"Zent Ladina Dolomites", sie spirit enier y encuei
Dl 1945 fova i ampezans dret atifs politicamenter: jolantins, petizions y memorandums un endò l auter
Sce an rejona endò de referendum a souramont ne pòn nia se desmentié dla storia viadedò. La aodanza de jì demez da Belun ne é nia vegnuda fora de n saren, ma à raijes valgamia sotes. La chestion à tres coé sciche n borei. I fatours determinanc: i comuns de Ampez, Fodom y Col à fat pert dl raion tiroleis enfin al 1923 canche ai é vegnus zarés demez dal rejim fascist contra sia volonté y metus permez a ries a la region Venet/provinzia de Belun.
Na mostra storica sun i ladins.
Per na curta spana de temp, sot a la ocupazion todescia, dal 1943 al 1945, ései endò vegnus metus permez a la provinzia de Bulsan, ma atira dedò, ciamò dl 1945 endò destachés con gran melcontent dla popolazion de chisc comuns. L ann 1945 amerscia ence l nasce dl Moviment "Zent Ladina Dolomites" con a cef dantaldut ampezans che colaborova con la Svp per arjonje na anescion a Bulsan y a la region Trentin-Sudtirol.
Pernanche les trupes americanes é ruvedes adalerch dl 1945 à i ampezans partì fora milesc de jolantins per ampezan y per engleis, ti declaran ai Aliés de volei resté liés a Sudtirol y per l medem fin àn ence prejenté n memorandum con chel che an se ghirova n plebiscit y na petizion sotescrita da trei cherc dla popolazion de Ampez y de Fodom. Ai ampezans y fodoms se à tost lié ite i fascians, animés dal ardí Guido Iori Rocia. Ai 15 de jugn dl 1946 à i raprejentanc di Ladins metù su ofizialmenter sun l jouf de Frera l moviment politich "Zent Ladina Dolomites" che à tost arjont bendebot de suzes, abinan adum 10.000 adejions de dutes les valedes ladines. Ai 14 de messel dl 1946 se à abiné sun jouf dl Sela passa 3000 ladins da dutes les valedes per ghiré dadaut l "reconesciment ofizial de grup etnich ladin, n certl lital, trasmiscion radiofoniches y la reunion sot a na soula provinzia ...". Al telegram mané a Alcide Degasperi con chestes petizions ne ti à l govern talian nience dé na resposta. Sun na tala ti à "Zent Ladina Dolomites" ortié diretamenter n memorandum a la Conferenza de pesc de Paris (08.07.1946) con la domanda de autodeterminazion y de reunificazion sot a Bulsan o n plebiscit. Duc chisc sforc, sostegnus enlaouta ence da la SVP, ne é endere stés per nia. Dl 1946 à chest moviment mané ciamò n iade na petizion a Roma per damané de passé sot a la provinzia de Bulsan. Dl 1948 à spo Ampez y Fodom ghiré de ruvé almanco pro la provinzia de Trent a na moda de ne vegnì enscí nia scluc fora da la region autonoma dl Trentin-Sudtirol. Dutes les bries ne é endere stedes per nia. Ampez, Fodom y Col é restés taiés fora, zenza derc y sconanza pro Belun. Ma Fodoms y ampezans ne la à nia deda su. Fodom à deliberé dl 1964 na ghiranza de ruvé sot a la provinzia de Bulsan. Dl 1964 él ence vegnù scarzé via l vedl liam de gliejia. Enfin a chel ann audiva i trei comuns pro la diozeja de Persenon. La tradizion de prevesc ladins ampezans y fodoms tla Val Badia y de prevesc maroi y badioc ta Fodom y Ampez se à destudé via. Dl 1973 à l consei de comun de Fodom, desche duc i comuns de Fascia, endò deliberé na ghiranza de ruvé pro la provinzia de Bulsan. Fodom ciamò n iade dl 1977. Dl 1992 àn fat ta Fodom n prereferendum per damané la minonga dla popolazion sun la eventualité de mete a jì n referendum. Na maioranza schersa à dit enlaouta de nò. Ma la tenjion é resteda y ala à coé duc chisc agn inant, can deplù can demanco. L comun de Ampez à enciarié enlaouta de laoré fora n stude per clarì les pertes positives de n passaje, conesciù desche dossier Zeller-Carrozza. Cenc é i articui comparus sun chest argoment sun la Usc di Ladins y sun d'autri sfueis. La documentazion storica é bendebot penja. Chesta coscienza y conescenza storica encònten encuei pro esponenc politics dla Svp todescia, dantfora Luis Durnwalder y Siegfried Brugger, ma nia pro chela ladina. Tré dant che al sie viadedò demé rejons economiches, desche la Svp de Gherdeina fej con n cert despriesc, ne é nia reidl.
- Chisc comuns se à dagnora raté ladins y se à dagnora sentì culturalmenter liés plu ca pert che ju pert. Al fej bendebot de marevueia che duc i conseiers de comun de Ampez sostegne sen endò n referendum y che ai sà dret cler cie fin che ai vuel arjonje, nominan bele les persones de creta che dess ti sté do ence ju a Roma a la prozedura. L spirit de "Zent Ladina Dolomites" erd endò.
Sce Ampez, Fodom y Col ruvassa pro la region Trentin-Sudtirol y/o la provinzia de Bulsan se mudassa ence la composizion etnica tla provinzia y tla region. Te Ampez vìvel aladò dla cumpeida dl 2001 6.085 persones, a Fodom 1417 y a Col Santa Lizia 408, dut adum entourn 8.000 abitanc che aumentassa la cumpeida de ladins tla provinzia de Bulsan da 4,37% a passa 6%.
Noté su per Vos
-