I imigrés dess se integré linguisticamenter
Chest ghira la lege ciantonala sun i lingac - Contra chesta lege à endere n avocat da Schiers/Aschera trat su firmes per mete a jí in referendum, ajache al la rata contra la "liberté de lingaz"
Ai 19 de otober dl 2006 à l Cianton di Grijons dé pro con 101:0 oujes (zenza na ousc contrara!) la "lege sun i lingac" tres chela che an vuel renforzé cotant la posizion di lingac rumanc y talian tl Cianton di Grijons. Per cie che reverda l rumanc peien via da la cumpeida linguistica dl 2000 che à condut a lum n descresce festidient dl rumanc, nia en ultima ajache an ova partí su la domanda sun i formulars dla cumpeida te does pertes: 1) Ciun é pa l lingaz che Vos rejoneis miec (lingaz prinzipal)? y 2) Ciun é pa l lingaz che Vos rejoneis ence normalmenter (lingaz secondar). Anter chestes does respostes él sauté fora bendebot de desferenzia a dann dl rumanc.
I raions rumanc tl Grijon aldò dla dombrazion "lingaz prinzipal y lingaz secondar", situazion bendebot festidienta.
Te deplù comuns che an ratova enfin a sen pro l teritore tradizional rumanc é les percentuales de "lingaz miour rejoné" brodoledes ju a 10-15% dla populazion. Chest à delout na gran sperduda pro les istanzes politiches y culturales rumances, tl Cianton entier y a livel de Confederazion. Al se à deslarié la convinzion che an mess pié a mans valch. An ne vuel nia plu cialé pro desche l teritore rumanc se deleiga de en gre via te valch piceres ijoles. La introduzion con slum dl rumanc grijon, dl standard scrit, nia demé tla aministrazion ciantonala, ma ence tles scoles é deventeda na priorité ciantonala y nazionala. Les trasmiscions te radio y televijion é vegnudes ampliedes (www.rtr.ch) y la stampa rumancia pò pié do deplù sostegns finanziars. Ma na autra priorité - tamben sostanziala - é la introduzion tres lege de mesures de sostegn che restrenj la competenza comunala tla materia de lingaz, na sort de prinzip teritorial: p.ej. comuns con dutaorela almanco l 20% de zitadins che rejona rumanc deventa per lege bilings, sibe tla aministrazion che te scola. I comuns enstesc ne pò nia plu dezide dassoui. La aministrazion comunala mess dé fora dutes sies scritures te doi lingac y l rumanc mess podei vegní rejoné ti conseis publics. Enfin a encuei ova la maioranza todescia desmandré l rumanc fora de scola y fora dles stues comunales pernanche ala ova na maioranza. Sce la percentuala che rejona rumanc arjonj l 40%, spo ràten chest comun desche rumanc y lingaz ofizial é demé plu l rumanc. Emportant él che per raté chestes percentuales legales végnel dombré adum les declarazions "lingaz miour rejoné" y "lingaz rejoné normalmenter" aladò dla cumpeida dl 2000, n calcul a ben dl rumanc. Deplù comuns al our linguistich o luesc turistics deventa enscí endò rumanc o almanco bilings. La jent vegnuda o marideda permez arà spo la oblianza de se assimilé linguisticamenter a na moda che i imigrés ne straouje nia plu la posizion dl rumanc. Enfin a sen él enscí che te paisc rumanc, nia demé ti luesc turistics, rejona i imigrés scialdi demé todesch. La jent vegnuda permez da d'autres pertes dla Svizra, dantaldut da chela todescia, ne se tol nience la bria de emparé rumanc. I rumanc enten y rejona pu con ei todesch. Chi che mess se apassené linguisticamenter ne é nia chi che vegn permez, desche al fossa normal, ma la jent dl post. Na situazion veramenter paradossala. Dlonch tla Europa se ghira entratant duc i stac che i imigrés empare endretura l lingaz dl stat y chesta conescenza é ence oblienta per giaté eventualmenter la zitadinanza. Tant deplù debujegn à na mendranza de na tel mesura legala per ne ruvé nia sot a les rodes ite.
Contra chesta lege ciantonala à n avocat da Schiers (Ascera per rumanc), Peter Schnyder, abiné adum les 1.500 firmes de uega per damané n referendum a livel ciantonal. De jugn dl 2007 vegniràl perchel tegnù n referendum. Ajache la lege é vegnuda aproveda con na maioranza de 101 a 0, vuel dí da dutes les forzes politiches, él zenzauter da se aspeté che la lege podarà jì en doura y che l referendum decontra vegnirà desbuté.