"Ladino" a Istanbul
Tla gran metropola euro-asiatica de 10 milions de sentadins vìvel na picera comunité che rejona chest lingaz
Istanbul: al é la soula zité anter la Asia y Europa, n iade clameda Bisanz o Costantinopel. Ma saveise che al é ence la soula metropola tl mond olàche al vegn publiché regolarmenter n sfuei per "ladino"?
Nia demé i ladins dles Dolomites clama sie lingaz "ladin" (diretamenter da "latin"). Al é ence n valgugn d'autri grups che à sourantout chest inom. "Ladin" ti dij per ejempl ence i abitanc dla Engiadina a si idioms, "rumanc" (da "Roma") depierpul se clama la comunité entiera ti Grijons.
"Ladino" é endere ence la definizion per l lingaz di judiers de origina spagnoula (sefardim) che é dret damprò dal vedl castilian (o spagnoul che an dij generalmenter encuei), donca n lingaz neo-latin desche l ladin che à sies raijes tl latin. Al é dutaorela na rejoneda viventa che vegn entenuda o rejoneda en pert ence da entourn 23.000 persones tla Turchia, la majera comunité judiera te n paisc islamich. Chisc é i descendenc di judiers parés demez a ries da la Spagna dl 1492, avisa en l'ann dla descorida dla America, y ann final dla "Reconquista" tres i Resc Catolics. Chest medieje amerscia ence la desfata di Maurs (o "Mori") islamics sun la penijola iberica che à messù dé su sia ultima bastion a Granada tla Andalusia. Per i judiers che ova vivù passa 1000 agn te "Sefarad" (inom judier per la Spagna) él sté na gran catastrofa. Cenc de milesc de judiers, tout fora i convertis a ries, à messù arbandoné la Spagna te puec dis y se à despartì su te n pue dutes les direzions. Una na pert é vegnuda touta su enlaouta con benvolei dal sultan otoman Bayezid II, na autra se à lascé ju a Amsterdam, na autra pert é juda a sté tl'Africa dl Nord. Ai se à tout pera la cultura y l lingaz che à souravivù enfin a encuei tres 500 agn. Al é na desmostrazion cie raijes sotes che n lingaz tol ite te na comunité.
L edemal "Salom" informeia encuei judiers dla Turchia, dantaldut i judiers de Istanbul, la metropola turca con na popolazion de 10 milions. Al é dantaldut scrit per turch, ma vigni edizion contegn na plata entiera metuda ju per "ladino", ajache an vuel fé revive l lingaz che manacia de jí a perde.
Soura dut l mond (dantaldut ti Stac Unis y te Israel) ràten che al sie ciamò 200.000 persones che rejona "ladino" che é anter l'auter ence materia de ensegnament te n valgunes universités.