Les scoles se deura al rumanc grijon
L Cianton di Grijons y la politica sostegn la introduzion, ence con vantajes economics
La scola ti Grijons tol su damprovia l rumanc grijon desche lingaz de istruzion. Daven dal ann de scola 2008/2009 vegniràl envié via ence a Glion, la pruma zité a les spones dl Rain tla Surselva, la scola bilinga. Na comiscion vuel mete sun meisa en chesta aisciuda n conzet final y dantaldut sclarì la chestion dl lingaz de ensegnament: idiom o lingaz de scritura rumanc grijon. La lita dl lingaz de ensegnament é competenza comunala. Chisc dis él vegnù tegnù na seira de informazion.
L'enciarié dl Cianton di Grijons per domandes de lingaz tla repartizion lingaz y cultura, Ivo Berther, à prejenté i svilups dl rumanc grijon te chisc ultims 25 agn. Sun enciaria dla Lia Rumantscha ova l prof.univ. Heinrich Schmid metù dant dl 1981 les regoles per chest lingaz de scritura standard. (
Manifest Ladinia 2005)
Al à perauter tamben elaboré les regoles per l ladin standard/dolomitan, aladò de cheles che al é vegnù metú adum na gramatica (2001) y n dizionar dl ladin standard/dolomitan (2002).
La basa linguistica é samben i idioms che vegn touc en consciderazion aladò de n prinzip de maioranza. Condut che al fova pesimes tl meteman se desleria la doura dl rumanc grijon dassen y deventa bele dl 1986 (4 agn do!) lingaz de publicazion dla Confederazion. Dl 2001 sourantol l Cianton di Grijons chesta forma scrita desche lingaz ofzial. Na enrescida dl 1992 documenteia che i rumanc afermeia con n 66% l debujegn de avei n lingaz de scritura unifiché, che n 44% favoriseia te chest caje l rumanc grijon y demé n 22% un di idioms. En l'ann 2003 à l Cianton di Grijons dé n auter gran vare inant: al à tout la dezijion de dé fora i mesums d’istruzion demé plu per rumanc grijon y de laoré fora n conzet per l'introduje d'en gre via te scola. Tl meis de dezember dl 2004 à l govern ciantonal tout su n conzet definitif y con l'ann de scola 2007/2008 piarà via 23 comuns rumanc de vigni idiom con la alfabetisazion per rumanc grijon da la pruma classa inant.
L conzet dl govern ciantonal preveid la introduzion integrala dl rumanc grijon te dutes les scoles rumances te trei fases: pionier, standard y consolidazion, che se desferenzieia demé tl slum che chest vare vegn dé.
I comuns pioniers arà n valgugn vantajes. L Cianton sostegn chisc comuns entratant trei agn con 1500 francs a scolé al ann y vigni doi agn con 750 francs suplementars al ann. La domanda ne é ti Grijons bele die nia plu: rumanc grijon scì o no? ma, can y co?
Ti Grijons àn dé de gran varesc inant. La politica encorajeia y fej laour de convenciment. Tla provinzia de Bulsan se à la Svp depierpul festidié dantaldut de boicoté l projet. Da feter 4 agn él ofizialmenter chiet entourn a la chestion.
Da mete averda: paroles sotrissedes é liams atifs a articui spezifics.