Degun lim lital y degunes restrizions, ma de gran contradizions
Na proposta bulgara chela de n sistem maioritar demé per i ladins - An tira endò fora la "Ladinerklausel" dl 2003 de Durnwalder
Sce la paruda ne engiana nia, él l prum iade che la Svp ladina nieia ofizialmenter de ester a una con n lim lital te na legia litala te Sudtirol. Chesta é na outa una na posizion che resulteia da na enconteda de chisc dis dla Svp amplieda dles does valedes de Badia y de Gherdeina, dl enscidit "Verbindungsausschuss", presidié da Paula Bioc Gasser. Nia dret da die ova Mussner ciamò dit che n lim lital jiva debujegn. Ma al é clermenter valch contradizions tla posizion dla SVP ladina: da una na pert rejónen de sistem proporzional, da l'autra pert de sistem maioritar "demé per i ladins".
Proposta bendebot antra per i ladins, proporzional y maioritar.
Emportant él da dé al uedl:

La sentenza costituzionala n. 356/98 à rosedé te Sudtirol na reforma dla lege litala dl 1998, ti dan deplen rejon a Carlo Willeit (Ladins) che ova fat recurs contra n lim lital.
Chestes en curt les posizion dla SVP "ladina" (Verbindungsausschuss) en cont dl sboz dla SVP per la novelazion dla legia litala che roda n iade anter la basa dl partí.
Lim lital: la SVP ladina é contra la introduzion de n mandat plen per azede al Consei. Vigni lim lital é na grovaria per la mendranza ladina.
Chilò él endere bendebot de contradizion. Bioc Gasser dij plu inant che te Consei déssel ruvé chela persona che abina adum la majera cumpeida de oujes de preferenza. Chesta regolamentazion dess demé valei pro la mendranza ladina. Chest é n pont dret enteressant. Sce an tol chel che á l plu oujes, ésen tl sistem maioritar. La Court Costituzionala á endere sentenzié dret cler che la lege litala mess ester porì proporzionala. L sistem maioritar, unfat te cie formulazion, y n lim lital, é antiminoritars. Perchel él dret enteressant - y chest palajeia l'ideologia di ladins tla SVP - che al vegn proponù redont dai ladins dla SVP da apliché normes antiminoritares redont y demé per la mendranza ladina. La sostanza é chela: sistem bulgar, ciuldí che l candidat dl maiour partì arà logicamenter dagnora l plu oujes de preferenza. An podessa enfinamai tó ju les lites. La Svp ladina rejona entournvia, tla sostanza él n anulament di prinzips democratics. Bele dl 2003 rejonova Durnwalder dla famousa "Ladinerklausel" (samben aplaudida da la Svp ladina) che essa vedú dantfora n sistem maioritar demé per i ladins, na prozedura litala ciamò plu fora de uega y dessegur plu anticostituzionala che chela dl 1998. An l'à lasceda tomé.
Incompatibelté: tres na clausola de incompatibelté déssel vegní garantì na separazion dles funzions legislatives y esecutives. L comité ne é a degun partì a una, ajache al ne vegn nia respeté la volonté di litadours. L popul à lité i membres dl consei sciche organ legislatif y i lités dess tamben podei sourantó entrames les enciaries.
En basa a la clausola de incompatibelté vegníssel auzé la cumpeida de conseiers da atualmenter 35 sun 50. Da una na pert vegníssel ben aumenté les poscibeltés dles piceres bachetes provinziales de mané te consei n sie raprejentant, ma da l'autra pert fóssel endere bendebot ciaradous y la jent ne enten dessegur nia chest desfaziament.
Limitazion temporala de mandac politics: l plan veid dantfora che na enciaria de govern pò demé vegní desplieda 15 agn a la longia. L comité é contra na limitazion dl mandat per assessours. Persones de creta dess podei resté te sie ofize, tant die che ai vegn lités da la jent. L comité é ence per na abolizion dla limitazion dl mandat per aministradours de comun deziduda dl 1995 dal Consei Regional.
Restrenje les speises de candidatura: tl sboz de lege végnel metù n lim mascim per speises de candidatura. Chest é en prinzip da se aodé, ma dret rie da mete tla pratica.
Dert lital:
-
-
-
-
-
-
-
-