Referendum per passé da na region a l'autra: i varesc
scrit ai 11 April 2007 da les 22:30:46 da noeles |
|
Referendum teritorial: encuei plu saurì y plu realistich
Tres la revijion dla costituzion n. 3/01 y tres la sentenza dla Court Costituzionala n. 334/04 é la prozedura de mudazion de region vegnuda saurideda y aplaneda
Les regions é i enc teritoriai plu "nuefs" tla Talia. Ales é vegnudes metudes su empermò da l'assemblea costituenta dl 1948, aclapan chi bele dant man da vedlamenter, vuel dí les provinzies y i comuns. Per tarmené les regions se ova l'assemblea costituenta basé sun rejonamenc statistics, geografics y storics da enlaouta, ne sclujan nia fora la poscibelté de na mudazion.
Revendicazions storiches, culturales, politiches y economiches se encrouja tla chestion dl referendum |
"La Republica, una y indivisibla, reconesc y promuev les autonomies locales; ala atueia tres i servisc che depen dal Stat l plu ampl dezentrament aministratif; ala apasseneia i prinzips y les metodes de sia legislazion a les esigenzes dl'autonomia y dl dezentrament". Chest é n scliguc dl articul 5 dla costituzion. Te chest paragraf ne végnel nia dit clermenter che al é na poscibelté de mudazion di confins regionai, ma al é empò sotentenù tla intenzion dla assemblea costituenta de valorisé les autonomies locales.
Liams a la union di comuns talians che vuel mudé ju provinzia
|
Plu tl menù va ite l articul 132 sot al titul V dla Costituzion che contempleia al secont coma les modalités de mudazion desche la lege de revijion costituzionala n. 3 dl 2001 à desclarì plu avisa: "An pò dé pro con l'aprovazion dla maioranza dles popolazions dla provinzia o dles provinzies enteressedes y dl comun o di comuns enteressés, enrescida tres n referendum y deda pro con lege dla Republica, audis i conseis regionai, che provinzies y comuns vegne destachés da una na region y vegne metus permez a na autra". La reforma costituzionala dl 2001 à splighé miec cie che al vegn vedù dantfora da la formulazion dl articul zité dant: "An pò arjonje tres n referendum y na lege dla Republica, audis i conseis regionai, che provinzies y comuns vegne destachés da na region y metus permez a na autra". Al se trata de na definizion plutost tourbla per ne dì nia ermetica: "an pò, tres referendum..., audis..., dé pro..." .
L
majer rem che ova tant che aridlé pro bele da pié via l troi de na tel prozedura fova endere la norma aplicativa a la Costituzion: la lege n. 352 di 25 mei 1970 che contemplova desche "popolazions enteressedes" les popolazions entieres dles regions tochedes da la mudazion teritoriala de destach-agregazion, nia demé chela dl ent proponent. Chesta lege à defat aridlé 30 agn a la longia la prozedura enfin a la sentenza dla Court Costituzionala n. 334 dl 2004 che à tout demez na pert dl art. 42) chela pert a revert l arjonjiment de na mudazion da region a region tres referendum che dijova: "A la ghiranza de referendum per l destach da na region de una o deplù provinzies oben de un o deplù comuns per crié na region nueva méssel vegnì enjonté les deliberazions identiches, respetivamenter di conseis provinziai y di conseis comunai dles provinzies y di comuns de chi che al vegn proponù l destach desche tamben de tant de conseis provinziai o conseis comunai che raprejenteie almanco n terz dla popolazion dla region da chela che al vegn proponù l destach dles provinzies o di comuns souranominés. Sce la ghiranza de destach é entenuda da lié permez provinzies o comuns a na autra region, messaràl en plu vegnì enjonté les deliberazions identiches, respetivamenter de tant de conseis provinziai o de tant de conseis comunai che raprejenteie almanco n terz dla popolazion dla region a chela che an vuel che les provinzies o i comuns vegne metus permez". Chest iter raidous spliga ciuldiche degun comun ne se à mai embasté l am de pié via con na ghiranza de referendum enfin al ann 2004. Al fova dastramp rie, sce nia fora de uega che i enc dla region da chela che an vuel jí demez sostegne na tel ghiranza, ti dàn souraprò sia soponta che va debujegn tres deliberazions per jí inant con l iter. A ti sourandé n rodul clef a les "popolazions" che ne é nia diretamenter tochedes da la prozedura de destach-agregazion pro la promozion de scomenciadives referendares fova la lege 352/70, clermenter en contrast con la formulazion nueva dl art. 132 dla costituzion, sibe con chela vedla y tant deplù con chela nueva. Chest é l arat dla Court Costituzionala metù ju tla sentenza n. 334 di 10 de november 2004 che à declaré la ilegitimité costituzionala dl articul 42 dla lege 352/70 te chela pert olàche ala scriv dant che a la ghiranza de referendum per l destach da na provinzia o de n comun da na region y la agregazion a na autra region méssel vegní enjonté les deliberazions de sostegn souranominedes. Chest é n estrat dla sentenza n. 334/04 dla Court Costituzionala: "La grovaria prozedurala porteda ite da la norma de lege atuativa é fora de uega (ajache ala ne và nia debujegn) respet a la determinazion che an liej tla previjion costituzionala nueva (art. 132). Ala comportassa n niament dl dert de autodeterminazion dles autonomies locales che vegn depierpul tendenzialmenter azentué da la reforma costituzionala dl 2001. Ajache l referendum vedù dantfora da les desposizions costituzionales atualmenter en doura vuel verifiché sce la maioranza dles popolazions dl ent o di enc enteressés aproveia la ghiranza de destach-agregazion, méssen coerentementer deduje che la legitimazion de promueve na consultazion referendara ti speta demé a chisc enc y nia a d'autri enc de popolazions nia enteressedes. Defat, la reforma tla pert nomineda, à cialé de evité che les maioranzes nia diretamenter enteressedes da la mudazion de provinzia posse aridlé y anulé les determinazions iniziales (nience ruvedes a scemples ghiranzes) de coletivités che vuel se fé autonomes o mudé ju sia partegnenza regionala-provinziala". A tré su la chestion de legitimité él sté l Ofize Zentral per referendums pro la Court de Cassazion, clamé a se pronunzié sun la ghiranza dl referendum de destach dl comun de San Michele al Tagliamento (furlan: San Micjel al Taiament) da la region Venet per jí pro la region Friul-Venezia-Giulia. Per merit de chesta sentenza costituzionala, él sté l comun de San Micjel l prum tla Talia che à envié via n referendum en basa al articul 132 dla Costituzion. N rem dutaorela festidious per duc i enc che se à damané y à giaté enfin a sen n referendum é chel dl quorum dret aut stabilì per chesta sort de consultazions referendares. Ence te chest caje végnel fat referiment a la lege 352/70, art. 45, coma secont: "La proposta sotmetuda a referendum vegn declareda aproveda tl caje che la cumpeida de oujes atribuides a la resposta afermativa a la domanda ne sie nia plu bassa dla maioranza di litadours scric ite tles listes litales di comuns te chi che al vegn endit l referendum; zenza végnela declareda refudeda". Per entene miec n referendum de chest tip, végnel desclarì les carateristiches de duc trei i referendums prevedus da la Cherta costituzionala: 1. Art. 138- referendum costituzional (de conferma de na mudazion costituzionala y per chest clamé "confermatif") pro chel che la proposta vegn rateda azeteda scemplamenter sce i "scí" é plu di "no" (al ne é nia n quorum no de afluenza no de zedoles afermatives); 2. Art. 75 - referendum abrogatif pro chel che la proposta vegn rateda azeteda sce la maioranza de chi che à l dert de lité va a lité (quorum dla mesité plu 1 di litadours scric ite) y sce i "scí" sourapassa i "no". 3. Art. 132 - referendum teritorial pro chel che la proposta de mudazion vegn rateda azeteda sce i "scì" arjonj la maioranza di scric ite a les listes litales (quorum di scì = mesité plu 1 di litadours scric ite); al ne va nia debujegn de cumpedé chi che liteia no y chi che pò ence sté a ciasa). N ejempl ipotetich podessa sauridé da entene chesta norma apeina ziteda. Cialon l caje de n comun ipotetich de 2 mile litadours: a na moda che la proposta sotmetuda a referendum vegne aproveda, ne él nia bastan, sciche al suzed pro i referendums abrogatifs, che plu de mec di litadours vae a lité, ma che plu dla mesité di litadours scric ite tles listes litales lite de scí. Te n comun con 2000 litadours mess perchel lité de "scì" almanco 1001 litadours. Co vàla pa endere inant? La aprovazion dla domanda sotmetuda a referendum ne é nia ciamò na garanzia per l destach-agregazion, ma raprejenteia plutost n prum lintrin fondamental y basilar a na moda che l iter raidous ne se archiete nia via: dedò végnel la debata, desche vedù dantfora dal art. 132 dla costituzion, che messessa passé positivamenter al parlament, clamé a tó na dezijion sun la mudazion di confins do avei trat ite l arat oblient, ma nia lient, dles regions. I ultims doi comesc dl art. 45 dla lege 352/70 dij: "Tl caje de aprovazion dla domanda de referendum, ti prejenteia l Minister ai Interns al Parlament, anter 60 dis da la publicazion tla Gaseta Ofiziala, n dessegn de lege costituzionala o ordinara desche vedú dantfora dal art. 132 dla Costituzion. Sce la proposta de mudazion ne vegn nia aproveda, pòla empermò vegnì porteda dant danuef do da 5 agn".
|