Ampez, Col y Fodom, ai se merita l sostegn de duc!
per se scluje permez a la provinzia de Bulsan y a la region Trentin-Sudtirol
La soluzion automatica di problems viadelà o decà n'à degugn bria da se aspeté da la mudazion di confins teritoriai politics ma te valch sauridanza y te valch benefize él plu che dret speré. Dant vigni convegnenza vegn la volonté da sté adum con chesta o chela jent , con chesta o chela sozieté. A la volonté corespon la liberté, te n stat democratich almanco, da mudé confins de comun, de provinzia. Sce les condizions esistenziales dl vedl o dl nuef teritore ne é nia en pericul, ne déssen ti tò a deguna frazion l dert da mudé comun y a degun comun l dert da mudé provinzia.
D'autres toutes de posizion de Carlo Willeit
La festa é ruveda!
- Willeit (LADINS): ai ladins ti màncel na identité politica.
|
N daz sun i joufs:
Chi che vuel chestes sieves vuel desfé les relazions anter i ladins. I joufs dles Dolomites ne pòn nia mete a la pèr de n Stilfserjoch y de n Timmelsjoch! |
Les deliberes da envié via la prozedura per destaché Cortina, Col y Fodom da Belun-Aunejia y taché permez chisc trei comuns ladins a la provinzia de Bulsan é perchel demé da aprové y da sostegní de vigni vers. Dessegur fossa na provinzia ladina pro la Region Trentin-Sudtirol la mioura soluzion ma zenza convinzion sota sota de duc i ladins ne é chest travert nia da arjonje, perchel é na maiour unité di ladins tla provinzia de Bulsan y tla region Trentin-Südtirol bele n bon vare. Belun y Aunejia ne dess nia ti scluje la porta da jì demez y Bulsan dess ti daurí la porta da vegnì ite ai trei comuns ladins! Ala se trata de refé l tort dla separazion di ladins, da reconesce l liam storich, cultural y tradizional dla comunanza de Anpezo, Col y Fodom con l teritore y la jent dl vedl Tirol, da reconesce l'unité dla mendranza ladina tla Talia y tla region Trentin-Sudtirol. Gaujes y speranzes di ladins da souramont per passé a Bulsan é vegnudes splighedes dret ben te chest sit y sun la Plata Ladina dl Alto Adige dant a otedì.
Valch cossa volessi ence ie sotligné y enjonté. Cler che al é a la lesiera y falé pensé che dovia él demé speculazions economiches; les maioures ressourses economiches ne é nia tles mans dla jent, ma demé te cheles dla Provinzia y al ne é endut nia dit che la jent se stae miec a Urtijei che a n'Ampez.
Plutost mess i trei comuns de Belun fé l cont con regoles soziales y economiches nueves, dut auter che saurides per ei. Al basta pensé al trilinguism y al proporz. Faleda defin é la tema de valch un da perde valch sce ala va da despartí con trei comuns nuefs richeza „movibla“ y finanziamenc; i trei comuns fej enstesc tamben che nos richeza y paia couta. I vantajes de Bulsan ne é dessegur nia mendri che chi dai trei comuns. Pro l gran davagn sozio-cultural di ladins nen aprofitassa provinzia y region de un di plu biei teritores che pon contra l mer Adriatich, de n patrimone natural-ambiental y ressourses de gran valuta; la economia turistica nen aprofitassa de posc' renomés soura dut l mond y la comunicazion dalonc y damprò podessa vegnì mioreda de vigni vers plu saurí. L plu se jovassa la sozieté con na relazion plu daverta y plu „partezipeda“ anter i grups, si lingac y sies usanzes.
L'autonomia provinziala enstessa con sies funzions y rejons de sconanza dles mendranzes vegnissa renforzeda. Da l'autra pert ne à la region Venet y la provinzia de Belun nia da perde cie séi ie cie sostanzes vitales, conscidran la grandeza y les condizions ence economiches, dut auter che debles de chisc doi enc teritoriai.
Carlo Willeit