Scola daverta: raport genitours y scola
Ai 12 de auril 2007 da les 20,30 a la TV-ladina - Trasmiscion metuda adum da Monica Deiaco-Graefe
La Rai Ladina lascia vedei en juebia, ai 12 d’auril, da les 20:30, la trasmiscion “Di de scola” dedicheda al raport anter genitours y scola y a la scolina de San Ciascian, olache maestres y mutons laora da agn bele aladò dl ensegnament davert, anter l’auter ence con material “Montessori”.
Co é pa o co messessa pa ester l raport anter genitour y scola? Y tant daverta é pa la scola, na istituzion che se declareia daverta a l’informazion y al dialogh? A chestes domandes ti dà respostes esponenc dl mond dla scolina y de scola. N raprejentant di genitours porta dant sie pont de veduda. Tla trasmiscion végnel traté temesc che reverda derc y doveis de trames les pertes, sciche ence documenc y grems olache la minonga dl genitour giata lerch. Na gran pert ti vegn dedicheda al dialogh anter genitours y ensegnanc, sia emportanza y les condizions de uega per rejoné y s’informé un con l’auter.
La jornalista Monica Deiaco-Graefe é juda ence tla scolina de San Ciascian olache les maestres laora con n conzet davert: mutans y mutons se chier fora les ativités che ti enteresseia o ti plej deplù. L material che ai adora da laoré é da tó ca y ei tol la dezijion tant die ch’ai adora da realisé, sperimenté, enrescì fora.
Al se trata de na metodica pedagogica proveda fora per l prum iade dant a avisa cent agn da Maria Montessori te na ciasa di mutons a Roma. Chesta forma d’ensegnament s’orienteia diretamenter a la muta o al mut y tol en consciderazion si debujegns. La “pedagogia Montessori” vegn proponuda te truepes scolines y scoles soura dut l mond. L ensegnant à dantaldut la funzion de osservé i mutons y de apliché les tecniches didatiches plu adatedes per arjonje n prozes dl emparé mascimal per vigni muta o mut. Chesta metoda dl emparé vegn gonot sintetiseda aladò dl moto “deideme a fé da soul”.