Ciuna é pa l'enciaria dl Istitut Micurà de Rü?
Da sie comunicat veiden cler l contrast con i paragrafs y i doveis dl statut
Chesta streda meina a doi Bantustans: Val Badia y Gherdeina |
Tl comunicat stampa dé fora en gaujion di 30 de ativité dl Istitut ladin "Micurà de Rü" végnel dit che l istitut é vegnù metù su con "l'inciaria de se cruzié dla cura, dl svilup y dla normaziun dl ladin dla val Badia y de Gherdeina". Chi che conesc la storia s'en à atira anadé che chesta definizion dla enciaria é dl dut en contrast con i prums doi paragrafs dl statut dl istitut de San Martin.
Defat, l prum paragraf dij che l istitut é vegnù metù su per "mantignì, defëne y mioré lingaz, cultura y carateristiches etniches ladines". Tl secont paragraf, dediché ai doveis dl istitut, vegn chesta enciaria definida plu avisa sciche "studié a livel scientifich lingaz, storia y cultura di Ladins dles Dolomites". Iniò te chisc doi paragrafs ne végnel rejoné de Badia y de Gherdeina ma demé de ladin en general y de ladins dles Dolomites. L statut, ence sce al ne vegn nia splighé cie che "carateristiches etniches" vuel dì, fej referiment a na comunité etnica y a na cultura unitara o panladina; al ghira donca che l istitut laore per mantegnì y svilupé la realté ladina entiera y no demé chela locala dla Val Badia y de Gherdeina. De plu, slarian fora la vijion al contest retoroman plu ampl, l statut scriv dant che al vegne "amplié les relaziuns danter i Ladins dles Dolomites, dl Grijun y dl Friul".
L smendrament di fins dl istitut che vegn fat tl comunicat stampa ne sbat nia demé contra l statut ma ence contra l inom enstes dl istitut. I peresc fondadours ova volù sotrissé la miscion panladina dl istitut ti dan n inom ejemplar, Micurà de Rü, l preve da San Ciascian che "à scrit na pröma gramatica por les cinch valades dla Ladinia". Les intenzions programatiches fova donca cleres: laoré per l'unité linguistica di ladins. Laoré per l'unité linguistica ne pò volei dì, enlaouta sciche encuei, nia valch d'auter che enjigné ca n lingaz scrit unitar y comun per les cinch valedes dla Ladinia.
Ma i messon reconesce che sce, da una na pert, l comunicat stampa va a splunder con l statut, da l'autra pert él dl dut coerent con les scomenciadives y les ativités metudes a jì te chisc ultims agn dal istitut de San Martin. La dezijion de rompe con l orientament panladin à na data prezisa, la delibera dl 27 de jené 2003, chela che scluj fora l'adoranza dl ladin dolomitan o standard tl'aministrazion y tles scoles dla provinzia de Bulsan. La delibera fajova perauter referiment a n arat aprové a l'unanimité dal consei dl istitut Micurà de Rü. Tl medem temp se tirova MdR zeruch dal projet de normazion linguistica SPELL, n projet che al ova cofinanzié per agn alalongia deberieda con l Istitut cultural de Fascia y con la Union Generela di Ladins. La dezijion de tò pert a SPELL fova - al paia la mueia de l recordé - vegnù touta sun la basa de 5 arac de esperc ladinisc' che vedova tl ladin dolomitan la forma plu efizienta per mete en pratica les ghiranzes di paragrafs 1 y 2 dl statut.
Do la delibera dla jonta provinziala da Bulsan é juda la colaborazion interladina de MdR dassen ju pert y ala se limiteia essenzialmenter a ativités puntuales y/o generiches che ne à deguna o puecia fazion sun la sostanza dla chestion, la unificazion linguistica dla Ladinia. L mudament de direzion é tant radical che an ascon enfinamai la partezipazion a SPELL. Defat, tl comunicat stampa ne végnel iniò recordé i laours de SPELL y l dizionar y la gramatica dl ladin standard manciova sintomaticamenter sun la meisa olache al vegniva mostré les operes publichedes o cosponsorisedes da MdR. Per l davegnì él prevedù, dij l comunicat, "ativitês importantes che dess traté chestiuns che reverda le lingaz y la cultura dla Ladinia", ma de concret ne végnel proponù praticamenter nia y an scouta via dl dut la chestion dl lingaz ladin unifiché o standard.
L enteres di responsabli dl istitut Micurà de Rü é oramai conzentré esclusivamenter sun la Val Badia y Gherdeina lascian sun na pert les componentes dla Ladinia. Tles toutes de posizion de esponenc politics de chestes valedes auden tres plu gonot rejonan di idioms sciche de "lingac" ladins: l gherdeina y l badiot (i autri idioms vegn praticamenter ignorés) vegn prejentés sciche lingaz dla oma, ladin autentich, depierpul che l ladin unifiché vegn refudé sciche na "Kunstsprache" che met en pericul l'arpejon dl'ava. Na tel vijion de politica linguistica y culturala ladina pérel che ae metù raijes sotes ence tl istitut MdR y tl assessorat a la cultura ladina de Bulsan. Sies azions va dutes te chesta direzion: auzé l status di idioms y dla realté sozioculturala de Badia y Gherdeina a entités autonomes, destachedes dal rest dla Ladinia. Chesta streda meina diretamenter a doi bantustans ladins, un te Badia y l auter te Gherdeina. Sun la rejon d'ester y l destin di *bantustans ne àn bria de se fé degunes ilujions: ai podarà souravive al plu sciche parcs naturai per l turism.
Erwin Valentini
* Bantustans fova i "vilins" per i mori metus su dal rejim dla Apartheid tl Sudafrica.
Noté su per Vos
-
-
I conseiers nuefs dl Istitut Ladin Micurà de Rü
Ladinia: la revista dl Istitut Ladin MdR
Ladin Standard y les universités dl'Austria: al jola na letra, ma degugn ne la veid
L SPELL ruva sun la glacia
Les contradizions dl MdR envers l LS
Intervista a Erwin Valentini, coordinadour dl projet SPELL
Les incompatibeltés tl Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü
Interogazion de Carlo Willeit al govern provinzial
Tres deplù particolars fej odei l scandal dla delibera
Ladin standard metù te 'ciazuela'
N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta
Université de Bulsan / Istitut Ladin: deguna lerch per l ladin standard
“Cufer de ladin” de Daria Valentin
Publicazions nueves
Prem: per n'aisciuda ladina
La delibera che scluj fora l Ladin Standard: nr. 210 di 27.01.2003
Prof. univ.Walter Belardi: Comentar a la dezijion de istitut y provinzia de scluje fora/boicoté l ladin scrit unifiché
Relazion dl dr. Fabio Chiocchetti en gaujion dla enduneda generala