Lia per i popui manacés: ladins, rumanc y furlans
La ultima edizion dl sfuei "Pogrom" n. 1/2007 reporta n grum de articui sun la situazion politica, culturala y soziala di ladins y di rumanc
La "Gesellschaft für bedrohte Völker" (Lia per i popui manacés) trata te sie ultim numer dla revista Pogrom te deplù articui la situazion dles mendranzes ladines: chela rumancia ti Grijons, chela ladina tles Dolomites y al our ence chela furlana. Redadour dla revista é da n valgugn agn l jornalist y critich Mateo Taibon. Al ne ti va nia permez con les maneces de veluch a les chestions, ma con na pena bendebot aguda. Degun rejoné da entort che an liej autró, ma frases curtes y cleres.
Cuertl dla revista che é dret deslarieda ti raions todesc.
"Per morì n sich demassa, per vive n sich massa puech", sintetiseia Taibon la situazion di ladins te Sudtirol, tolan ca paroles dites da Ilda Pizzinini. Tres la autonomia à i ladins abiné ca valch dert, ma en confront con i autri grups linguistics tla provinzia de Bulsan, él demé valch fregoles. Taibon descriv la situazion y analiseia les fondamentes sun cheles che na mendranza messessa podei se basé: gré de auto-aministrazion, scola, lingaz scrit. Pro i ladins clòceles dutes cantes.
La proporzionala scluj fora i ladins tla provinzia de Bulsan da trueps ofizes de aut livel, ajache ai amonta demé al 4,3% dla popolazion. Pro chesta descriminazion legaliseda ne se tràtel nia demé de n "efet colateral" che an ciala de minimisé, ma an l'adora datrai ence politicamenter per scluje fora i ladins canche ala ne ti scusa nia, p.ej. l famous caje dl conseier Carlo Willeit che ne à podù nia tó pert a comiscions legislatives, ajache la Svp ova sia interpretazion dl proporz. Descriminazion legaliseda àn ence pro la istanza de giurdisdizion aministrativa plu auta dla provinzia, l TAR (Tribunal Aministratif Regional), olàche i ladins é scluc fora per lege. Rie da se imaginé che chest organ giudiziar, che é enstes esprescion de descriminazion ativa di ladins, sie imparzial da dezide sce i ladins vegn descriminés o nia.
Ladin standard/dolomitan: al é dret significatif che belavisa chi che laora contra n ladin scrit standardisé se à ence dagnora batù contra l'ensegnament dl lingaz ladin te scola, dij Mateo Taibon. A tó consei ne ésen nia jus pro esperc, ma an se à lascé avisé da calcui politics dla Svp de Gherdeina, da tres esprescion de n gran senn a cie che é ladin. Vigni lingaz à debujegn de se renové, de neologisms, redont l ladin che dess tré l saut da "lingaz da paur" da n iade a lingaz codifiché tla comunicazion moderna de encuei. Duc i esperc dij che n standard scrit va debujegn per souravive, ma cie fej pa la provinzia de Bulsan? Ala l proibesc.
Tripartizion ladina: an enconta tres endò la medema contradizion. Da la Talia à Sudtirol giaté auto-aministrazion, ma Sudtirol ne vuel nia ti la dé inant ai ladins. Piec ciamò, empede favorì almanco na comunité de val, àn zaré endalauter la Val Badia y Gherdeina y les à metudes permez a does comunités de val a maioranza todesces. Tla provinzia de Trent alencontra àn almanco n comprensore (encuei Comun General de Fascia) con n minim de auto-aministrazion. Da n valgugn agn ròdel n'autra idea ti cefs politics: n daz sun i joufs dolomitans. La jent messessa paié per jí da na val a l'autra. La tripartizion trata su dal fascism ne ti basta nia plu.
Scola ladina: chesta definizion é n eufemism. Al ne se trata nia de na scola ladina, ma de na scola fondamentalmenter paritetica (meses les ores per talian, meses per todesch) con l'enjonta de 2 ores de ladin a l'edema tles scoles d'oblich y demé de una na ora de ladin tles scoles autes tles valedes ladines. Per i todesc te Sudtirol fova la scola demé taliana sot al fascism enzai n trauma aricioul. Mefodret do la vera endere ne àn nia pisimé de volei ti sforzé su a ries ai ladins na scola porì todescia. Enfin a la sentenza dla Court Costituzionala dl 1977 ne à la Svp nia zedù. Che l'ensegnament atual de ladin te scola ne cleca nia per emparé a rejoné y a scrive endretura ladin auden vigni dí pro intervistes te radio y televijion: n lingaz slocé y spourcé de paroles todesces y talianes nia assimiledes.
Nience ti Grijons ne él dut aur cie che slumina, enceben che la situazion sie cotant mioura envers ai ladins dolomitics. L standard scrit rumanc se à engrifé, l radio rumanc trasmet n program complet da les 5.00 a les 24.00, l'ensegnament dl rumanc te scola é bendebot intensif y na plata da vigni di, la Quotidiana, porta pro a renové damprovia l lingaz. L problem plu atual te chisc ultims diejens ti Grijons é che persones de lingaz todesch che é ruvedes a sté te paisc rumanc, dantaldut ti zentres turistics, se fej ert o ne vuel nia se assimilé linguisticamenter. L lingaz rumanc, confronté lavia demé con l todesch, à n prestije bas. Per chesta gauja él suzedù che l rumanc perd da cumpeida a cumpeida ence sia funzion soziala, vuel dí al vegn plu y plu rejoné todesch ti paisc. Con mesures de sostegn, p.ej. n prinzip teritorial, vuelen sen che i imigrés sie tegnus a se assimilié ence linguisticamenter.