Referendum sun la lege linguistica: l scí la davagna
scrit ai 17 June 2007 da les 18:23:36 da noeles |
|
Grijons dij con 53,9 % de scì a la lege linguistica
TRES CHESTA LEGE ÉL NA BRANCIA LEGALA EN PLU PER SFORZÉ I IMIGRÉS A SE INTEGRÉ TI COMUNS
La maioranza di Grijons se identificheia con la trilinguité tl Cianton. L comité che ova mané inant la campagna per la azetazion dla lege sun i lingac pò sen tré l flé do ores de melsegurezes encuei. La lege ne é nia vegnuda azeteda autafora, ma empò o demé, desche an la veid, con na maioranza dl 53,9% de oujes afermatives (22'582), de nò à dit depierpul l 46.1% (19'334). La partezipazion litala fova dl 32,64%, te n lim normal per referendums ti Grijons. I raions tradizionalmenter rumanc (Surselva, Engiadina Bassa, Engiadina Auta y Surmeir) à abù bendebot de maioranza de scì, ence sce ilò vìvel trueps de lingaz todesch anterite, depierpul che trueps comuns mescedés o todesc , dantaldut al confin linguistich, che ti à tradizionalmenter n pue "l spiso" ai rumanc, à dit a maioranza de nò a la lege, aluesc a liviei nia aspetés. Chest vel ence per la capitala Chur/Cuera che à dit a maioranza de nò.
L comité "Pro Lescha da linguas dal chantun Grischun" (www.triling.ch) se dij dret content con l resultat y lauda l sens da responsabelté che la maioranza di litadours y dles litadoures grijones à desmostré devers les mesures de sostegn per les does rejonedes minoritares plu flevoules, chela rumancia y chela taliana, resistin ai argomenc di aversars con a cef Peter Schnyder che volova fé tomé chest sostegn a les mendranzes. "L Grijon se identificheia con sia trilinguité y à reconesciù la plusvaluta de chesta diversité linguistica, Tres chesta dezijion végnel ence onoré l laour dl govern ciantonal y dl Consei Gran che ova dé pro de otober dl 2006 zenza contraoujes chesta lege", dij l comité. Does é les majeres implicazions: i comuns ne pò nia plu dezide da soui te chestions de lingaz. Comuns tl teritore tradizional rumanc con na maioranza de 40% che rejona rumanc vel desche comuns rumanc y l lingaz de aministrazion é demé rumanc. Comuns tl teritore tradizional rumanc con dutaorela l 20% che rejona rumanc vel desche bilings. Ma cotantes deplù sarà les analises de chest resultat che deventa plu enteressant, jian comun per comun. Clermenter vuel i comuns tradizionalmenter rumanc resté inant rumanc. Al se deura ence d'autri scenars, p.ej. na revalutazion dl rumanc tla capitala Chur/Cuera. L Govern ciantonal (la Regenza desche ai dij lavia) mess sen dé pro les regoles aplicatives. Peter Schnyder , l meina-aversars, ne à nia tegnù cont che al ne se trata nia demé de todesc che ruva te comuns rumanc, ma che encuei rùvel ti luesc turistics plu y plu persones de truepes etnies con i lingac plu desvalifs. La lege ruva tert, ma ala pò ester na brancia per promueve y sforzé ence con mesures legales la integrazion linguistica che jiva enfin a encuei a dann dl rumanc.
Bonamenter jìssel ence debujegn chilò da nos de de tel regoles plu cleres de integrazion. An sà sciche ala va pro a Urtijei, olàche la maioranza di scolés che peia via a scola ne rejona nia plu ladin. L assessour Mussner à dit depierpul te na intervista tla tv ladina en gaujion dla fin dl ann de scola che l prum festide dla scola ladina mess ester chel de ti ensegné todesch y talian y nia ladin. Chilò sautel ben su la domanda: per cie àn pa perdret n assessour ladin y scoles dles localités ladines?
Resultac comun per comun: rtr.ch Televijion y Radio Rumanc
- SCE CHEST ARTICUL VES À ENTERESSÉ, VES RACOMANONSE DE LIEJE ENCE CHISC:
Cent mile persones rejona rumanc tla Svizra
La situazion ne é nia tan scleta de coche ala vegn raprejenteda da les statistiches - Lege linguistica nueva tl Cianton Grijon
Les scoles se deura al Rumanc Grijon (RG)
L Cianton y i politics sostegn la introduzion tres vantajes economics
Microsoft Office rejonarà ence Rumanc Grijon (RG) da chest ann inant
La Microsoft americana realiseia tl cheder dl "Local Language Program"
L Pledari Grond sen ence on-line
L standard ladin-rumanc dla Svizra sen te internet con passa 200.000 paroles y terminologia spezifica
|