Referendum da souramont:
scrit ai 03 May 2007 da les 19:20:48 da noeles |
|
Ladinia, al se deura na sajon nueva
La prospetiva de reunificazion ne pèr nia de sciaudé su plu che entant i cuers di ladins - La speculazion dl fabriché desceida cotant plu de festide
de Riccardo Zanoner/vizepresident dla Union Generela
"Voglia di Ladinia", vueia de Ladinia, fova l titul adoré dal sfuei "TRENTINO" (o ence "ALTO ADIGE" - "CORRIERE DELLE ALPI") canche al à metù a jì chela sort de enrescida tles valedes ladines a revert dl referendum damané dai trei comuns da souramont per vegnì permez a la region Trentin-Sudtirol. Da me enfora él sté na bela ocajion per daurì na finestra sun la "ladinité", sun la perzezion che i ladins à de sè enstesc y de sia entité; na ocajion ence per prové a entene ciun che é encuei l status dl sentiment ladin popolar, dl'autocoscienza y dl'identité ladina tles Dolomites.
La Ladinia dles secondes ciases per jent da foradecà.
Samben che l cheder vegnù fora aldò di articui pò ti somié deludent envers a chel che an se aodassa. Depierpul che da na pert, souraldut dai ladins da souramont, végnel na revendicazion bendebot dadaut de ladinité che brancia ite tla storia, tl lingaz y tla cultura ladina, someiel da l'autra pert che al ae la souraventa l vive de vignidì, condizioné dal benester. Les reazions dla popolazion envers al referendum vegn defenides dai jornalisc' "indifferenti e fredde", unfates y freides.
Chesta someia de ester la Ladinia dl 2000 o almanco chest é cie che la Ladinia de encuei trasmet deforavia: na Ladinia despartida nia demé politicamenter y aministrativamenter ma ence sozialmenter. Ciamò piec: sce zachei dij zeche a revert dl referendum, souraldut te Gherdena, Badia y Fascia, l féjel demé te na sort de tournacont, de cie che al podessa enrede n mudament de confins dal pont de veduda pratich, metan sun stadiera ipoteses de vantajes y de desvantajes. Na realté ladina che a dì dl autour de chesta enrescida, Mauro Fattor, pò vegnì trata adum te na esprescion dl filosof grech Eraclit che dijova: "la lum pò se destudé o per gauja che al mancia uele o per gauja che al en é demassa".
Da me enfora él n fruz massa saurì y ence superfizial ruvé a la conclujion che l lumin dl cuer ladin ne erd nia plu y che cie che resta é demé n clip de luminous flevoul, na sort de refles che se desfanta oramai tla storia. La verité é plutost chela che la storia ti ensegna belavisa ai ladins, vuel dì che i confins ne vegn nia metus su dai popui ma dai governanc. La chestion dl referendum, enceben atuala, desceida demé na pascion flacra. I pense ence che cie che vegn fora da chesta enrescida sun i ladins ne é nia tant dalonc da cie che la sozieté moderna, ence fora da la Ladinia, é bona de esprime. L mond de encuei ti conzed puecia lerch ai somesc y a chi che à ciamò somesc, ai ideai y ai idealisc; valours y prinzips soziai y culturai ti zed l vare ai debujegns de duc i dis liés en particolar a cheles dinamiches che vegn ca da l'economìa, da la competitivité y da chel seghité a messei mioré resultac y prestazions.
N auter element che an mess raté ite é che oramai ne giàten nia plu cheles valedes isoledes da zacan. Al ne esisteia nia plu chela sort de vita descrita tl liber "Gli eredi della solitudine" de Aldo Gorfer. Dutes les valedes a la mont se à stramudé te chisc agn y chi che pensa de giaté ciamò la vita, les tradizions y l'identité vivudes desche atira do la vera, viv de ilujions. Chest se prejenteia ciamò plu sterch y pesoch tles valedes ladines. Te chisc ultims 50 agn él sté n svilup economich con de gran mudazions che à outé sotissoura l vive dla jent te anter chisc "creps sclauris". Con chest ne vuei nia dì che al ne é nia plu na identité ladina, ma chesta vegn vivuda encuei te n'autra maniera y ala s'en tol na ria, adum a d'autri valours, dles regoles de vita da duc i dis. D'autra pert sce i ti cialon a cie che é vegnù fora da na enrescida fata dant da puech temp anter l Tirol dl Sud y dl Nord, a revert a reunificazion dl Land Tirol, onse podù vedei duc canc che nience chesta prospetiva ne é nia plu datant da sciaudé i cuers di tiroleisc de encuei; al me vegn da dì che ence chilò la routine de duc i dis à la souraventa sun cerc sentimenc y ideai da zacan.
I ladins é encuei dassen cruziés dla speculazion tl fabriché
Personalmenter creii che sce i volon prové a jì sourafora l resultat dl referendum - che ie spere samben che sie dutun positif - à la revendicazion di ladins ampezans y fodoms bele arjont n travert meritoul: ala à daurì na chestion ladina nueva che mess encuei vegnì veduda tres na otica nueva olàche an mess dantdaldut troé n spirit nuef de carater moral, uman y etich dla Ladinia! N debujegn chieté via codie sot al ciapel de n sistem che ti à cialé plu a l'economìa y ai resultac dl marcé che a sie status. I ladins de encuei de dutes les valedes é dassen cruziés tl vedei vegnì inant na sort de comerzialisazion che conduj a l'espropriazion dl teritore. Te Gherdeina él vegnù slarié fora jolantins con scrit su: "Venite ad ammirare la nostra terra ma non acquistatela". Ence te Badia brancia la speculazion dl frabiché y soscedeia marevueies y triches. Te Fascia rùven oramai a dombré feter 60.000 lec y de chisc é ben 2/3 loghés te "secondes ciases". Chest porta pera problems tl se confronté con la concorenza y an se stenta de mantegnì les cuotes de marcé atuales. Cortina é chersciuda, al é n post de nonze y ala é conesciuda te dut l mond, ma ence i ampezans se damana encuei olache ai é ruvés y coche ai dess jí inant con sia valeda. N model economich sciche chel ladin basé deplen sun l turism, motor de na richeza che ti à consentì de arjonje n benester valgamia aut, aboc aldessoura dla mesaria, fej ence vegnì a lum elemenc de critica sun chesta fontana de benester che l turism enstes met dant: calité dla vita, gestion dl teritore, dles ressourses naturales y entossiament ambiental. I ladins messarà fé i conc con chisc ti agn che vegn. Ai à debujegn de strategies nueves y per chest veidi dret positif chest moment olache da una na man lével su n nuef sentiment ladin tres l referendum y da l'autra man nàscel ofizialmenter la "Lia di Comuns Ladins". Al se deura na ocajion nueva per pensé, per se ciaté, per se confronté, per se rejoné y per analisé ponc de forza y de debleza dl sistem per tó tles mans nost model economich, se rendan cont che i son ruvés a la fin de na fasa che an pò defenì "espansionistica".
Na Ladinia che tegn adum
Per jì inant con na prospetiva de svilup messaràn a poura nia ruvé a comedé y a mioré. Al jirà debujegn de ester bogn de crié y de elaboré zeche da nuef, ajache ti agn che vegn ne él nience materialmenter poscibel de repropone l model de svilup che i on abù enfin a sen. Teritore, calité de vita, infrastrutures, servijes, ressourses naturales y peculiarités locales, competitivité con i marcés nuefs, é dut aspec che concor y concorarà ciamò deplù a determiné nia demé n bon despliament dl sistem sozio-economich, ma ence l livel de suzes. I ladins mess tò at che encuei ései tedant endesfides nueves y che an messarà chirì y dé respostes nueves. Ampezans y fodoms, tres sie referendum y sies aspirazions, à bele desmostré de creie y de avei fidenza tles poscibeltés y tles ocajions che pò vegnì ca da na Ladinia che tegn adum. Personalmenter sonsi a una con l'idea che certes mersces che nes lieia adum desche l'identité, la cultura, l lingaz y la storia, pò nes daidé a elaboré projec y strategies nuefs per garantì da una na pert benester economich y da l'autra pert a d'arjonje na idea de svilup plu adateda, a mesura de om, n svilup che tegn cont y che met apede ence chi che é i sentimenc y i debujegns etics-soziai dla comunanza. Al ne se trata nia demé de aspiré a na Ladinia unida politicamenter y aministrativamenter. La chestion dl'unité ladina dl 20eisem secul mess plutost vegnì interpreteda sot al profil dles ocajions y di potenziai che chesta pò ti sporje a duc i ladins; chest sibe dal pont de veduda economich che ence te na prospetiva de n davegnì che se festidieia dl mantegniment y dla valorisazion de chela che é l'essenza ladina. De chesta fej pert prinzips y valours umans y morai liés a l'identité, al lingaz, a la storia, al teritore y a la cultura de duta la popolazion ladina dles Dolomites.

Lia di Comuns Ladins: sentenda costituenta a Corvara
N comentar a les chestions entourn al referendum
Referendum a souramont: 'Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé'
Referendum a souramont: trueps dij benvegnus
Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit
Reinhold Messner: i esse plu gen inom Troi desche mie neine ladin
Referndum a souramont: i amisc y i nemisc
Referendum per passé da na region a l'autra: i varesc
Les rejons storiches per n referendum
Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina
Referendum a souramont: Ampez peia via
Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif
NOLES.NET - 1300eisem articul - Referendum a souramont
Referendum a souramont
Luigi Chiocchetti enconta i ladins da Souramont
Comentar: statut dla Lia di comuns ladins: n vare emportant
Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
La Lia di comuns ladins: l element sterch é sia strutura istituzionala
L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
Decret Bersani: tais a la lege 482/99
|