Trafich sun i joufs dolomitans: la mozion de Luigi Chiocchetti
scrit ai 08 June 2007 da les 18:29:59 da noeles
Desmendrì l trafich sun i joufs ma zenza scode n daz
LA MOZION DL CONSEIER LUIGI CHIOCCHETTI - LA JONTA DE TRENT É VEGNUDA ENCIARIEDA DE PIÉ VIA CON NA MEISA DE CONFRONT
Ai 7 de jugn 2007 ti à metù dant l conseier Luigi Chiocchetti al Consei de Trent na mozion sun la "mobilté sun i joufs dolomitans", spligan sia intenzion de mete su na meisa de laour che ti stae do al problem y che chiere soluzions. La mozion é vegnuda aproveda con oujes unanimes. Sen à la jonta trentina la enciaria ofiziala de tó su contat con les provinzies vejines y de laoré fora plans operatifs. Luigi Chiocchetti dij de nò a scode n daz per passé sun i joufs, ajache al rata che al ne sie deguna soluzion o che ala cherde adalerch ciamò deplù trafich. I joufs dolomitans ne é nia scempli joufs da mont con stredes secondares, ma arteries de comunicazion prinzipales anter les valedes ladines, nia demé de enteres turistich, ma ence economich, les scluje volessa ence dì mete sotissoura liams economics, penson demé ai fornidours turistics.
Entourn a la protesta contra na scluta o n pedaje sun i joufs se àl formé n comité interladin che abina adum ostiers, boteghiers y eserzizes turistics de dutes les cinch valedes
N daz sun i joufs: chi che vuel chestes sieves vuel desfé les relazions anter i ladins. I joufs dles Dolomites ne pòn nia mete a la pèr de n Stilfserjoch y de n Timmelsjoch
Convegn sun l trafich tegnù ai 20 de otober a Vich de Fascia - Esposizion: Glaciers sot a viere - Deplù servisc de trasport publics
Chesta é la mozion n. 447/2007 sun la "mobilté sun i joufs dles Dolomites" de Luigi Chiocchett:
Ti ultims agn él a poura nia dassen avané l trafich sun i joufs dles Dolomites. Chesta situazion mostra da una na pert l gran enteres dla jent de conesce nosc teritores y sie aprijiament dla natura y dl paisaje dolomitans, da l’autra pert él endere na gauja de conseguenzes dret pesoces per l ambient che ti rovina ence a chi ruva adalerch la poscibelté de giaude la natura en pesc y dalonc dal trafich di auti. Te cerc momenc dl ann rùven a liviei dassen griefs.
Sun chesta situazion él vegnù enfin a sen descorù truep y al é vegnù tout posizions desvalives da pert di aministradours publics, de raprejentanc de categories economiches, de politics, de turisć y da la jent che viv y laora sun i joufs o che sta tles valedes dl raion dolomitan. L problem ne se paleseia nia demé per i sentadins da la pert trentina di joufs ma tol ence ite les provinzies de Bulsan y de Belun.
Per chesta gauja, a na moda da podei brancé ite l problem deberieda, él vegnù metù a jì ence valch enconteda anter i raprejentanc dles istituzions provinziales, aministradours publics y operadours turistics che ne à endere enfin a encuei nia ciamò condut a projec unitars, concrec y esecutifs, frut de na reflescion plu lergia sun la valorisazion dl ambient y dl paisaje di joufs dolomitics.
Ai 10 de jugn del 2005 ova la jonta provinziala de Trent, deberieda con cheles de Bulsan, Belun, de Udin y de Poredenon, formalisé sie sostegn ofizial a la candidatura dles Dolomites per l’iscrizion tla lista dles "Arpejons mondiales naturales dla UNESCO", n reconesciment che podessa ester na "garanzia per l stravardament enton dles Dolomites".
La Provinzia Autonoma de Bulsan à metù man de scode n daz sun i joufs dl Stelvio y dl Timmelsjoch/Romb, pian via dal isté dl 2006, minan de "slarié fora" de gre en gre chesta mesura ence ai joufs dolomitans. Chest provediment ne à nia abù les resultanzes aodedes de achietament transital. L’introduzion de stanges ne à nia sprigolé demez auti y motors che, aldò de cie al vegn fora dai dac clupés su do la pruma aplicazion dl provediment, à mantegnù la cumpeida de passajes a liviei autiscims. An veid ite che al ne se trata nia de na soluzion d'utl per desmendrì l trafich sun les stredes da mont.
Na tel dezijion, chela dla provinzia de Bulsan sun l daz, che ne à nia troé a una les provinzies de Trent y de Belun no tla metodologia, per ne avei nia trat ite les provinzies vejines te na reflescion che à da vegnì fata duc deberieda, no tl merit, ajache la valorisazion dla arpejon dolomitica y de sies richezes ambientales dess vegnì troeda te na reduzion di auti y nia tres na tarifazion dl passaje.
Al scomenc de vigni sajon turistica da d’isté se deurel la discuscion y l confront entourn al problem dla regolamentazion dl trafich jouval. Chest suzed pro ocajions de manifestazions sportives nia competitives che an tegn via per l meis de messel a cheles al tol pert milesc y milesc de jenc y che preveid de scluje ju al trafich i joufs (Ciaulonch, Pordoi, Sela y Frera): la Maratona dles Dolomites y l Sellaronda Bike Day.
Ajache les stredes che conduj sun i joufs é de competenza de trei provinzies desvalives (Trent, Bulsan y Belun), enténen saurì che al é debujegn de n coordinament anter les trei provinzies per reje l trafich sibe te n cheder "general" che en gaujion de manifestazions particolares.
Al se paleseia l utl de ti jì permez al problem duc deberieda y concretamenter per tó dant y coordiné duc i debujegns y per ruvé a na unificazion dles Dolomites, ence tla prospetiva dla candidatura a arpejon naturala dl’umanité, tres miories ence per chi che viv y laora sun i joufs y tles valedes y dla gran cumpeida de turisć che ruva adalerch.
Al va debujegn denant che an tole dezijions y provedimenc concrec emprumadedut che chisc vegne condividus y jove a valch y che al vegne scuté su ence les comunités plu damprò al problem. Al vuel ester che an envieie via n dialogh y na condivijion con les categories economiches, con i emplantisc' y con i enc locai enteressés.
La valorisazion da n pont de veduda ambiental y turistich di joufs passa tamben tres na politica de mobilté alternativa vardan de garantì na integrazion razionala anter oferta turistica y mobilté di privac: per ejempl con daurì ence d’isté i emplanc a fun desche mesums de trasport o de ti sporje l muet de ruvé apede ai luesc de enteres turistich tres l trasport publich empede con mesums privac.
Tl contest de chesta politica de mobilté alternativa méssen vardé via i sentadins o chi che, per laour, à da transié duc i dis soura i joufs via, zenza se desmentié di operadours economics che viv sun i joufs.
Al é da entene che na pert fondamentala tl contest dl coordinament con les autres provinzies sun l problem dla mobilté sun i joufs ti pervegn, per la pert trentina, ai debujegns y a les ghiranzes de Fascia. La val é defat enteresseda dai joufs de Ciareja, Sela, Pordoi, Fedaia y S. Pelegrin che la met en contat con les provinzies de Bulsan y Belun. Na realté che, tres si raprejentanc, ne podarà nia mancé pro la meisa olàche an rejonarà fora chest problem.
Nos raton che al vae debujegn che la provinzia de Trent mete a jí dutes les azions d'utl a la l’istituzion de na meisa politica durenta per concretisé n plan coordiné y de troé na soluzion al problem dla mobilté sun i joufs dles Dolomites.
Dit dut chest dantfora,
l Consei dla provinzia autonoma de Trent
ti sourandà a la jonta de
mete en doura, te curt temp, la meisa politica durenta de laour per mete ju n projet coordiné en cont de mobilté sun i joufs dles Dolomites debereida con les provinzies de Bulsan y de Belun;
tó ite pro chesta meisa de laour les comunités enteressedes tres les categories economiches, i emplantisć, i operadours turistics y i enc locai;
resservé na luegia fondamentala tl contest dla acordanza sun chisc argomenc - con les provinzies de Bulsan y de Belun - ai debujegns y a les domandes dla Val de Fascia, per sia posizion particolara y "strategica" tl cheder dl raion dolomitan;
garantì dutun, tl cheder de cie che al vegnirà dezidù, la mobilté de chi che viv tles valedes dles Dolomites o chi che, per laour, à da passé duc i dis sun i joufs.
Regolamenté le trafich con en daz o con "stanges" por che sai iu è sogü na soluziun da nia stlü fora a priori...
Degüna soluziun n'è da stlü fora a priori!
Les soluziuns enstesses pò io avei formes o regolamentaziuns desvalies, flessibles, punsades y stüdiades ala miù manîra y.i.i
L'important è les arjigné ca desche al alda, y sce an baia de Dolomites, spo desche l'assessur Chiocchetti dij, Balsan deboriada con Belun y Tront.
Les soluziuns sambegn ne mess nia ester daz o stangia. Al pò ince ester deplü sorvisc publichs por smendrì l'adoranza de auti privac ..., al pò ester, sciöche dit, la funziun dai empianc portamunt y engröm d'atres cosses.
POR LE TRAFICH Y POR L'AMBIONT ôl "però" ester en ponsíer y en comportamont de basa: l'Amur efetif por la natöra, le vire plü sciompl y le veramonter fà a manco dal auto canche ara va...
Sunse iu enstess bun da fà cösc...? Y tö?
Al mess ti gnì dé tres deplü sostegn y tan ennant che ara va, ince sce al costa val'sacrifize emplü, al economia locala, manco globalisada,
a na moda magari che an ne messi nia mené dalunc adalerch i medemi produc che nos magari venun y menun te teres forestes.
Le vire sciompl dà la poscibilité da smendrì trafich, da sconé natöra y ambiont.
Mo la domanda è endô y tres la medema: sunse iu, descö pröm, bun da le fà?
iu ti dà n bona pert rajun a Christian.
I sun cuntra n daz y cuntra saré les strades: al é coliamonc danter les valades ladines ! Dess i ladins paié por jì te n'atra valada ? Cösta foss na descriminaziun. Mess n puster paié por jì tla val dl Isarch?
Ince saré i jus é na monada!
y iu veighi na gran contradiziun:
an ô avei le turism, mo nia le trafich sö por i jus ...
Na soluzion peia via bele cotant plu a mont.. An mess n iade savei da dé pro che n turism desmesuré desdruj les Dolomites. Sciche christian dij messonse nes usé a tegnì mesura, desche nosc antenac savova da fé. Armoniouses é demé les ciases vedles y les viles encuei fora per les valedes y con chestes féjen i prospec turistics "depenj fauzamenter" n teritore. Dutes cheles baraches de hotiei che an veid encuei con sia picia tor de verda é da sgricé, un n toch fat su permez chilò y n toch dailò, p.je. a Urtijei o a Corvara. Y laoré laórel blot extra-comunitars (nia contra chisc), ma demé per dì che i son jus soura duc i lims fora. Te Fascia ài vedú depierpul che al se à mioré la situazion di hotiei con chel stil dles ciases a "colour" che va zeruch a la tradizion fasciana de depenje.
Dutes chestes declarazions sot a sconanza dla Unesco y manifestazions, Maratones tla tv ne fej nia auter che tré adalerch ciamò deplù trafich. Chi che ameia la natura y che vuel fé sport dess l fé sun trois dles rodes zenza jí milesc de chilometri (entossian sun l iade l ambient). Al en é n grum tla Europa. Willeit ova ben ence proponù de enjigné ca ence la vedla streda dla Val Badia sciche troi dla roda, ma chi é pa decontra da cie che vegn da intenzions "ladines", samben tres l medem partì che laora da 50 agn contra i ladins.