Un di maiours defec é la mancianza de trasparenza
Demé con auto-laudament ne rùven nia inant - Dí "promueve lingaz y cultura ladina" é na tautologia vueta
N comentar de Erwin Valentini
Dutes les istituzions publiches colaboreia aldidancuei con universités, y ence les universités colaboreia gen con les aministrazions ajache ales à debujegn de finanziamenc. Da una na pert à l istitut Micurà de Rü, sciche ence la Majon di Fascegn, debujegn de n input scientifich-metodologich per ti dé fondamenta y coerenza a sies ativités, da l’autra pert ne à la Ladinia nia dutes les competenzes nezesciares y perchel méssela compré ite da foradecà savei, colaborazion y ence produc “clef tla man” (enrescides y studes, publicazions spezialistiches etc.).
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Informazion y di Media dla Comiscion Europeica. Al à condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica y l dizionar dl ladin standard.
Con l sotrissé la dimenjion scientifica vuel l comunicat stampa dl Istitut MdR, me pérel, dantaldut desmostré tant solid y modern che al é l modus operandi de MdR. La colaborazion con les universités é dessegur dret utla y nezesciara, ma la chestion é coche i contribuc da foradecà vegn nuzés. Les publicazions, toutes una a una, pò ence ester de bon livel scientifich, ma cie che conta é sce ales é giustifichedes en relazion ai obietifs dl program d’ativité y dla strategia generala dl istitut? Ma an podessa ence rosedé la domanda é se damané sce l istitut à « überhaupt » na strategia? Dì che an vuel promueve l lingaz y la cultura ladina é na tautologia vueta sce an ne dij nia coche y con ciugn mesi che an vuel defene “les carateristiches etniches ladines”, alias la ladinité, aldò dl prum paragraf dl statut de MdR.
Ie, sciche trueps d’autri, stente tres ciamò a capì cie travert che l istitut à dant ai uedli. Enfina sen él vegnù dut cant fat fora plu o manco a portes sclutes dal apparatchnik y la jent mess se contenté dles fregoles che vegn dedes ca te valch comunicat o descurs. Perchel volessi envié l diretour a publiché propostes de programs y de projec dantfora, p. ej. sun la plata internet, per chirì idees plu amples y tré ite a chesta moda la jent tles dezijions strategiches. La Majon di Fascegn à dé l ejempl.
Un di maiours defec dla discuscion politica-culturala ladina de aldidancuei é la mancianza de trasparenza y n surplus de autolaudament; chest defet vegn ence dant tl ultim comunicat stampa dl istitut MdR.