I miracui da Carnescé: a Ciampedel deventa les vedlates de beles joenetes
Manifestazions ta Penia, a Cianacei, a Ciampedel y ja Moena
Ciamò na gran edema de Carnescé te Fascia con desvalives manifestazions, encontedes, mascredes y scomenciadives de vigni sort. Propi te Fascia vìvel inant na tradizion vedlora entourn al Carnescé. Chest aspet tradizional é una dles mersces plu caraterisantes dla cultura ladina fasciana. Perauter la gran esposizion emplanteda su en l'ann passé a Vich per endrez dl Istitut Cultural Ladin à desmostré tant rich y tant fort che al é l mond lié a les mascres y sie segnificat fon tles Alpes y tl'Europa.
L Carnescé fascian: n grum de mascres y faceres. Facera con l guant da steles.
Un di zentres tradizionai dl Carnescé fascian é dagnora sté les scoles vedles de Penia oláche l Grup dles mascres de Delba y de Penia conduj inant duta la tradizion lieda al Carnescé con Marascogn y con les mascredes, samben tl lingaz ladin.
Chest ann végnel ence recordé i 20 agn da la mort dl gran scritour ladin da Penia Simon de Giulio. Sies mascredes é vegnudes jobelnedes dai atours bravi de Penia. I apuntamenc é per en juebia, ai 15 de fauré, da mesa les nuef da seira y en mertesc, ai 20, ultim dí de Carnescé semper con les mascredes. Cie che vegn porté dant ta Penia é dassen emportant per la souravivenza de dutes les usanzes da zacan liedes al Carnescé y al mond rich dles faceres de legn che à te Fascia raijes fones dal 1800 encà. Ma la tradizion dles mascres ne vegn nia demé porteda inant ta Penia. A Cianacei él tamben n feruscul grup dles mascres clamé grup dles mascres de Cianacei y de Gries che porta dant en vender che vegn, ai 16 de fauré, la tradizionala gara dles lueses en mascra che à abù bendebot de suzes en l'ann passé. L'apuntament é per les 21.00. En domenia, ai 18, él a Ciampedel, da mesa les trei, la desfileda tradizionala con ciars y con les mascres dl "Molin da la veies" ...miracolous Molin che fej strassomié les vedlates d'enciant te de beles joenetes ...Miracui dl Carnescé...duc da vedei. Enultima a Moena en mertesc, ai 20 da fauré, vegniràl recordé l'inom original de Turchia, na contreda dl paisc, olàche an conta da vedlamenter aldò dla tradizion che al é ruvé dl 1683 n saudé turch do la batalia de Viena. Da chest él nasciù la contia sun chest inom ja Moena. Al sarà da vedei les mascres di turcs, sultans y odaliscs. Donca na Val de Fascia tl segn fon dla tradizion y dles mascres tradizionales da Carnescé. Domenico Volcan.