Referendum: 90 agn de ghiranzes de jì con Bulsan
LA CONSULTA FEJ DA ORGANISM DE COORDINAMENT ANTER COMUNS Y UNIONS LADINES - N GRUM DE CHESTIONS SUN MEISA
Enseira, ai 2 de messel, se àl abiné tla ciasa de comun de La Plié de Fodom la consulta ladina, l organism de coordinament anter les aministrazions y les unions ladines, di trei comuns ladins de Ampez, Fodom y Col. A cherdé ite él sté la presidenta de tourn y sourastanta dla Union di Ladins de Fodom, Cristina Lezuo . Al é vegnù trat ca y cialé tres n grum de problems y tematiches de atualité. Do avei tout ite decuermenter l ombolt nuef de Ampez, Andrea Franceschi, ésen passés a la tratazion dl orden dl dí.
Dantfora à Siro Bigontina dé n valgunes spligazions sun i ultims varesc entourn a la chestion zitia dl referendum y coche l comité per l referendum pensa de emposté la campagna de informazion. An à tout la dezijion de tó su contat con les regions enteressedes dal referendum, Venet y Trentin-Sudtirol, per ti desclarì ciamò n iade y miec i motifs dla gran coerenza storica: 90 agn de ghiranzes de jì con Bulsan. Duc é a una che l referendum raprejenteia na gran oportunité per la popolazion ladina da souramont y che ala dess fé na lita ledia y ben penseda. Perchel vàl debujegn de na bona informazion y nia demé de slogans. Per cie che reverda la Lia di comuns ladins, la union anter i 18 comuns ladins selans, à l ombolt de Col, Paolo Frena, splighé amplamenter coche la chestion se brodola inant y coche an podarà tré a nuz i fonds dla lege 482/99 sun les mendranzes. An vuel se empervalei dles esperienzes di trei istituc ladins: Cesa de Jan, Micurà de Rü y Majon di Fascegn y al vegnirà tantost damané l reconesciment ofizial dla lia di comuns da pert dles trei provinzies competentes.
Nani Pelegrini, president dl istitut ladin Cesa de Jan, à comuniché les demiscions dl diretour Stefano Lorenzi che al à dé per gaujes de laour. Lorenzi à empermetù de colaboré inant con l istitut. Duc é stés a una de l rengrazié decuermenter, ajache al é sté n berdigon da olàche al é pié via truepes iniziatives emportantes dl istitut Cesa de Jan te chisc ulgtims agn. L ciantorin finanziar dl Istitut é feter vuet y an chier soluzions alternatives. An à rejoné alalongia dla poscibelté de abiné ca poester valch finanziament tres sponsors per podei corì inant les speises de gestion dl istitut. Te chest contest à l ombolt de Fodom, Gianni Pezzei, metù sun meisa la proposta de se ativé a Roma per arjonje na mudazion dla lege 482/99. Enultima àn ence rejoné dl catast tavolar, dret d'utl y efizient, sciche l ejempl dl comun veroneis de Pedemonte che é te na situazion analoga, desmostra. La Consulta sostegn chesta iniziativa, ajache l catast teresian é na merscia culturala de valuta dles trei comunités da souramont, n auter liam storich con la vedla patria, l Tirol y l Sudtirol, de chela che an vuel endò fé pert. (LS)