Na valutazion razionala dl ladin dolomitan
Zenza n liam formal scrit resta i idioms n folclorism linguistich - Svp de Urtijei: reazions isteriches
Al basta dí "Ladin dolomitan" y tla Svp de Gherdeina sclòpel na crisa de isteria. L ultim atach vegn dal obmann Hans Rifesser che rejona endò de "Kunstsprache" y de "völlig verflachte Einheitsprache" (n lingaz unifiché completamenter aplatì) te na touta de posizion bendebot agressiva tl sfuei Dolomiten (13.03.2007). L ladin dolomitan ne é no l un y no l auter, al é na forma de lingaz scrit sciche vigni auter lingaz standard. La chestion é n' autra: al se trata de na sort de isteria ideologica che ne à nia da en fé con na valutazion razionala dl problem.
L prof.univ. Heinrich Schmid, romanist y linguist de renom. Liam a sia biografia: prof.univ. Heinrich Schmid
L ladin standard o dolomitan é scemplamenter na forma unitara de scrive ladin. Al ne muda no paroles, no la strutura gramaticala dl lingaz ladin. Cie che vegn adaté é certes formes locales per ester n lingaz t plu saurì da entene y da scrive te duta la Ladinia. Sia funzion é belavisa sciche pro l lingaz talian y todesch, y pro vigni auter lingaz ofizial.
P
raticamenter duta la comunité scientifica rata che l lingaz unifiché sie na condizion essenziala per varenté l ladin. Zenza n tel liam formal resta i idioms locai (o "Tolsproch" desche la Svp de Urtijei i à batié) n folclorism linguistich che ne é nia bon de ti tegnì bot ai lingac foresc'. L ejempl plu cler vegn propi da chi che dij de volei defene la rejoneda dla oma (i idioms): la SVP "ladina" adora te si comunicac y lingaz de verbal l todesch! (ence sun sia plata internet: http://www.svpartei.org/de/partei/svp-ladina/).
I prums tentatifs de mete adum n lingaz scrit unifiché va zeruch al 1833 canche Micurà de Rü ova metù adum na gramatica. Al é resté n manoscrit. Baudi, ajache a la fin dl 19eisem secul fóssel ju dret de uega per damané reconesciment desche grup etnich aladò dla costituzion nueva dl Imper Austro-Ungarich (1869) che ti essa permetù de introduje l lingaz te scola y tla aministrazion. Con nazionalism y iredentism, pruma vera mondiala, fascism, opzions y e.i. se àl dut archité via y an ruva ti agn ´80 canche l debujegn é endò vegnù a lum con la ofizialisazion dl 1988 dl ladin desche lingaz de aministrazion. Dl 1985 se ova la jonta provinziala de Bulsan tout dant de envié via varesc concrec per crié n lingaz scrit unifiché ("Die Landesregierung verpflichtet sich konkrete Schritte zur Schaffung einer einheitlichen ladinischen Schriftsprache einzuleiten", desche al sta scrit tl sfuei dla provinzia de Bulsan da enlaouta). Defat á l istitut Micurà de Rü enciarié dl 1988 deberieda con l istitut ladin de Fascia l prof.univ. Heinrich Schmid de elaboré les regoles generales per chest lingaz, coche al ova bele fat con suzes ti Grijons. En chi agn òven ence bele fat valch aplicazion concreta, p.ej. sun i formulars dla declarazion dl grup linguistich o sun les pageles de scola.
Do n cert pesimament lié a les lites provinziales fòvel vegnù metù su dl 1994 SPELL (Servisc per l'elaborazion dl lingaz ladin) con l'enciaria de laoré fora n prototip de ladin scrit (gramatica, dizionar, massaries informatiches) che jissa ben per duta la Ladinia. Chest projet interladin é vegnù cofinanzié, do n arat dret positif da pert de 5 esperc ladinisc', enchin al ann 2002 da la provinzia de Bulsan tres l'istitut Micurà de Rü. Les massaries linguistiches é bele da n valgugn agn dant man con na gramatica (2001) y n dizionar de basa (2002), laours laudés y apriejés lonc y lerch tla Europa. La dezijion dl istitut ladin de San Martin y spo dl govern de Bulsan de refudé l ladin standard sciche n "lingaz artifizial " (do che ai l à finanzié 20 agn alalongia!) y de adoré en paralel - o a rodul doi - l gherdeina y l badiot sciche lingac ladins ofiziai va donca contra vigni logica scientifica y politica-culturala, ma ala à dessegur na fazion, chela de boicoté l'unité di Ladins. L'alergia al standard de chi dla Regula ne é nia nueva, al é veira, ma ai à giaté flé da canche Florian Mussner é assessour a la cultura ladina a Bulsan, sciche al reconesc H. Rifesser enstes: "Wenn die Landesregierung und ganz besonders der Landesrat gegen eine künstliche, von niemandem gesprochene und völlig verflachte Einheitssprache ist…". Cie che fova enlaouta na alergia é deventeda sot a la direzion de F. Mussner na isteria blota che n'en bazila nia a jì contra vigni logica, ence contra chela defenuda te autri temps y luesc da la SVP y dal govern de Sudtirol.