benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Terra Retica: dant a n salf toch y plen
scrit ai 21 May 2007 da les 19:10:42 da noeles

Storia


Fondazion de "Terra Retica": n suzes

I Rec fova bonamenter pre-indoeuropeics y emparentés linguisticamenter con i Etruscs, ma l lingaz é dutaorela misterious

En vender, ai 11 de mei, él vegnù prejenté la lia "Terra Retica" a Maran dant da n salf toch y plen che à scuté su con gran enteres les relazions portedes dant. Do l salut dl president, Gregorio Bardini da Lana y dl vizepresident Roberto Mancini de Bulsan, à n valgunes assoziazions sciche la lia de studes sun ert y spiritualité "Arx" de Maran y l Zenter de studes "Vox Populi" de Pergine porté dant n salut y aodanzes de bon laour.

Dla cultura retica ne conéscen encuei nia de gran costruzions, ruines o sepolcreis, ma plutost de piceres cosses: oles,  statues, iscrizions. Rafigurazion de n verier retich dl museum Retich de Sanzeno/Val de Non (a man dreta).



Daldò à damprovia i reladours tegnù sies relazions, dantfora l dot. Dal Ri dl ofize ai bens archeologics dla provinzia de Bulan che é ju ite sun les pedies retiches te nosta region dai prums segns a les escavazions plu amples de encuei. Paolo Barchetti é ju ite sun les raijes pre-cristianes (dantaldut celtiches y latines) de trueps ric y de cotant de usanzes y costums che an enconta aluesc enfin a encuei. Dret enteressanta é steda la relazion dl dot. Ermanno Visintainer sun l "lingaz retich". Al à splighé les enrescides plu rezentes de Mario Alinei sun l etrusch y de Morvan sun l lingaz basch. Alinei ipotiseia che l etrusch y l retich, emparentés anter ei, prejenteia afinités sostanziouses con l lingaz basch che da sia pert ti pèr de avei relazions con i lingac ural-altaics.

     Na autra teoria dl linguist Helmut Rix (1998) dij che al é na relazion linguistica strenta anter l etrsuch, l lingaz retich y l lingaz lemnian (rejoné tl 6. dant Crist sun la ijola greca de Lemnos tl Mer Egeich, dant dal grech). La parentela anter etrusch y lemnian vegn encuei reconesciuda scientificamenter, ajache na stela troeda sun l'ijola confermeia chisc liams linguistics. I storics grecs desche Herodotus reconesciova chest grup desche pre-grech y l storich grech Tuclides l clamova "Tirenoi". Rix va n vare ciamò plu inant y ragrupeia l etrusch y l retich sot a la familia "Tireniana" che al enchedra desche n sotgrup dla familia linguistica egeica, n filum linguistich che tolova ite lingac pre-indoeuropeics desche l eteocretian (minoan) y l eteo-zipriot rejonés tl raion Egeich dant dal grech y sun la penijola taliana dant dai lingac italics-latins. Che al se trata de n lingaz pre-indoeuropeich nes vegn ence confermé indiretamenter: i lingac di vejins, desche l Leponitich dla Lombardia o l Ligurich che fova lingac celtics y dal venetich (nia da confone con l aunejian de encuei) che fova n lingaz italich-latin con someies con l germanich. De chisc àn tamben iscrizions. Duc é clermenter indo-europeics. Bele i Romans ipotisova che i Etruscs fossa vegnus sun la penijola italica da la Picera Asia (encuei Turchia-Siria), bonamenter sburlés demez dal Hitic anter l 2000 y 1000 dant Crist, sce dant o do i popui italics-latins - che ruva tamben adalerch te chesta spana de temp - ne él nia cler, bonamenter dant. I Etruscs à sourantout l alfabet dai Grecs y trueps trac culturai y ai entrategniva raporc economics intensifs empera.

I lingac rejonés sun la penijola italica entourn al 500 dant C. L Etrusch y l Retich pèr de ester pre-indoeuropeics.

Empede la dot. Dominici à tout la parola per la assoziazion Rezia l poet Marinelli de Sanzeno tla Val de Non. Sanzeno é la localité che ti à dé l inom a la cultura Fritzens-Sanzeno sot a chela che an enten encuei la cultura retica che à florì dal 6.secul enfin a desflorì definitivamenter l ann 15. dant Crist. El à splighé i fins dla assoziazion, dantaldut chel de arjonje n reconesciment dla popolazion noneisa desche grup linguistich ladin da pert dla provinzia de Trent. La lia Rezia é da n valgugn agn bendebot ativa tla Val de Non, metan a jì seires de mujiga y de poejia y con vijites videdes che ala vuel endrezé via tl davegnì deberieda con la lia "Terra Retica".
Tla Val dl Adesc, ti contourns da Maran, tla Val de Non àn dlonch afustié resc' de aciasamenc retics, sibe a fonz dles valedes che sun les temples. Tl raion entourn al Ciastel Juval dlongia Naturns àn giaté spidic de ceramica, does moles da majené y restogns de murs de does ciases retiches. Restogns de ciases retiches é tamben vegnudes a lum a Plars, a Rifian y a Algund. A Tisens àn giaté ence n manarin de bron con na iscrizion tl alfabet de "Bulsan" y samben tla Val de Non. Al ne é nia demarevueia che dantaldut te chisc raions àn perchel n enteres particolar per la "arpejon retica". An rata che l inom "Ret, Rezia" vegne da la dea "Reitia" rafigureda anter tiers con n sclaier sun l cef y na clef tla man. Tla zona de Este (tl Venet) esistòvel n santuar dediché a la dea olàche al ruvova ence adalerch popolazions da les montes ju, dal nord y per chesta gauja dess i Romans avei scomencé de ti dé l inom "Rec" ai sentadins che abitova tles montes a nord liés adum da la medema cultura, ma an ne sà dutaorela nia desche ai fova organisés.
     Conscideran les prumes fontanes scrites y i spidic archeologics giatés pòn descrive en curt la storia di Rec desche portadours dla cultura Fritzens-Sanzeno (Friztens é na localité tl Tirol dl Nord y Sanzeno na localité tla Val de Non) con trac carateristics de cultura materiala che tol ite la ceramica, la produzion de oles, de enjigns de fer da laoré la tera desche sapes y gumiers/pilions, cleves, belijies y d'auter. Ala vegn a lum tl 6. secul dant Crist y dura inant enfin a la vegnuda di Romans en l ann 15 dant Crist. La cultura retica floresc tl 5. secul dant Crist tant che an pò constaté bendebot de deslariament do la val dl flum Inn devers nord y enfin ai flums nord-talians dl Oglio y dl'Adda devers sud. Alangrovia tol ite l teritore les provinzies de Bulsan y de Trent, l Grijon, l Tirol dl Nord y na pert dla Lombardia. I Rec fova autoctons, aciasés da vedlamenter te chisc teritores con n lingaz dutaorela misterious. Con segurté é la sourantouta dla scritura da atribuì a la influenza culturala etrusca. I Etruscs ova da sia pert sourantout  l alfabet dai Grecs. I Rec entrategniva perchel zenzauter raporc economics y comerziai con si vejins etruscs y fajova da intermediars tres la 
 
Dai Retics ai Ladins
Chi fova pa i Retesc che an rata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote sie decá che delá dla morona prinzipala dles Alpes, ma con conzentrazion particolara tla region Trentin-Sudtirol-Tirol-Grijon.
"L rondení  de temps passés"
Tla Val Venuost rejónen aldidancuei todesch, ma dlonch úrten l passé ladin/retoroman,  i toponims rejona dutaorela chest lingaz
Les raijes retiches
Con gran mueia di archeologs ne ésen nia datant de dezifré les iscrizions retiches che podessa porté n pue de lum   - Stela dl Mont de Poure (Col Santa Lizia) scrita tl alfabet nord-etrusch.
valeda dl Adesc devers nord.  La scritura tl alfabet reto-etrusch comparesc i prums iadesc sun iscrizions entourn al medieje 500 dant Crist. Ala vegniva adoreda dantadut pro l cult divin, per iscrizions votives ti santuars, sun ofrandes y sun steles funerares. Aladò dles cretes de chi temps ti sourandova la scrita dl inom de Die sun les ofrandes votives na forza particolara. La maiour pert dles iscrizions ruvedes a nosc dis é endere curtes. Chest confermeia che demé na picera pert dla popolazion, dantaldut prevesc, savova da lieje y da scrive. Encuei conéscen passa 300 iscrizions retiches metudes ju tl alfabet reto-etrusch da lieje da man ciancia a man dreta. An desfarenzieia 4 variantes: chel de Lugano, chel de Sondrio-Valcamonica y chel de Bulsan (o de Sanzeno) y de Magreid. Dutes les iscrizions é bendebot ries da lieje y dantaldut él rie da encadré l lingaz, perchel ne ciàfien dutaorela nia da capì endretura les iscrizions.

     Les invajions celtiches anter le 5. y 4. secul dant Crist à bendebot mescedé su la composizion etnica tla planura padana, ma ales pèr de ne avei nia metù sotissoura les popolazions de ciuch retich tles Alpes. I Rec à demé imité n valgugn ornamenc de bron y à sourantout n valgunes ermes. I spidic archeologics conta en plu che chestes influenzes vegniva elaboredes te na forma autonoma. Devers l 2. secul dant Crist descomparéscel te n iade bona pert di aciasamenc. An miena che la gauja sie steda la invajion di Zimbri germanics che é passés dlon brujan y roban tres la Val dl Adesc, arjonjan la planura Padana, olàche ai à batù na legion romana comaneda dal consul Q. Lutezio Catulo. Aladò dles conties di Romans da enlaouta dess i Rec ester stés popolazions salvaries y verieres che vegniva ju da les montes per ataché y arobé i aciasamenc romans. Da chi che passova soura i joufs alpins ghiròvei paiament. I ciafs archeologics conta che en chi temps él sté trueps contac anter i Rec y i Romans. Chest vegn confermé da trueps ornamenc, da enjigns y da moneides sibe republicanes che imperiales giatedes n pue dlonch. La penetrazion economica y la prescion militara de Roma arjonj la colm en l ann 15 dant Crist con la deventa dl teritore dl Trentin-Sudtirol da pert de Drusus, fì adotif de Otavian August. Da chest moment se sraresc la cultura retica damprovia enfin a descomparì deplen aldefora de valch fustia tardiva tles valedes plu dezes. Al pèr che l lingaz retich sie vegnù rejoné enfin a entourn al 300 do Crist. La popolazion vegn romaniseda y chest segneia de gre en gre la nasciuda de na etnia nueva, chela ladina.

 



 

 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Storia
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Storia:
Relazion dl dr. Mischi Georg en ocajion di 100 Union Ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.402 seconc