Referendum da souramont: les contra-mesures
scrit ai 07 July 2007 da les 19:19:04 da noeles |
|
Galan, l "doge" dl Venet, manacia con na "declarazion de vera"
A RECOARO TERME ÉL VEGNÚ FIRMÉ CHISC DIS N ACORD ANTER VENET Y TRENT PER ARCHITÉ LA DEROTA REFERENDARA
La vueia y volonté ferma de trueps comuns de confin de passé la sief dal Venet al Trentin tres n referendum popolar à ativé i politics delà y decà a tó contra-mesures. Nia demé i promotours laora, ma dantaldut ence i aversars aguza "les ermes". Una de chestes é l acord firmé anter la provinzia de Trent y la region Venet ai 4 de messel a Recoaro Terme con na intenzion clera: archité la derota. L Trentin se à oblié de paié ite de sia bona te n fond per daidé finanzié operes publiches y infrastrutures ti comuns de confin. An rejona de entourn a 12 milions de euro. Giancarlo Galan (Venet) y dlongia Lorenzo Dellai à firmé ai 4 de messel l acord de Recoaro Terme.
L sotsecreter dl govern Prodi é ruvé a Belun a prejenté sia rezeta che essa da archité la sangoneda de comuns dal Venet y de Belun dlvers dl Trentin-Sudtirol. Ala se trata de n fond perecuatif con finanziamenc statai y da pert de Trent y de Bulsan che dessessa vegnì destinés ai comuns de confin |
Dellai patajeia con Galan - y ence Durnwalder podessa se plié tlafineda a dé pro de paié ite te n fond perecuatif. I ladins dess endere avei l dert de se delibré da n tort fascist che i à zaré endalauter. | Giancarlo Galan, president dla region Venet, à dit a Recoaro che l referendum criarà demé ilujions y melcontent, zenza deslié n problem y met laprò na sort de "declarazion de vera", n avertiment che la batalia sarà dura y stranciousa da pert dla region Venet: "Sce i privilegs dles provinzies/regions autonomes vegn adorés per empizé demez comuns venec y per spijé ilujions, deventaréi inflessibel y i recorarà ence a les Courtes giudiziares nazionales y internazionales. Sce chest ne suzedarà nia, spo saréi n amich dles autonomies speziales".
"L acord de cooperazion firmé a Recoaro Terme anter Venet y Trentin ne architarà nia la vueia di trei comuns ladins storics de mudé ju region", dij depierpul en resposta l ombolt de Fodom Gianni Pezzei al "Corriere delle Alpi", sotlignan che l acord anter Galan y Dellai é demé finanziar, depierpul che les rejons referendares de Ampez, Col y Fodom é storich-linguistiches, vuel dì desvalives da cheles de Lamon, Sleghe/Asiago y de d'autri comuns aunejians confinars che é blot economiches. L comun de Fodom é l soul che confineia con trames les provinzies, chela de Trent y chela de Bulsan, y perchel tómel ite tl raion de acord anter Venet y Trent. Ma l ombolt Pezzei ne à nia tout pert a la enconteda de Recoaro, per coerenza, a na moda che an ne dijessa nia: "Ciala ciala medré, olàche al é tof da scioldi rùvei".
Entratant còel bele certes "poures" da d'autres pertes, da la merca "Sudtirol". La Südtiroler Wirtschaftszeitung "SWZ" scriv te sia ultima edizion che na inclujion de Ampez, Fodom y Col tla provinzia de Bulsan condujessa a la costituzion de na "Gran Ladinia" che se ghirassa enuncheltant na "sub-autonomia", ma, enscì ironiseiela la chestion, la probabelté é tant grana desche la reunificazion todescia entratant la vera freida.
La Union Generela (UGLD) che se damana da dagnora la unificazion di ladins sot a un n tet aministratif. Te na enconteda con l assessour regional Luigi Chiocchetti dantenier a Urtijei se baudien dles finanzes dla Usc,ma an planificheia depierpul la edizion de na revista trimestrala nueva, pruma edizion de setember, dal inom "Gana" che se ghira samben finanziamenc y persones che ti sta do. "Razionalisé la Usc y investin tl sit on-line, fossa poester n miour investiment", miena na ousc critica. La unité linguistica dess dantaldut vegnì promueta tres l ladin standard.
- glossar
- derota = "Ausbruch", "emoraggia" (ma "derot ite tl laour" = emparé ite ben n laour)
|