N standard scrit é na conditio sine qua non
scrit ai 30 December 2006 da les 18:35:02 da noeles |
|
Cathomas: l suzes dl standard ti la stica a dutes nostes aspetatives
Intervista a Bernard Cathomas, encuei diretour general dla Televijion Rumancia, sun i svilups dl standard scrit rumanc
Vos fovais enlaouta un di pioniers dl standard rumanc, l Rumantsch Grijon (RG). Ves scúsel pa co che la chestion se à svilupé inant? Bernard Cathomas: ie fove iniziadour dl projet y i ti son sté do die a la longia. I mess dí encuei che i svilups ti la stica enfinamai a dutes les aspetatives che nos ovan tl meteman. Per merit de chest standard scrit unitar é nost lingaz encuei lingaz ofizial dla Confederazion svizra. Tla aministrazion ciantonala végnel doré conseguentamenter. Deplù comuns dl Cianton Grijon à tout la dezijion de introduje l RG te scola. Al à samben descedé n grum de emozions - y en desceida dutaorela - ma al à fat vegní ledies n grum de energies positives. Al é la miour prova che nosta picera comunanza linguistica é tant vitala y busienta che ala pò ence se vaighé de gran inovazions. Truep de cie che nos vedon encuei desche normal y produtif ne podessanse nia nes imaginé zenza lingaz scrit standardisé, www.rtr.ch o www.pledarigrond.ch, é demé doi ejempli de cie che na mendranza pò arjonje tres forzes unides.
Bernard Cathomas, diretour general dla RTR (Radio y televijion Rumancia)
- Ciuldì é pa n lingaz scrit unitar tant emportant?
Bernard Cathomas: dantaldut per does rejons. Sciche prum: al deida arjonje na identité soura-regionala y deida ciolé adum les forzes; sciche secont él dret emportant per aministrazions zentralisedes che doura n lingaz regolarmenter. Sciche terz: pro de piceres comunanzes de lingaz màncel i mesums finanziars y personai per crié formes standardisedes desvalives. De rest: pro comunanzes linguistiches àn de regola deplù variantes rejonedes, ma demé una na forma scrita. Nia per ultim desmostra na comunanza de lingaz de ester vitala y inovativa, sce ala se embasta l'am de introduje n lingaz scrit unitar.
Cie ciamps de aplicazion nuefs à pa l RG daurì? Bernard Cathomas: demé tres na forma scrita unitara él sté meso de arjonje a la fin di agn '90 lingaz n reconesciment parzial de ofizialité a livel de stat svizer. Chesta posizion giuridica nueva à delout trueps svilups. Leges emportantes, decrec y e.i. vegn sen metus ju te RG. Enscí se renoveia l lingaz demeztroi. Truepes oures nazionales, p.ej. "ARS Helvetica" (storia dl'ert te 12 volums), l "Lexicon Istoric" (verscion rumancia dl lexicon svizer), la "Istorgia grischuna" podova demé vegní realisedes ence tl lingaz rumanc te na forma scrita unitara. Atualmenter sonse do a enjigné ca mesums d'ensegnament per les scoles elementares. En general tegn cont encuei cotant deplù istituzions y impreises dl rumanc, dlongia i autri lingac, cie che ales ne essa danz nia fat, sce nos restovan inant spidicés te idioms. Cie che la aplicazion dl RG à fat pié via vegn documenté a na vida imprescionanta dal "Pledari grond", na gran banca linguistica che tol su damprovia lems nuefs y i desleria tres internet. An ne dess nience sotsciazé i trueps sic internet da archirì tres Google (perauter à Google ence na verscion te RG http://www.google.com/intl/rm/). Zenza RG ne éssen naine podù realisé na verscion rumancia de MS-Office con i coretours ortografics dla Microsoft laprò.
" Cathomas: na comunanza de lingaz desmostra de ester dassen vitala y inovativa, sce ala se embasta l'am de introduje n lingaz scrit unitar "
| Rumanc ne é nia demé na mendranza, ma ence n lingaz con n rai restrent. Ne resulteiel pa da chesta situazion nia debujegns che mendranzes con viadò sies sciables nazions-oma ne à nia? Bernard Cathomas: samben, sciche lingaz mender mess i rumanc crié y se mete adum dut enstesc, ai ne pò nia importé produc linguistics. Chesta é na endesfida dassen grana, ma ence na poscibelté de prospetives nueves. Al nasc lercs creatives per trueps. L laour pò endere demé garaté, sce les forzes vegn conzentredes y ne vegn nia spaterledes via. Al suzed gonot che maioranzes tiza dejunions tla mendranza per la endeblí.
Ciunes é pa les prerogatives nia-renunziables per l souravive di retoromans y de autres mendranzes de apresciapuech la medema grandeza? Bernard Cathomas: dant agn ovi trat adum les prerogatives te 7 ponc che fossa: 1. n sie raion de lingaz, 2. te chest raion linguistich méssel ester na economia sana, 3. doré l lingaz con conseguenza te duc i ciamps dla vita publica y privata (familia, scola, gliejia, politica, aministrazion y e.i.), 4. na forma scrita unitara doreda y reconesciuda a livel souralocal, 5. Mass-media a la auteza (radio, tv, stampa, multimedia), 6. la desponibelté de ester bilings o trilings da pert dla mendranza 7. n convive en pesc con les maioranzes. Chestes prerogatives pò vegnì arjontes te mesures desvalives, sce ales mancia endere daldut, spo éla scleta.
Intervista: Mateo Taibon.
-
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 3

|
|