L'auto-laudament dl assessour
Mussner depenj n cheder de na mendranza che ne sà nience plu cis cie se ghiré
"L ie n bon mumënt per l ladin" dij l assessour a la cultura ladina, Florian Mussner, te sia intervista a La Usc ai 10 de fauré 2007. N tel otimism, ence sce an l conscidra demé na sort de dovei d’ofize da pert de n assessour en ciaria, fej n puech de marevueia sce an ti ciala a coche ai la pensa d'autri raprejentanc cualifichés dla cultura ladina. Da chisc auden dut d'autres paroles.
Erwin Valentini
Te sia relazion de fin 2006 se damana F. Chiocchetti, diretour dl Istitut cultural « Majon di Fascegn » con gran onesté iteletuala: «Al é presciapuech doi agn che i nes damanon olache ala va la comunanza ladina, olache ala va la Val de Fascia, cie prospetives che i on tedant per l davegnì. I temps é zenz’auter mudés da canche dut somiova tant cler y saurì: l’aisciuda ladina, l’ester «ladins» (..), duc canc con l medem lingaz (…) Ma sen nes damanonse sce dut chest à ciamò valuta per nosta jent (…) ajache sce (...) «mendranza linguistica, autonomia, lingaz identité, unité» fossa deventedes blot paroles dl passé (..) enlaouta fòssel ben da mudé endrez (…) I ne sé nia da dì sce i son bele ruvés tant inant, ma segnai de chest vers él sauté fora n mudl, tant te Fascia che a livel dolomitan" (cfr. noeles.net, 15.12.2006). Da chestes osservazions critiches trafònel n pessimism fon: l entusiasm, l «élan vital»dl’ aisciuda ladina s’en é jù, la colaborazion anter les valedes é sfadiousa, l’identité ladina vegn gonot demé nuzeda per abiné valch privilegh o contribut spezial, la folclorisazion de cultura y lingaz y dant i uedli de duc. Dant doi agn, do la sepoltura de SPELL y dl ladin scrit unifiché o ladin standard voluda da les autorités culturales de Bulsan fòvel vegnù fat n sforz per ti dé n sofl nuef a la Union Generela di Ladins tres la aprovazion de n statut nuef, la lita de na dirigenza nueva y la pubicazion de n program-manifest nuef, les famouses "Undesc teses per na politica linguistica interladina. L manifest é vegnù sotescrit da inteletuai, ladinisć y jent scempla de mez l mond, ma cie él pa suzedù? La gran festa per i 100 agn dla Union di Ladins s'à destudé via zenza lascé mersces y zenza ti dé, sciche an sperova, na sburla forta a l' azion dla Generela. N gran flop, donca, da mete sun l cont dl dejenteres dla jent ma ence y dandaldut dl dejenteres per ne dì nia boicotaje da pert de truepes persones y organisazions, dantaldut de cheles che é tachedes pro l ciar politich-istituzional dl govern de Bulsan.
F. Chiocchetti fej samben dantaldut referiment a la realté fasciana ma al veid dagnora la realté locala te n cheder plu ampl, chel dla Ladinia. Y chest per na rejon dret scempla: les does realtés, chela locala y chela generala o panladina, é liedes adum, ales forma na unité, ales sta empé o va sot deberieda. Ma co veiden pa la situazion da l’autra pert di joufs? Lois Trebo, una dles persones plu atives tla discuscion politica-culturala ladina, se baudia praticamenter n iade sci y n iade no te si articui dl embastardiment dla rejoneda ladina y chilò mínel dantaldut l ladin dla Val Badia, la valeda che aldò la "vulgata opinio" rejona l miour ladin. Y ence el veid n davegnì per la ladinité demé tl'unité y tla colaborazion : "I Ladins à demé una na poscibelté sce ai vuel souravive: tegnì adum, se lié deplù adum, laoré deberieda soura i joufs fora..." (cfr. noeles.net, 22.12.2005). Na vijion che vegn perauter sotescrita da duc i spezialisć che à na vijion nia folcloristica dla mendranza ladina.
La chestion zentrala é donca chela dla unité y plu avisa, ajache i ladins "se definesc sciche grup etnich tres si lingaz - y demé tres chel" (cfr. O. Gsell, Introduzion a la Gramatica dl Ladin Standard), dla unité linguistica di ladins. Propi chilò stàla mel. L ann 2006 à vedù la nasciuda dla Lia di Comuns ladins, na strutura politica-aministrativa che essa la potenzialité de renforzé y revitalisé ence l lingaz ladin, sciche al vegn desmostré da la situazion ti Grijons. Sceben che al é ciamò n puech adora per critiché y fé previjions, vedonse bele che i comuns se strita sun la varianta ladina da adoré ti documenc ofiziai. Desche an à audì se emponta n valgugn comuns - y i savon duc da cie pert di joufs che ai sta - con piesc y con mans contra l'adoranza dl ladin scrit unifiché o ladin standard, chela che fossa perdret la unica soluzion logica te na strutura panladina. Al fossa ben da rì - o da bradlé - sce na lia che preten de raprejenté na realté sozioculturala unitara dess fora sie statut te 3, 4 o 5 lingac ladins desferenc, consacran enscì endò n iade la dejunité ladina, y chesta outa per dezijion di ladins enstesc y no de forzes forestes a Roma. L'alergia a chest "lingaz artifizial" - definizion rituala dla SVP «ladina» - é tant grana che a Mussner ti àl "sapù na granda che l Chemun de Corvara à fat chësta mudazion de ulëi l ladin dolomitan, can che tla Provinzia de Bulsan iel la previjion dl gherdëina y dl badiot". Iluminanta é ence la motivazion: les dezijions de Bulsan dess avei la souraventa sun les rejons intrinseches dla comunité ladina entiera raprejenteda tla Lia di Comuns.
Sce an liej inant la intervista veiden dapò che l'alergia a l'unité ladina va cotant plu inant. "Ie son per respeté i cunfins dla Provinzies da śën", dìj Mussner, donca la divijion voluda da Mussolini. Ma samben, "noblesse oblige" y da gran signour ne àl nia decontra sce "n sculé vën da Reba ca a Corvara a jì a scola". Per l rest, che ai s'en stae pro Belun!
L entusiasm de F. Mussner é gran y grana é ence l'autolauda de sia politica, che vegn amplieda da la redazion de La Usc con na linia de ben 13 (!) retrac (na reclamisazion mediatica che ti fajessa vegnì l'envidia enfinamai al gran Kim Jong-II dla Corea dl Nord). Sci, an podessa zenz'auter mudé o mioré valch chilò y ilò ma dut adum "l ladin ne va nia dojù" y "l ie n bon momënt per l ladin". Per merit dantaldut dla scola, de sia scola, onse fat de gran varesc inant tl emparé, rejoné y scrive ladin y tl "sentì dl'identità". La dezijion de ofizialisé demé l gherdeina y l badiot é dreta ajache con "chësta doi rujenedes se identifichea nosta jënt". "Nosta jënt" é samben demé i badioc y gherdeines, i autri ne conta nia. Nia da dì, n bel resultat per la mendranza ladina!
Depierpul che d'autri se fej pensiers sun les fondamentes enstesses dla politica ladina atuala y chier stredes nueves per respone a debujegns nuefs, se conténten a Bulsan y enscì ence a San Martin de fé mudl per avei truep da mostré su y da bravé a la fin dl ann. Sce an ti ciala a la lista dles cosses fates y di resultac arjonc che al nes conta su Mussner te sia intervista podéssen veramenter miné che la comunanza ladina se stà ben, tant ben che an ne sa nience plu cis cie ghiré. Se damané l ladin tl Consei provinzial y regional? Ghiranza nia realsitica y dapò "l problem ie che l ne ven nia adurvà" Da chi pa nia? Ma lascion rejoné L. Trebo: «Ala va bele da agn cotant a pe zot - an rejona y scriv y conta, ma de sostanzial per la mendranza él sauté fora bendebot puech o me fali? Dijede ma vos spo - cie derc nuefs à pa i ladins arjont l'ann passé? Sen ciala medret - a mi ne me tomàssel pa ite valch de concret! A dì de bocia plena,(...) suzedù él cotant, ma nia de gran porteda per la sconanza dla mendranza». Y plu inant, fajan referiment a la poltica dla SVP: «I ladins s'à ben paré ite les manies, ma demé per rablené adum oujes al gran partì; chest é ben massa puech per raprejentanc de na mendranza!» (cfr. noeles.net, 4.1.2007).
Degun se damana o se enfida a damané a Mussner cie che al vuel arjonje con dutes chestes ativités y duc chisc scioldi spenus per la mendranza ladina (de Sudtirol). A les domandes dl intervistadour en cont de unité di ladins, majera colaborazion, manejament unitar con regolometazions "positives" stersces con fazion per duc i ladins deberieda, respon nost assessour: "Na vijion ideologica, chësta, dl daunì (…) "N puderà nce realisé velch fajan na politica di pitli varesc. Olà che chisc varesc meina, degun ne sà o ne vuel savei da dì; an se contenta de pié do y spene i scioldi. Duc é contenc enscì y perchel se pieta Mussner logicamenter endò sciche candidat ideal per les lites provinziales dl 2008. I 13 retrac o "pilores", sciche dij i maroi, pités da La Usc al intervisté é dessegur na gran sburla che daidarà nosta jent a arjonje chest travert dla politica ladina, almanco tla provinzia de Bulsan.
Erwin Valentini