LARJEI: publicazion nueva
scrit ai 16 June 2007 da les 23:48:10 da noeles |
|
"Larjei": la vita da paur sun les temples da Lungiarü
NA DOCUMENTAZION PRESTIJOUSA SUN LA ZIVILISAZION DA PAUR PIAN VIA DAL LERESC
 "Larjei" se clama l liber, ma al ne conta nia demé di bosc da leresc, di larjeis che se desten a pert de soredl a pe de Pütia enfin a ju te Vila, ma al conta laprň cotant de scliguc storics y aspec etnografics dla vita da paur ta Lungiarü, na picera val laterala dla Val Badia, olŕche i laours y les tradizions da zacan souraviv aluesc dutaorela. Chest laour prestijous di autours Roswitha Asche, Giovanni Mischě, Günter Asche y Ernst Detlef-Schulze y publiché dl 2007 da la Union Ladins Val Badia ŕ abů n valgugn agn da madurě. Al contegn truepes trascrizions dai archifs y tamben enrescides fates dai autours medems sun l post. La publicazion vegn abelida da n grum de dessegns de Roswitha Asche, artista umila, coriousa y tres enjigneda a cueie su les marevueies y da se emozioné pro vigni enjign o pro les manifestazions dla natura che ala fova spo bona de ti trasmete ai autri. Giovanni Mischě: ideadour dl liber y Roswitha Asche: l'artista pro l liber, morta dl 2006.
-
Dut l raion a pe de Pütia é lié adum da na rei spessa de semenes y de trois che conduj da vila a vila, da pre a pre, da pastura a pastura, da tablé a tablé y da ciajera a ciajera. I toponims rejona: ai confermeia che dut l raion vegniva, en pert dutaorela, trat a nuz intensivamenter: vigni pre, vigni plan, vigni rogn, vigni fopa y vigni picia val ŕ sie inom. I inoms ti fova vegnus dés zacan canche ai fova ciamň apelatifs. De n valgugn conéscen fora saurě l significat, d'autri ne sŕn encuei nia plu avisa cie che ai significheia (Sergajan, Guiana, Reines). Toponims che conta dles prumes fadies da runcé é p.ej.: Runciadücia (>lat. runcare + sufis -aticia), Tolp (>prelat. *tolp-) che vuel dě ciuch. Dla funzion y posizion che n cert raion ova, rejona depierpul Morió (<lat. meridie + sufis -eolum), n post olŕche i armenc amirieia da mesdě oTrou (<galloital. trebum), na pastura dlongia les ciases o anter les ciases. D'autri dij cie funzion che n pre ova: Pre dl Manz (<lat. pratum + *mandius), ajache chel che tegniva l manz per duta la vejinanza podova se sié ite chest pre. Desche i autours scriv, cresc i leresc su gen te raions ouc a soredl olŕche l terac é vegnů "desturbé" a valga maniera: dal brujé, dai armenc a pascul o da smueies che mesceida su i minerai tl terac. I paurs ŕ spo trat a nuz chisc raions cenc d'agn alalongia - nia dlonch sistematicamenter - desche pastura per si armenc y per l legnam, serian fora legns joegn, ciers, pinc y pec a na moda che l bosch restassa rčr y dess ca ence na bona pastura. De valuta secondara fova depierpul foré largé (media/maestra) che vegniva ence foré da d'autri legns da odlina. Zacan messňven avei na lizenza. I autours se ŕ tout la bria de chirí su vigni parzela catastala y ŕ descrit avisa sia posizion, la bonté di leresc, coche ala vegn nuzeda encuei y enfinamai les lesces y i ciofs che cresc tl sobosch. A la fin dl liber végnel ence dé valch indicazions coche chisc larjeis pň vegně zidlés inant: la soula poscibelté é chela de vardé laite - eventualmenter a rodul da raion a raion - inant i armenc che pesta ju y romp su la cortesc, n terac adaldret per l leresc. Na autra particolarité da Lungiarü fova y é ence l zidlament de armenc: les vaces frijes fosces y cuecenes che vegn dutaorela zidledes da valch paur. I bosc de leresc ne fova nia demé de valuta per i paurs, ma aboc ence per i medesc da paur che mediova jent y tiers con erbes, largé y barbuces dl bosch y fova perchel dret chiris dai paurs zacan. Al vegn recordé Sepl da Iaco (1904-2006), Jan Nepomuk Mischě (1883-1936) y Ojep Frenademez (1896-1968), dit "L Fücia". La apoteca da paur de chest ultim é metuda fora tl museum etnografich da Dietenheim. Tl cheder storich végnel ence ordě ite valch contejes demarevueia da Lungiarü: p.ej. chela dl spirit de Balisc che rabiva tla vedla ciasa enfin a che al é vegnů paré su tl tablé da mont de Coreia, olŕche al ŕ rabě enfin a che la ciasota é tomeda adum.
- Dret enteressantes é spo tamben les enrissedes sun les uties, sun i tablés y sun les majons: segns religiousc, familiars, de stravert dal mel y de malans te n grum de variazions piés ite con ert dal raisplais de Roswitha Asche te si dessegns acribics. Con i cenc de rafigurazions de ciases, de majons, de ciasotes, de tablés, de trois, de sieves y de enjigns de vigni sort féjela dut adum revive tl liber - a na maniera coche deguna fotografia fossa bona da fé - chel temp da zacan "bel, sfadious y encherscioul", canche la persona fova lieda tant dassen a la bonté dla natura, ma ence sotmetuda a sies vueies y rietés.
"Larjei" - 1000 Jahre Bewirtschaftung der Lärche im Campilltal, Südtirol - Autours: Roswitha Asche, Giovanni Mischě, Günter Asche, Ernst-Detlef Schulze, 342 plates - 2007 - Editour: ULVB.
- SCE CHEST ARTICUL VES Ŕ ENTERESSÉ, VES RACOMANONSE DE LIEJE ENCE CHISC:
- I capitiei de Fascia, da dagnora amés y rencurés
- Segns dl sentiment religious popolar ladin - I plu vedlors va zeruch al 1500
- Prozescion de Jevun: storia y mit
- Na rezenjion dl liber de dr. Lois Craffonara. Al daidarŕ derzé certes ipoteses faledes
- Col y Fodom tl secul passé
- Liber metů adum da dr. Ivan Lezuo
- "Ursus Ladinicus" - Olŕches les lors abitova dant da 80.000 agn
- N consei per na bela roda da d'isté
- Da chesta sajon jěven zacan sa mont
- Setours y tiradums se sfadiova via per l dě, da seira se confortňven de jě te tablé a paussé
-
|