Michil Costa rejona con Romano Prodi
Reconesciment dla Generela, finanziament a la USC, reforma dl statut de autonomia, radio y tv
Poester podessa Michil Costa, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, avei chest iade na venta politica sun la Svp. Al ne fossa nia la pruma outa che Roma se mesceida ite a sconanza y a sostegn di ladins contra la egemonia dla Svp. Enier ti àl metù dant al cef dl govern talian Romano Prodi, en vacanzes sun l jouf de Ciaulonch, n catalogh de ghiranzes. Dantaldut se damànel l reconesciment ofizial dla Union dla Generela desche interlocutour per duc i ladins entourn al Sela y che al ne vegne nia demé scuté su i ladins tla SVP. Chisc ultims é dassen liés ite tla strutura politich-finanziara dla provinzia. Si funzionars ciala de desbaraté i confins anter todesc y ladins. La todeschisazion se fej sentì a vigni livel. Tla provinzia de Bulsan devéntela per i ladins piec empede miec. Valedes despartides sun trei provinzies y does regions, boicot da pert dla provinzia de Bulsan al standard scrit ... cie soluzions?
Costa à sotligné che la Union Generela vegn bele reconesciuda ofizialmenter da les provinzies de Trent y de Belun, nia depierpul da la provinzia Bulsan. Tems é stés plu inant la scola olàche l ensegnament dl lingaz ladin é rer, la Usc y l'ampliament dles trasmiscions ladines tl radio y tla tv. Dantaldut volessa la Generela arjonje n finanziament plu segur da Roma y ne depene nia plu daldut da les vueies politiches de Bulsan. Contrast con la Svp ence tla chestion dl standard scrit ladin che vegn da agn boicoté da Bulsan, plu avisa da setember dl 2002. Baudianza tamben per la toponomastica ladina che ne vegn nia respeteda a Bulsan. Michil Costa á fat n apel a la jent ladina da adoré dlonch deplù l lingaz ladin.
La Generela volessa, aladò de Costa, ester en pruma persona a la pert canche al vegnirà fat la reforma dl statut de autonomia, mote cler che an ne ti à nia creta ai raprejentanc politics dla SVP. Romano Prodi ti à empermetù sostegn, enciarian sie sotsecreter Riccardo Levi (en vacanzes a Cortina) de studié plu avisa les ghiranzes dla Generela y de tegnì contat empera. Les vedudes ne podessa nia ester plu dancialà, da Trent ti végnen da n valgugn agn tres deplù adencontra a la Generela y veid na union di ladins tla region Trentin-Sudtirol de bon uedl, a Bulsan la boicoteien. A chest ti dìjen a Bulsan "vorbildlicher Minderheitenschutz" (ejempl de sconanza dles mendranzes).