benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Euskera batua: l lingaz scrit unifiché ti Paisc Bascs
scrit ai 13 June 2007 da les 20:07:16 da noeles

Ladin Standard


Euskera batua: l standard scrit ti Paisc Bascs  

LA SITUAZION IDIOMATICA SPIDICEDA TI SOMEIA A CHELA LADINA - ENCE LAVIA REJONOVA I AVERSARS A TORT DE LINGAZ ARTIFIZIAL Y DE ESPERANTO

L lingaz basch é encuei lingaz co-ofizial adum al spagnoul ti Paisc Bascs y te na stricola dla provinzia de Navarra. Te chisc raions vegn l lingaz basch ensegné amplamenter tles scoles y adoré tles aministrazions, plu avisa l lingaz basch scrit unifiché, l "euskera batua". Les istituzions à tout su les normes y les diretives linguistiches dedes dant da la Academia dl lingaz unifiché "Euskaltzaindia".  L logo tl standard scrit basch - euskera batua.



L lingaz basch viv ence tres i media - L govern basch spen milions per slarié l lingaz ti media moderns: tv y internet

Na delegazion basca é ruveda adalerch - en vijita ai ladins dles Dolomites 

L davegnì de n lingaz depen dal gré de adoranza ti mass-media - Chisc dis él ju en ona la pruma stazion radio-tv te internet tl lingaz basch

N standard scrit é na conditio sine qua non
Intervista a Bernard Cathomas, encuei diretour general dla Televijion Rumancia, sun i svilups dl standard scrit rumanc

Tradizionalmenter végnel rejoné ti Paisc Bascs, desche perauter dlonch, na schira de dialec/idioms desvalifs. Aldò dla logazion teritoriala partéscen ite l lingaz basch te n dialet ozidental, clamé vizcain, te n dialet zentral, clamé guipuzcoan, te altonavarro oriental y te altonavarro ozidental, te labortan-navarro y te suletin. A les does estremités dialetales/idiomatiches sta l vizcain y l suletin. N auter dialet, l roncalés, é descomparì dl 1991 con la mort de Fidela Bernat, sia ultima rejonadessa. I dialec con la majera tradizion leterara fova l labortan y l guipuzcoan enfin a che an à metù man l prozes de unificazion linguistica scrita. Chisc fova i doi idioms plu adorés tla liturgia y tla leteratura. Al fova bele sté un n tentatif de reunificazion scrita con l "gipuzkera osatua" (guipuzcoan completé), n model proponù da Resurrección Maria de Azkue entourn al 1920 che tolova desche referenza desvalifs scritours dl sud di Paisc Bascs de Guipuzcoa y dl navarro-labortan leterar, adoré te publicazions da Iparralde y concretisé spo te na gramatica dal scritour Piarres Lafitte entourn al 1940. Chest projet de unificazion scrita fova ben caraterisé da na flessibelté normativa, ma al ti dova massa na gran lerch ai localisms y ai fonetisms de vigni region.
La mancianza de n lingaz basch scrit unifiché fova dal scomenciament encà dla leteratura basca n enciamp y n problem che é ti à dé la venta al lingaz spagnoul . A mete man dai agn '50 se àl endere deslarié la coscienza che al jiva dassen debujegn de n tet scrit per varenté y fé souravive l lingaz tles generazions joenes. L ensegnament tl basch tles ikastolas (scoles) y milesc de persones che volova emparé basch, l soul lingaz pre-indoeuropeich tla Europa, ti à spo dé na gran motivazion a linguisc' y scritours de pié a mans la chestion. L "euskera batua" (basch unifiché scrit) é vegnù crié per mete finalmenter adum sot a un n tet scrit soul de normes linguistiches duc i dialec/idioms bascs. 
Jose Luis Alvarez Enparanza Txillardegi, Gabriel Aresti, Fr. Luis Villasante, Jon Etxaide y Jon Mirande  é stedes n valgunes dles personalités che à enjigné ca y porté a compliment l "euskera batua", l basch scrit unifiché. Pro l congres de Arantzazu, tegnù dl 1968 y cherdé ite da la Academia dl lingaz basch, àn metù ju les diretives de chest lingaz scrit unifiché. Te chest contest méssen fé l inom de Koldo Mitxelena (na autorité linguistica desche l prof.univ.dr. Heinrich Schmid pro l LS) che à metù les bases che é vegnudes sourantoutes da la Academia dl lingaz basch. L prozes de unificazion linguistica é vegnù envié via per fé poscibel - aladò de Koldo Mitxelena - la "euskararen noranahikoa" che an podessa traduje desche "normalisazion plena y poscibelté de adoré l lingaz te vigni ocajion soziala, dal contest informal enfin a la université, tla aministrazion y ti media".
Truepes dezijions, desche la sourantouta dla "h" y la soprescion dles palatales tla ortografia unificheda, ne ti plajova endut nia ai plu conservatifs che à enfinamai metù en pé na union "Euskarazaintza" a pert, encuei endere nia plu ativa. Atualmenter é l "euskera batua" la verscion ofiziala dl lingaz  ti Paisc Bascs y te pertes de Navarra. Al vegn ensegné, adoré tla aministrazion publica, ti media y tla majera pert dles publicazions leterares.
Avisa desche chilò da nos dutaorela, sostegniva ence lavia n valgugn che l "euskera batua" fossa n lingaz artifzial desche l esperanto y che sia doura ofiziala istituzionala essa morenté i "idioms autentics" y che al i essa fat descomparì. Ma al é suzedù avisa l contrar. La majera pert ne à nia cherdù a chestes ries oujes negatives con na veduda totalmenter tradizionalista dla funzion de n lingaz. I raions olàche l lingaz cioscia su encuei sann enton é belavisa chi raions oláche al vegn alfabetisé tl lingaz basch scrit unifiché che va cotant soura l lingaz strentamenter de ciasa. Dojù vala depierpul tles zones basches franzeises oláche al vegn ensegné demé l
idiom local ("l idiom autentich").

Cherta di dialec/idioms bascs.

 

 

 

 


30 agn de lessicografia  basca 1977-2007

 

 

 

 

SCE CHEST ARTICUL VES À ENTERESSÉ, VES RACOMANONSE DE LIEJE ENCE CHISC:
Rejoneda dl'ava y lingaz unifiché
I gran vantajes dl ladin standard: al é plu saurì da lieje y da scrive per duc
Cie che Mussner dij dl ladin standard ne pò nia vegní azeté
Te chisc ultims dis àl endò agité contra la forma unitara scrita di ladins dles Dolomites - La Lia per i popui manacés tol posizion
Ladin Standard: deguna sburla dal aut
La idea de ensegné LS te scola fossa perdret manco utopistica desche na pert miena
 

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.385 seconc