Na ocajion storica: la mudazion dl statut de autonomia
Cie podessa pa fé la "Lia di comuns Ladins"? A la Svp ti màncel endere na vijion unitara di ladins desche an veid da sia vera al LS
La vijita dl president dl govern Romano Prodi a Bulsan à fat pié via ofizialmenter la discuscion sun la mudazion dl statut de autonomia. Prodi desceida dessegur valch speranzes tla mendranza ladina y chest iade nia demé pro i ladins de Sudtirol, ma tamben pro chi de Trent y indiretamenter ence pro chi da souramont. Entratant la senteda à Prodi plu iadesc dit che la autonomia reverda duc i zitadins. Per i ladins podéssel se traté de na ocajion storica.
Prodi: endana si entrategns sun Ciaulonch, jouf de confin, àl dessegur emparé a conesce i problems ladins.
La autonomia reverda duc i grups linguistics y an dess se astilé a na moda che ence la oposizion vegne afrida de tó pert a la discuscion y de dì la sia. Chesta volonté de Prodi desmostra che al conesc valgamia ben la situazion di ladins y cis desche la oposizion vegn scluta fora da la Svp. Al dess vegnì metù su na comiscion per avardé che duc i raprejentanc di grups etnics cherdés ite vegne scutés su.
Dassen enteressé a la debata se desmostra l'assessour regional Luigi Chiocchetti che à dit bele plu outes che chesta é na ocajion storica che i ladins dess tré a nuz enfin a foransom. Na proscima n'en vegniràl nia tant atira plu. I ladins ne dess nia demé sté a cialé pro y lascé fé les propostes per i ladins dai autri. Duc sà che la Svp ti fej l guern demé a sie verzon, a chel de Sudtirol y che ala ne se enteresseia nia di ladins defora da sief. Ence l president dla jonta provinziala de Trent, Lorenzo Dellai, à sorissé che la mudazion dl statut de autonomia ne dess nia demé revardé la Svp y i partis dla Union, ma ence i partis dla oposizion. L'argoment messarà vegnì traté ti Conseis provinziai y te chel regional a na moda che duc posse dì sia minonga y fé sies propostes. Na debata daverta y ofiziala per garantí informazion y poscibeltés de compartezipazion.
Ajache la proposta de mudazion dl statut de autonomia ti vegnirà bele metuda dant al Parlament de Roma de merz via él dessegur bendebot de prescia de se organisé y de mete adum la comiscion-delegazion che ti stae do a la tematica y sie enjigneda a fé les propostes aladò. Chiocchetti enstes cialarà de mete adum raprejentanc dla Union Autonomista Ladina y dla Lista Ladins per ejaminé deberieda na lignola de propostes de mudazion a ben di ladins. Tl statut nuef (terz) vuelel che an tegne cont dla mendranza ladina entiera y nia demé di ladins de Bulsan y de Trent. Entratant spérel che al garete realté la Lia di comuns ladins, davia che Bulsan, dantfora Durnwalder, é dutaorela dla minonga che la politica, la mudazion dl statut, na ligneda de programs interladins, pò demé vegnì enviés via dai oms politics deberieda con i ombolc, raprejentanc politics di comuns. Enfin a de merz fóssel dassen d'utl che la Lia di comuns ladins fossa operativa, nia enultima per ti fé da contrapeis a les ghiranzes di ombolc aclapés pro la Svp. Chisc se festidiarà dantaldut de ti dé rejon ai todesc y de ti daidé arjonje empruma sies ghiranzes, se contentan dapò de valch fregola demé per ne insciautrì nia i todesc.
A la Svp ti màncel scemplamenter na vijion unitara dla mendranza ladina. La imprescion é chela che la Svp veide les valedes ladines de Badia y de Gherdeina na sort de "colonia todescia". I ladins da souramont y fascians ne reconéscela nia. La gran vera al ladin scrit unitar (LS) é n segn cler che ala ne vuel nia che la mendranza ladina ae n sie lingaz ofizial che vegne reconesciù a livel regional y poester ence nazional. La Lia di comuns ladins pò fosc destorje chesta mentalité y crié de gre en gre n sentiment unitar.
Per tó pert a la votazion dl statut vuelel ester na majera coscienza dla identité dla mendranza ladina y avei ence na majera volonté de autonomia politica. Dut chest pò demé nasce y cioscé se confrontan con i autri ombolc dla comunité ladina che crei dessegur deplù laite, scemiache al ti vegn trat dant de doré n lingaz plu dialetal talian che ladin. Ma che la rejoneda de Gherdeina y dla Val Badia é dret tocia y plena de paroles todesces ne veidei nia con l medem uedl negatif.
Pice glossar:
vegnì afrida = avei la ocajion, vegnì pro
avardé = cialé soura, souravidlé
cioscé = mené, cresce su