Referendum y ipocrisia ladina
L referendum pò desdruje a fonz la utopia ladina ma al pò ence ti dé na sburla forta a na comunanza nueva de ideai y de enteresc che nos conescion con l inom de LADINIA
N comentar de Erwin Valentini
La dezijion de Ampez, Fodom y Col de mete a jì n referendum per se taché permez a Sudtirol met sun meisa na linia de chestions che reverda duc i ladins y no demé chi da Souramont. L referendum nes sforza a tò posizion sun la chestion dla unité ladina y de respone a la domanda : cie vel pa concretamenter l label « ladin » che cualificheia partic, istituzions y manifestazions de vigni sort tla enscì dita "Ladinia"?
Per arjonje l travert dla unificazion ne bàstel nia l sci di ampezans y fodoms ma al vuel ester ence l sci dles istanzes politiches dla region Trentin-Sudtirol y dantaldut l benvegnù senzier di ladins de Fascia, Gherdeina y Badia. Do passa cincanta agn de slogans "ladins sonse y ladins restonse" y "inant adum" podéssen perdret se aspeté che n tel benvegnù di "fredesc ladins" fossa valch de normal y garantì. Ma ala ne é nia enscì. Depierpul che les autorités politiches tamben a Trent che a Bulsan se à declaré desponibles, sceben con valch nuance, a ti daurì la porta a chi che audiva bele na outa pro la gran ciasa de Tirol, auden fora per les valedes de Badia y dantaldut de Gherdeina dut na autra mujiga. La nota plu sfauzeda é vegnuda dal assessour a la cultura ladina de Bulsan che plu de na outa à dit che i ampezans y fodoms dess s’en sté olache ai é, vuel dì pro Belun. Ma Mussner ne é dessegur nia la unica persona che la pensa enscì; te na intervista publicheda ai 20 d’auril sun l’Alto Adige mina l diretour de na banca dla Val Badia che "la cosa migliore sia che ognuno resti a casa propria" y plu inant nes dìjel ence l percie: "non mi pare di vedere qui in Badia un grande interesse per il destino dei cortinesi o dei nosti amici del Fodom"
Con sia touta de posizion contra l projet de reunificazion di ladins à l assessour gherdeina scandalisé nia puec ladins ma al à almanco l coraje de ester cler y de ne s'ascone nia via do n parei de baujies. La SVP "ladina" ne à fina sen nia ciamò lascé audì sia minonga sun chest argoment y ence la vizeobfrau Bioc scouta chieta - che zenza partesc fora gen istruzions a dut l mond - , ma "chi tace acconsente" y perchel méssen raté che Mussner rejone sostanzialmenter a inom de n grup plu ampl (al ne é nia rie da capì ciun), ciuldì che zenza n sie suport ne se enfidàssel nia da jì publicamenter contra la posizion plutost daverta de siei colegs todesc sciche l senatour Brugger y l president Durnwalder. Na bela logica, sce zachei é bogn de la capì: i todesc che tifa (almanco a paroles) per y i ladins che s'emponta contra la reunificazion di ladins!
Ciamò plu enteressantes é les rejons che l assessour y siei compagns tira ca per ti saré la porta ai ladins de Souramont. Do sia minonga chier i ampezans y fodoms demé vantajes economics y l referiment ai liams storics, culturai y ideai n’é nia auter che vertoles per ascone fins manco nobli, la fam di scioldi de Sudtirol. Sun chisc pretenus enteresc economics onse ence audì minonghes desferentes, anter l auter da R. Messner che te na intervista rezenta sun l Gazzettino mina che l'industria turistica de Sudtirol essa dut da davagné da l’ encorporazion dles Dolomites de Ampez te Südtirol. Ma unfat co, al se trata a vigni moda de n argoment moralistich a bonmarcé. Propi chi ladins de Sudtirol che se stenta tant a reconesce sia ladinité tla pratica de vigni dì ma ne bazila nia a nuzé l label ladin per operazions de marketing turistich o de cariera - per giaté na stiera te scola, tles istituzions culturales o tla aministrazion publica - ti tira dant a i ladins de Souramont de chirì con l referendum vantajes economics. Na bela ipocrisia!
Che chisc gran professionisc' dl ladin defene sie scagn politich o aministratif con de vigni sort de vertoles ne fej nia demarevueia, cie che dà da pensé é plutost l comportament de truepa jent che é plutost freida per ne dì nia dl dut contrara a tò ite i "fredesc" tla ciasa de Sudtirol. N tema descomot che i ladins scouta plu gen via, ma Mauro Fattori te na seria de articui sun l'Alto Adige ne pesimeia nia a mostré les contradizions dl patriotism ladin te Fascia, Badia y Gherdeina. Da una na pert vedonse raprejentanc istituzionai che mostra solidarité plu che auter per dovei d’ofize, da l'autra onse i "drec" ladins che ne vuel nia en savei de "chi mec talians" de Souramont. Per trueps gherdeines é i ampezans y fodoms (ma ence i fascians) cent outes plu foresc' che i todesc de Cluses; nia cis autramenter la pensa i badioc sceben che ai confineia y à dagnora abù contac con Ampez. N puech plu ciaut é l sentiment di badioc dlvers di fodoms, ma al se trata plu che auter de n paternalism de parenc ric che miena de messei ti fé la ciarité a chi "pueresc fodoms" o magari de ti splighé cie che ai à da fé, sciche al é suzedù en gaujon dl prereferendum da enlaouta te Fodom. Al se trata perauter de n comportament vedl de centenés che é vegnù renforzé da la tragedia dla pruma vera.
Se tem i badioc y i gherdeines de messei ti zede valch privileje ai ladins de Souramont? Dessegur nia, l argoment che an aud plu gonot é che i fascians, fodoms y ampezans é demé de te mec ladins o mec talians y perchel él miec che ai s’en stae olache ai é, viadelà dai confins de Südtirol. La rejon sota donca de chest comportament - al me desplej de l dì -ne é nia auter che razism antitalian che i ladins à importé en bona pert dai sentadins todesc de Tirol. Nosc amisc badioc y gherdeines refudarà con gran indignazion de tel insinuazions ma per s'en anadé che ala sta propi enscì àn demé bria de ciacolé con la jent: la solidarité ladina se archieta de fat sun i joufs de Sela, Ciaulonch y Valparola.
Do passa cent agn de gran descursc sun l'identité ladina messonse tres ciamò constaté che cie che domineia é l’unfataria y la retorica. L referendum, unfat coche al jirà fora, é na bomba che à la forza de fé "piazza pulita" con les ipocrisies comotes de chi che perdica "ladins sonse y ladins restonse". L referendum pò desdruje a fonz la utopia ladina ma al pò ence ti dé na sburla forta a na comunanza nueva de ideai y enteresc che nos conescion con l inom de Ladinia. Na pruma resposta de chest vers nes aspetonse da la Lia di comuns ladins. I speron che al ne se trate nia de n’autra scomenciadiva vueta sciche al é suzedù tant gonot chilò da nos.
Erwin Valentini

Lia di Comuns Ladins: sentenda costituenta a Corvara
N comentar a les chestions entourn al referendum
Referendum a souramont: 'Al é na ocajion che an ne pò nia se lascé sciampé'
Referendum a souramont: trueps dij benvegnus
Referendum a souramont: consciderazions de Carlo Willeit
Reinhold Messner: i esse plu gen inom Troi desche mie neine ladin
Referndum a souramont: i amisc y i nemisc
Referendum per passé da na region a l'autra: i varesc
Les rejons storiches per n referendum
Referendum a souramont: les posizions nia da creie dla SVP de Gherdeina
Referendum a souramont: Ampez peia via
Moviment Politich Ladins veid referendum dassen positif
NOLES.NET - 1300eisem articul - Referendum a souramont
Referendum a souramont
Luigi Chiocchetti enconta i ladins da Souramont
Comentar: statut dla Lia di comuns ladins: n vare emportant
Lia di comuns ladins: al ti mancia ciamò l dret floch
La Lia di comuns ladins: l element sterch é sia strutura istituzionala
L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
Decret Bersani: tais a la lege 482/99