Dolomites: arpejon naturala dla umanité
scrit ai 30 June 2007 da les 20:40:55 da noeles |
|
Dolomites, arpejon naturala: da 22 a 13 i raions dla UNESCO
LA IUCN À FAT SIES PROPOSTES, SEN PASSA L PROJET INANT A LA COMISCION DLA UNESCO PER LA DEZIJION FINALA
I raions dolomitics da mete sot a sconanza sciche "arpejon naturala" da pert dla UNESCO vegn arbassés da 22 a 13. Puech de salvare y aluesc massa truepes stredes, uties y implanc les gaujes. Les provinzies enteressedes (Belun, Bulsan, Trent, Udin y Pordenon) ti ova mané enfin ai 28 de fauré sies contra-propostes a les osservazions dla IUCN (International Union for Conservation of Nature) che à sourantout la enciaria da la UNESCO de ti sté do y de realisé l projet "Dolomites - arpejon naturala dla umanité".
Les trei Pizes de Lavarei.
- La filosofia dla IUCN per tarmené i teritores sot a sconanza UNESCO fova chela di "cuers", di raions de maiour valuta naturala, geologica y morfologica con raions entournvia.
-
Tl scomenciament fòvel vegnù individué - en acordanza con les provinzies enteressedes Bulsan, Trent, Belun, Udin y Pordenon - ben 22 raions "cuer", ma trueps de chisc fova sotsistems. Tl Friul ésen passés da 3 raions "cuer" a 1 n raion soul, tl Trentin da 22 a 13 raions y tla provinzia de Belun da 27 a 14. Chisc "cuers" é spo da sia pert vegnus trac adum te "sistems". Chest ne vuel endere nia dì che al se desmendre ence dagnora la souraspersa metuda sot a sconanza. Te valch caje, p.ej. tles Dolomites Furlanes, é i trei "cuers" vegnus metus adum te un n raion soul y la souraspersa é sen majera. L medem vel per les Dolomites Beluneises olàche an ova empruma trei nucles: Pizes Feltrines, Cimonega-Erera Brendol y Schiara-Talvena che é vegnus aclapés te un n raion soul.
- I raions proponus tl plan dla UNESCO é encuei chisc:
- 1) Ciuita-Moiazza (2489 etars);
- 2) Pelf-Naerou. Al vegnirà bonamenter tout demez les Cinch Tors, ratedes massa davejin a raions schiistics y bonamenter devénteles tl davegní raion de ampliament (4460 etars con les Cinch Tors);
3) Setsas (268 etars); 4) Marmoleda (879 etars): la souraspersa é vegnuda amplieda, ma demé ai ours do n valgunes adretazions sun la cleva trentina, tres alauta; 5) Pales de San Martin -Val de San Lucano (9029 etars anter les does provinzies de Belun y de Trent): la souraspersa é vegnuda amplieda con la inclujion dla val de Angheraz;
- 6) Dolomites Beluneises-Pizes Feltrines: al é vegnù mudé ju l inom (denant se clamova l raion demé Dolomites Beluneises), y dantaldut él vegnù amplié la souraspersa tres la inclujion di Monc dl Sole. La motivazion fova chela de fé adenfora n raion plu omogen y manco spidicé. En pratica se tràtel dl teritore dl parch nazional dles Dolomites Beluneises. La mudazion dl inom se fova vegnuda ghireda da Trent. I sic fova 3 tl prum sboz: Pizes Feltrines (2199), Cimonega-Erera Brendol (2581), tramedoes sun l our anter Belun y Trent y Schiara-Talvena (4914). A chisc ti végnel metú permez i Monc dl Sole. Desche an veid fova la souraspersa tl prum sboz dla UNESCO demé 1/3 dl raion dl parch, ma al fova vedù dantfora «raions plomac» per soura 22.000 etars. Sen tómel demez la souraspersa di «raions plomac» y al aumenta depierpul l «cuer»;
7) Dolomites Furlanes: ales muda inom y sourantol la denominazion Dolomites d’Oltrepiave (delà dal Plaf); al se trata di raions de Duran y dla Val Montina (3346 etars), Cridule, Sfentes dl Taur, Montanaja y Pramaiôr (8776 etars) y de Cornageit-Caserines (2055 etars); 8) Ciadins, Dolomites dl Sest, Trei Pizes de Lavarei (12.884 etars), Cristallo (1694 etars), Dolomites Ampezanes, Dolomites de Fanes, Senes y Braies (27.680 etars). Al se tata de n ampl raion con sistems montans che vegn sen acorpé te n gran «cuer» soul; 9) Dolomites Ciadorines (en pratica les Marmaroles, 6312 etars); 10) Puez-Odles tla provinzia de Bulsan (7798 etars); 11) Scilier-Ciadenac (4463 etars) y Latemar (1638 etars) anter Trent y Bulsan: i doi sistems montans vegn acorpés; 12) Ruf dles Fueies/Rio delle Foglie/Blätterbachschlucht, Bulsan (547 etars); 13) Dolomites dl Brenta, tla provinzia de Trent (9239 etars).
N critere pro la lita di raions ne é samben daldut nia sté les "carateristiches storich-culturales" desche an ova pensé empruma, ratan che les Dolomites costituesce n "adum" nia demé geologich y morfologich, ma ence de storia, de vita y de tradizions dles popolazions che viv anter i creps sclauris. I criteres dezisifs é stés geologics y morfologics y gre de salvarité.
- Nia duc i raions é vegnus ratés demé aladò dla belté y dla maiestosité de si sistems dolomitics. N critere emportant dla IUCN é sté la valutazion dl gre de antropisazion y de desfrutament dl teritore. Dantaldut tl Trentin él vegnù constaté che al é aboc massa truepes stredes, massa truepes uties y massa trueps implanc portamont, vuel dì valch raionsl é massa puech "salvaresc" per vegnì ratés "naturai". Anter i raions plu salvaresc é redont les Dolomites Furlanes olàche al é dret puec implanc portamont per l turism da d'invern.
- Do avei arcumpedé su i raions che vegnirà touc su tla lista dla UNESCO, ciugn é pa i raions che romagn fora dla clesura UNESCO? Al toma demez dut l Comelich con la Cresta de confin (5362 etars) y les Dolomites Pesarines y de Zapades/Blodn/Sappada anter Belun y Udin (1890 etars). Al toma tamben demez Bosconero y la Val Tovanella tla provinzia de Belun (1763 etars), l mont Bivera anter Pordenon y Udin (1390 etars), i monc Corn Blanch y Corn Neigher (Schwarzhorn y Weisshorn) tla provinzia de Bulsan (3620 etars) y les Pices Dolomites tla provinzia de Trent (307 etars). L iter dl projet «Dolomites arpejon naturala dl’umanité» preveid che l projet vegne sen valuté plu avisa da n comité dla UNESCO che tolarà la dezijion, sce an scluj ju o sce al dess vegnì abiné adum d'autres informazions.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 0 Oujes: 0
|
|