Referendum: na claupa bendebot erta
Tla Talia él n grum de comuns che vuel entratant mudé ju provinzia - Sot a vigni critica la posizion de Mussner
Enfin a encuei ne él ciamò garaté tla Talia degun passaje de n comun a na autra provinzia o na autra region aladò dl articul 132 dla costituzion. Les condizions fova massa ries da ademplì. Ma dal 2001 ésen n vare plu inant. L ridl dl art. 132 à dé do y se deur plu saurí. L troi viadedò é terac nuef con plures y sentenzes.
Durnwalder, president dla jonta de Bulsan, é pragmatich: la union y comunion storica con Bulsan esisteia, ma el ne pò nia sburlé y nience arferé, la cossa depen da la popolazion enstessa tres n referendum. L iter sarà plutost lonch, davia che an messarà denant mudé l statut d'autonomia y chest vuel dì avei l'autorisazion da Roma.
Luigi Chiocchetti, assesour regional ladin: La UAL (Union Autonomista Ladina) paleseia dut sie sostegn tl caje de na domanda de agregazion che reverda demé chisc comuns ladins che encuei é tl Venet (Fodom, Col de Santa Lizia y Cortina d’Ampez); ala se aoda ence che chisc paisc posse endò fé pert de nosta region per abiné endò a una y renforzé la comunanza dl’area ladina dolomitana entourn ai Creps dl Sela.
Lorenzo Dellai, president dla jonta de Trent: "Nos son ence enjignés a dé ju na pert de sovranité provinziala per na majera unité di ladins y tl medem temp ti damanonse ai ladins de fé n sforz y de tegnì adum."
Florian Mussner, assessour ladin a Bulsan: i son contra na mudazion di confins. Sce valch scolé de Reba vuel vegnì a scola a Corvara, spo cialaràn dessegur de l lascé ite te scola.
Do l referendum tl comun San Micjel tl Mandament de Puart (Portogruaro), comun che vuel passé al Friul, él pié via na plura a livel costituzional. Tres la lege de reforma costituzionala dl 2001 él sun chesta vegnù scemplifiché l'iter de passaje. L raion de referendum é vegnù limité al comun enteressé y l'articul 42 dla lege n. 352/1970 sun i referendums é vegnù encadré incostituzional te chest contest.
Tla Talia él na dreta schira de comuns che vuel mudé provinzia o region. Dl 1995 se à chisc comuns sclut adum tla union taliana di comuns che vuel mudé provinzia/region. Na pert à metù a jì referendums, desche San Micjel y Lamon, d'autri l fajarà defata.
La aprovazion dla jent a la mudazion de provinzia/region (de scì mess dì la maioranza di iscric tles listes litales de n comun y nia demé di litadours) ne é nia ciamò na garanzia per l destach-agregazion, ma raprejenteia plulere n vare fondamental inant per che chest iter legal ne se archiete nia via: la debata, aladò dl art. 132 dla costituzion, passa spo inant al govern y al Parlament che mess dezide sun la mudazion di confins do avei trat ite l'arat oblient, ma nia lient, dles regions tochedes. L minister di Interns, anter 60 dis da la publicazion dl resultat tla Gaseta Ofiziala, ti prejenteia al Parlament n desmaz de lege costituzionala o ordinara aladò dl art. 132. Chest é sté l caje de Lamon. L govern da denant ti ova ortié a les does Regions, chela dl Venet y dl Trentin-Sudtirol, na proposta de lege per la mudazion. Trames les regions à dit no, l Trentin-Sudtirol ajache al se trata ence de mudé ju l statut de autonomia, na lege costituzionala, y la Region se ghira che sie arat sie lient per l govern. Ma la ultima parola per Lamon ne é nia ciamò tomeda.
Tl caje de Ampez, Col y Fodom, sta les cosses n pue autramenter y politicamenter miec. Trami i presidenc, sibe Durnwalder (Bulsan) che Dellai (Trent), à bele plu outes dit publicamenter de ester deplen a una de tó ite chisc comuns, ajache ai fajova bele pert dla Region da vedlamenter enfin al 1923 canche ai é vegnus scarzés demez dal fascism per i mete permez a la region Venet.
Nia da creie, ma veir la posizion dl assessour ladin de Bulsan, Mussner, che dij te na intervista tla Usc dl'edema da denant de ne volei nia na mudazion di confins per tò ite tla Region Trentin-Sudtirol Fodom, Col y Ampez. Durnwalder y Dellai dij de scì, Mussner, raprejentant ladin, dij de nò. Mond fora de schedra. Dessegur ne sarà endere nia el l majer rem.
La claupa é dassen erta. Dessegur ne pòl nia suzede desche dl 1991 canche ta Fodom à na maioranza dit de no de mete a jí in referendum consultif. Poester se à les condizions y l'am anter la populazion mudés, ajache les prospetives de suzes é sen n sich mioures. Desche l'ombolt de Col à dit, messarà l referendum vegnì enjigné ca endretura per ne jí nia fora a falidon.
claupa = troi ert (sfadious)

Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
Referendum - Luigi Chiocchetti: Lamon à gaujes economiches, Souramont à gaujes storiches
Fodom: na valeda lasceda die sun na pert
Lamon vuel vegnì con Trent, ma encuei apeina Souramont y Fascia con Bulsan
Prospetives per n referendum: sen nia l dret moment
Referendum: Lamon vuel jì con Trent
-