Pruma senteda dla jonta: les enciaries
Vize é Paolo Frena, ombolt de Col - Per pié do contribuc dla lege 482/99 méssel ciamò vegnì fat na perimetrazion dl "raion ladin"

En mercui, ai 9 de mei, se à abiné la jonta dla Lia di Comuns Ladins (LCL) a sia pruma senteda a Corvara. Sun meisa la partizion dles enciaries de laour: chi se festidieia pa de cie? La Lia fej si prums varesc y al é truep da sclarì dant che deventé operativa. Te cassa ne él degun finanziament ciamò. Per podei pié do finanziamenc dla lege 482/99 duraràla ciamò n pez. Aladò dla lege vuelel ester empruma na perimetrazion dl "raion ladin" tres deliberazions di comuns che declareia de fé pert dl teritore linguistich-cultural ladin. Chestes deliberazions mess vegnì ratifichedes da les provinzies a na moda che al figureie ofizialmenter ciugn che é i comuns ladins. La Lia di comuns mess spo vegní reconesciuda da provinzies y regions. Empermò dedò devéntela n organism de coordinament che pò laoré soura les seides provinziales y regionales fora con projec finanziés tres la lege 482/99 ti raions reconescius y delimités.
L ombolt de Col é vize-president dla Lia di comuns Ladins. Al se à dé ju dassen con la lege 482/99 y tegnirà i contac con Roma.
Bruno Senoner fova bele vegnù nominé president da la assemblea generala y coordinarà les ativités dla jonta. A vigni comember dla jonta ti él vegnù sourandé na enciaria a chela che al dess ti sté do con lezitenza. Sciche vize él vegnù nominé tla pruma senteda de jonta l ombolt de Col, Paolo Frena. Franz Complojer, ombolt de La Val, se à sourantout la enciaria de tiesce contac con i istituc culturai y pedagogics y con la Union Generela. Gino Fontana, ombolt de Vich, se à tout su la bria de se festidié pro les provinzies y pro les regions dla prozedura de reconesciment istituzional dla Lia. Paolo Frena, l vize-president, à jié n rodul clef da pié via con la iniziativa y da mete ju l statut dla Lia. Al se cruziarà de ti sté do a les poscibeltés de finanziament che la lege 482/99 pieta. Na condizion preliminara per podei mané ju les domandes de finanziament per projec é na perimetrazion dl teritore ladin, vuel dì i comuns enteressés mess se declaré ladins aladò dla lege 482/99 y avei tamben l bensté dles provinzies tochedes.
Paolo Frena dij: "I é azeté chesta enciaria, ajache i conesce ben la prozedura che i é bele emparé a conesce pro la costituzion dl istitut ladin Cesa de Jan. I me tole dant de crié ence anter i 18 comuns ladins n sistem somiant a chel che i on metù a jì anter Fodom, Col y Ampez, olàche les aministrazions comunales colaboreia en sinergia con les assoziazions culturales ladines. Al é chestes, i pense p.ej. ai trei istituc ladins o a la Generela, che à les resssourses umanes per laoré fora projec de valuta culturala y soziala che pò vegnì sostegnus y metus dant da la LCL. Defata me urtaréi con n funzionar dl Minister ju a Roma per sclarì miec tres cie modalités che an pò tré a nuz i finanziamenc dai fonds dla lege 482/99. Al é de gran ocajions, ajache deberieda raprejentonse ben 35.000 ladins y nosc projec arà na valuta soura les seides provinziales y regionales fora".
Per cie che reverda l referendum da souramont àn naoutatant tout la dezijion de ne se ficé nia ite diretamenter y de aspeté ju l resultat referendar. La chestion é zitia. Al fova n orientament che an se aspetova, mess pu la Lia ciamò arjonje n reconesciment ofizial da pert dles provinzies y da pert dles regiones per podei sourantó funzions desche organism de coordinament per mendranzes linguistiches spidicedes aladò dla lege 482/99.