Tres deplù folestiers ence ti paisc turistics ladins
Demé con la jent ladina ne ciafia la economia turistica nia plu da la tré inant - milesc de laoranc vegn da foradecà
Encuei vìvel dlonch tla Ladinia do rata truepa jent da foradecà che é vegnuda caprò da d'autri stac. Chisc folestiers rejona lingac desvalifs y aboc ài ence na autra religion y d'autres usanzes. Demé con nosta jent ne ésen nia plu bogn da la tré inant tl mond economich. Y al vuel ester cotant de jent folestiera a laoré te nosc paisc turistics.
Dlonch: ti hotiei, tles boteighes, tles ciasesdafuech, pro i implanc portamont àn debujegn de jent da foradecà entratant les sajons. Valch vegn ence a sté.
De chesta en él entratant na bela cumpeida che romagn ence do les sajons te nosc raions a vive. Sce i volon che chesta jent foresta se integreie tla popolazion ladina, sce i volon tegnì nosc paisc ladins, él da prové che vigni folestier vegne sensibilisé, motivé y animé da emparé ladin. La Lia Rumancia paia cater «animadours» che se met en contat con duc chi che adora valch de rumanc. Ai consieia y sensibiliseia i folestiers che ai empare rumanc y l'adore te familia. Ai deida pro che i paisc y les valedes reste tant ladines che al é meso. Chest medem laour ti spetassa al Istitut Ladin. Sce na mendranza vuel se mantegnì, spo méssela se festidié che duc si sentadins empare l lingaz dla mendranza y l'adore per podei se inserì tla comunité de paisc desche an fej te vigni stat. Lascé pro la formazion de ijoles de lingaz forest ti é bendebot de dann al ladin y l met tres plu te cianton y tl pericul de vegnì sburlé sun na pert. Sie raion manacia de se smendrì inant y lingac folestiers se desleria tl raion ladin. Al bujugna avei i uedli daverc a chisc svilups che à bele pié pe te n valgugn paisc turistics ladins. (lt)