Referendum da Souramont: lum verda da la Court de Cassazion
scrit ai 06 June 2007 da les 19:52:33 da noeles |
|
Court de Cassazion, lum verda al referendum
CIE CHE I GHERDEINES O I BADIOC NEN MIENA? CHEL NES É UNFAT! - CARLO WILLEIT PROPON N COMITÉ
La Court de Cassazion a Roma à declaré con ordinanza dateda 17 de mei 2007 la legitimité dla ghiranza referendara di trei comuns ladins da souramont: Ampez, Fodom y Col, ma empermò i dis passés ti éla vegnuda notificheda al enciarié dai trei comuns de souramont, Bruno Dimai. El ti sta do al iter burocratich. La ordinanza, firmeda da Rosario De Musis, president dla comiscion che fova metuda adum da 20 comembri, ti é bele vegnuda ortieda inant al President dla Republica Giorgio Napolitano y al Minister ai Interns Giuliano Amato che mess sen fissé la data referendara per duc i trei comuns deberieda ti proscims dis.
Bruno Dimai, ampezan, enciarié di trei comuns de ti sté do al iter burocratich.
Empermò dal 2004 él veramenter realistich da pié via con n referendum de mudazion teritoriala, da region a region o da provinzia a provinzia. Chest é vegnù arjont a colps de sentenzes costituzionales, piedes via sun encorajament y con l sostegn dla union taliana di comuns entenus a mudé ju region/provinzia. Dret contentes samben les trei unions iniziadesses dla proposta referendara, aproveda respetivamenter ai 5 de auril dal consei comunal de Ampez y ai 19 de auril dai conseis de Col y de Fodom. A les urnes vegnirà clamés endut 6.834 litadours, 5.195 ampezans, 1.235 fodoms y 404 colians. Al se trata de n referendum deberieda y aladò dles desposizions per referendums teritoriai vuelel te chest caje ester na partezipazion de 3.418 litadours che lite de scì.
La aministrazion comunala nueva de Ampez sot al ombolt Andrea Franceschi, lité en l'edema passeda con soura l 61% dles oujes, sostegn l referendum. Desche assessoura a la cultura ladina àl cherdé ence per chesta rejon Paola Valle che tol ite l post de Bruno Dimai. Paola Valle fej pert dla union di ladins de Anpezo.
I ampezans é i plu dezidus y desche Siro Bigontina dij, ti él belunfat cie che valch gherdeines o badioc o Svp "ladina" dije de negatif soura ei. Ai à sia ajenda y si contac politics.
I ladins ne toca endut ne nia da dí: „vegnide demé, sce i voleis“, dij depierpul Carlo Willeit dl MP Ladins, "ajache la reunificazion dla Ladinia storica é tamben emportanta per chi de Bulsan che per chi da souramont. Chi che chier sciors ne dij nia demé: “Sce vos voleis podeise vegnì“ y chi che tol su zacai te ciasa ne dij nience: “Vì demé sce tu te vues, ma ai se cruziará n pue deplù cialan da ti la fé plajoula y saurida. "Enscì", enjonta Carlo Willeit, "val debujegn de na man forta ai trei comuns da souramont da pert dla popolazion y di comuns ladins, dla comunité de val de Puster, dla Provinzia de Bulsan. Crié n comite de sostegn, desche al é vegnù consié da valch pert, ne fossa dessegur nia damat. Les dificoltés burocratiches y politiches per mudé confins provinziai y regionai é granes y per prum mess l referendum jì a bon fin; ester benvedus y daidés vuel dí truep pro n tel referendum. La contrapropaganda é bele pieda via con l die scioldo che ti vegn mostré, ma plu dessegur nia dé, per fé jì a la nia la scomenciadiva".
|