Cesa di Ladins: ciamò tres sun na pert
Nience tres la lege 482/99 ne saràl meso de pié do n contribut per la restruturazion
La traina entourn al finanziament dla Cesa di Ladins a Urtijei ne ruva nia a na fin. L grumon de propostes fates te chest vers é enfin a encuei judes a vuet. Nia da die ti fòvel vegnù metù dant da la Lista Ladins al Consei de Comun de Urtijei na mozion con chela che l Comun gniva envié de mané ite na domanda de finanziament diretamenter a Roma en basa a la lege 482/99 revardenta la sconanza dles mendranzes. Entratant la discuscion dla mozion é la Lista Ladins endere vegnuda prieda de tré inaò sia mozion y de azeté la proposta dla Svp che na tel domanda per abiné ca n finanziament fóssel miec che l Consorz di trei Comuns de Gherdeina enjigne ca y mane ju.
Emportant él da dé al uedl:

La domanda, fòvel vegnù dit, essa abù enscila plu forza y na majera poscibelté de vegnì touta en consciderazion. Sun na tala à la Lista ladins trat inaò sia mozion, se damanan endere de vegnì informeda dal Consorz di Comuns sun i svilups y l resultat dla domanda maneda ju a Roma dal medem Consorz di Comuns. Enfin a encuei deguna resposta, ma entratant à la Union di Ladins de Gherdeina pié do na letra da pert dl Consorz di Comuns olache al ti vegn empermetù na poscibelté de avei n finanziament da pert dla Provinzia de Bulsan, sce la Union se declareia a una de ti zede a la Provinzia 30 agn a la longia na pert di bens imobiliars dla Cesa. Da d'autres informazions végnen endere al savei che Durnwalder ne fossa nia plu tant enteressé ai murs dla Cesa, ma plutost de avei n raprejentant provinzial tl Consei de aministrazion dla Cesa: a na enciaria da diretour o da vizediretour. La Union de Gherdeina ne ti à nia ciamò dé na resposta a la letra dl Consorz. A chesta moda à l Consorz vedù ite che la Union ne vuel nia dé ju la proprieté o la puscion de pert dla Cesa. Enscila prova l Consorz de bloché valch finanziament da Roma, per spenje la Union a zede i murs dla Cesa, sce ala sighita a volei pié do n finanziament provinzial.
L Consorz di Comuns dess ence avei fat n auter vare: na enconteda con Durnwalder per se asseguré che i dinés dla lege 482/99 ti vegne dés a la Region Trentin-Sudtirol y medret nia a la Union Generela. A chesta moda podessa la Svp spartì su i scioldi desche ala vuel y ti scusa. Durnwalder pèr de avei tout su chest consei dl Consorz. Desche Durnwalder entes à dit en lunesc, ai 26 de fauré pro l Morgentelefon al radio Sender Bozen, se àl urté ta Gsies con l president dla Region Friul-Venezia Giulia, Riccardo Illy. Deberieda ài sotescrit na letra y ti la à ortieda al Govern de Roma, se damanan che i dinés prevedus da la lege 482/99 ti vegne paiés fora a les regions, respetivamenter Friul-Venezia-Giulia y Trentin-Sudtirol, y nia diretamenter a les unions enteressedes.
L’assessour regional, Luigi Chiocchetti, n’é nia vegnù informé no da Durnwalder, no da Illy de chesta letra maneda a Roma. Al dij dl auter vers che al ti ova bele splighé plu outes a la Union di Ladins de Gherdeina che i finanziamenc aloghés tres la lege 482/99 ne pò nia vegnì spenus per bens imobiliars, ma demé per iniziatives culturales y ativités metudes a jì da les mendranzes. Per finanziamenc destinés a cotruzions méssen endere fé domanda ai comuns, a les provinzies y al Stat tres d'autres leges.
Sce l Consorz di Comuns de Gherdeina ne ti à nia responù a la Lista Ladins, che ova trat inaò sia mozion per ti lascé fé la domanda a Roma al Consorz, y sce l Consorz enstes à entratant prové de davagné temp y de sopié la Svp de Gherdeina che vuel na pert dla proprieté dla Cesa per la provinzia de Bulsan, spo méssen dì ch’al à fat n cont zenza l'ostier. L Consorz à perdù la creta da pert dla Lista ladins y al à entardivé via dut cant per nia, sce al é veir che i dinés dla 482/99 ne pò nia vegnì spenus te costruzions. Les alogazions dla 482/99 passa dessegur tres i enc publics y perchel fóssel cotant miec avei de bones relazions con chisc enc, ma ence i enc messessa ester plu senziers con les mendranzes y con i partis. Chilò te Sudtirol é les desvalivanzes granes. Al moment pèrel che les majeres dificoltés per ruvé a una tla chestion dla restruturazion dla Cesa di Ladins vegne souraprò da na autra pert: dai responsabli dl museum de Gherdeina. En venders che vegn, ai 9 de merz, végnel tegnù na enconteda anter la Union di Ladins de Gherdeina y l Consei dl museum. L president dla Union, Egon Vinatzer, se aoda ch’al garete na discuscion frutoula y ch’an ciafie finalmenter de ruvé a na conclujion y a na soluzion. La Cesa à debujegn de na dertureda, enscila ne pòla nia plu jì inant. La Union vuel fé zeche y an é ence enjignés a jì ciamò n iade da Durnwalder per sclarì con el i problems.

Cesa di Ladins: simbol che fej gola
Restruturazion dla Cesa: condizions imposcibles dla Provinzia
Union di Ladins de Gherdein: enconteda con raprejentanc dl MPL
Cesa di Ladins a Urtijei: 1 n milion de euro é assegurés
50 agn Cesa di Ladins: restruturazion
50 agn Cesa di Ladins a Urtijei - valch fora dla storia
50 agn Cesa di Ladins a Urtijei: Mussner stola
L projet de engrandiment dla Cesa di Ladins
Derturazion dla Cesa di Ladins a Urtijei
Cësa di Ladins: L assessour Mussner tol posizion