Istitut Pedagogich Ladin: 20 agn de ativité
AL À DÉ FORA NA LIGNOLA DE PUBLICAZIONS PER DESCEDÉ L ENTERES DI SCOLÉS Y TI ALESIRÉ L LAOUR AI ENSEGNANC
N pue tardifs tl dé la notizia, ma l’istituzion, l’Istitut Pedagogich ladin con senta a Bulsan, se merita n pensier. Nasciù tres lege provinziala l ann 1987 con la enciaria de enjigné ca material per les scoles dles localités ladines tla provinzia da Bulsan y sporje formazion per i ensegnanc. Al tol ite n’équipe de persones, sot a la direzion dl diretour dr. Theodor Rifesser che laora tl chiet y con gran impegn y pascion per daidé fora te vigni vers les direzions dles scoles ladines: da la scolina a les scoles autes.
Coscient de sia funzion pedagogica se festidieiel de ti sté do ai ensegnanc con propostes, con brosciures y d'autres publicazions che sie de utl per n ensegnament plu didatich y plu davejin a la mentalité di operadours scolastics, ma souraldut per arjonje l sentiment y l plajei di scolés. Enfin a sen àn fat scialdi enrescides anter i maestri dla scolina y dla scola elementara per capì miec l debujegn dl material che va plu de uega. Da chilò enfora na lignola de publicazions da mete a desposizion dl personal dles scoles. Enteressant ence l intervent dl Istitut sun l ciamp dla religion con de piceres publicazions graduales tegnan cont dles metodes modernes de prejentazion di prinzips prinzipai dla fede. Da n valgugn agn encà organiseia l Istitut ence cursc de formazion per i maestri, cursc tegnus te Sudtirol ma ence foradecà. La tematica di cursc é samben chela dla didatica, de sburla a na maiour pascion per l ensegnament, de enrescida sun l svilup y la situazion concreta di scolés. Enjontes formatives che la scola di maestri ne ruva nia ciamò do a dé. La proa dl suzes de chisc cursc é chela che ai abina tres na maiour partezipazion. N auter vare inant é chel de na tres maiour colaborazion con l’Université ledia de Bulsan, dantaldut con chela dla sezion dla formazion con senta a Persenon. L dialogh con la université é destiné a vegnì tres majer y enteressant. L’imprescion ch’an à é chela che tl Istitut laórel na équipe che pensa souraldut a realisé sia funzion statutara: l ben di scolés y alesiré l laour di ensegnanc. Desche al pèr ne àn nia temp per la politica. (ji)