin ae te Gherdeina dutaorela n prestije plutost bas y che al jissa dutentourn debujegn de na promozion dl ladin en general, spo podessa ence l standard scrit vegnì azeté miec y plu saurì. La funzion de prestige-planning (planificazion dl prestije de n lingaz) fova perauter na fasa dl projet SPELL a chela che i istituc ladins essa messù dé sie contribut do la publicazion dla gramatica dl LS (2001) y dl dizionar dl LS (2002). Suzedù ne él endere nia.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 2


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Enconteda a San Martin tl istitut MdR (ponc: 1)
da Claudio ai 19 July 2007 da les 19:54:49
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Bela la osservazion, cie ladin dla Val Badia?
Era/ara (mareo), Vëra/ara (S.Martin y enceria) o Ela/ala (badiot)? LS (Ala ->forma atonica y Ela -> forma tonica. O "al daür", "al deura" o "al doura"? LS-> al deura. An podessa fé n grum de ejempli.
D'autra pert sourantol avisa l standard na particolarité dl mareo, l partizip sun -és di verbs sun -é, empede la forma de "mesa-val" à.



Re: Enconteda a San Martin tl istitut MdR (ponc: 1)
da Castlungerlois ai 20 July 2007 da les 08:49:04
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Ie son content che i ombolc dla Val Badia y reprejentanc de istitutuzions publiches à tout posizion per l ladin scrit unifiché. Chest é n vare important tla derta direzion.



Re: Enconteda a San Martin tl istitut MdR (ponc: 1)
da Jandaniel ai 20 July 2007 da les 09:29:11
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Ie ti é endere puecia creta tla direzion dl istitut ladin MdR. La intervista de Leander Moroder al Dolomiten y la resposta de Erwin Valentini desmostra chilò ne se tràtel nia de chesta o de chela forma, de n -v- o nia, desche L. Moroder volessa fé creie, ma de n problem politich viadedò.



Re: Enconteda a San Martin tl istitut MdR (ponc: 1)
da medo ai 20 July 2007 da les 11:28:22
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Le fat ch'ai ais baiè de LS è belo scialdi aria nea. Con la uniun dai comuns ladins motüda sö, à la Ladinia dessoghü ciafè plü peis. È le LS na erma politica? Y spo : ci joel pa en lingaz standard sc'al n'è nia le tomp por le ensegnè tla scora?? Cinamai i cursc privac (por di nia organises dla scora en fora) de Ladin à plü ores a l'edema de leziun! Le Ladin è fora dla istruziun, y cina che cösc fat ne cambiarà podaran avei ön, ciont, milesc LS en bela mostra sön scafa de vigne ciasa.



Re: Enconteda a San Martin tl istitut MdR (ponc: 1)
da Jandaniel ai 20 July 2007 da les 11:57:38
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Chilò messi bele atira te contradì, per lieje LS ne adòren net deguna preparazion. Pro l scrive vàl debujegn de n sich deplù, ajache an mess se tegnì a certes regoles, ma ence cheles ne é nia ries. Al é vegnù dit plu outes che zachei che sà bele da scrive n idiom, pò emparé saurì les regoles te 2-3 dis, ence da soul.



Re: Enconteda a San Martin tl istitut MdR (ponc: 1)
da Jandaniel ai 23 July 2007 da les 21:56:59
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
L diretour dl istitut Ladin, che ne enjuma via deguna ocajion, per dì che l model LS messessa vegní mudé ju, dess n iade splighé publicamenter (nia con les vertoles che al á trat ca tla Dolomiten ---->vedei, volei, vegnì ... -abel) ciugn avisa che é i ponc che ne ti plej nia y ciunes che é sies contrapropostes. Él mo datant da splighé coerentementer sies posizions che ales tegne bot linguisticamenter? Te chest stal duta la soluzion. Zenza él demé vertoles per sburlé dut a les "calendes greches" desche zachei ova scrit n iade.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.392 seconc