Lamon à gaujes economiches, Souramont à rejons storiches
Entervent dl conseier provinzial dr. Luigi Chiocchetti te Consei sun la chestion dl referendum per gnì permez a la Region Trentin-Sudtirol
En mertesc ai 12 de dezember 2006 é l Consei de la Provinzia Autonoma de Trent gnù clamé ite per dè ju sie arat en merit al “caje Lamon”, plu avisa l’anescion de chest comun a la Provinzia Autonoma de Trent y a la Region Autonoma del Trentin-Sudtirol.
L conseier ladin, Luigi Chiocchetti.
A chest revert á ence l conseier provinzial ladin Luigi Chiocchetti, en raprejentanza dla UAL, volù tó la parola per porté dant sies conscidrazions. Chilò metonse dant les pertes plu emportantes de sie entervent.
Dantaldut pensa la UAL che la chestion “Lamon” prejenteie aspec de gran emportanza y complicazions particolares sot al profil normatif: te chest caje enfat méssel vegnì adoté normes costituzionales, normes statutares, prozedimenc legislatifs nuefs y che ne é mai ciamò vegnus adotés.
Ciamò apede ne pòn nia tegnì cont dla valenza politica che vigni provediment a chest revert pò vegnì a avei; aldò de chel che al é suzedù con l referendum y de chel che al suzedarà tl davegnì, plu avisa sce al vegnirà tout su o nia chesta domanda de anescion, bele autres comuns dl Venet à palesé sia volonté de jì do l troi che consent de arjonje l passaje a la Provinzia Autonoma de Trent e a nosta Region. Dut chest à ence bele porté momenc de “tenjion” a livel politich-istituzional: al cleca pensé che l President dla Region dl Venet Galan se à palesé plu outes “de contra” a nosta autonomia speziala, con sostegní ence n prinzip de desvalivanzes nia-giustifichedes y tres definì nostes prerogatives desche “privilegs nia-giustifichés”.
Per l moment en via preliminara, denant che dè ju vigni sort de arat a chest revert, nostes istituzions vuel ruvé a se fé reconesce l prinzip de “entenuda” anter Stat, Region y Provinzies Autonomes de Trent y de Bulsan en cont de cie che reverda unfat cie sort de mudament dl Statut de Autonomia.
A chest revert, donca, ence la UAL ti dà sie sostegn a l’aprovazion de chesta “chestion pregiudiziala”.
Per cie che reverda la domanda dl comun de Lamon pòn se rende cont che les motivazions orides é soraldut de carater economich olache al vegn plu che auter trat ca na desferenzia de tratament anter i comuns che fej pert dla region Venet, region ordinara, respet a chi che fej pert dles regions a statut spezial. En particolar végnel sotlinié l fat che te n contest autonom, tl caje dla Provinzia de Trent, i comuns pò giaude de desposizions particolares, prerogatives y souraldut de mesures finanziares maioures envers ai comuns de confin loghés tles regions ordinares. Chest porta enscí dejavantajes y dejajes a desçiaut dla popolazion locala che se sent penaliseda sot a desvalifs aspec.
Tedant dut chest à Chiocchetti dit che l problem di paisc a la mont, te chest caje chi dl Venet, ne pò nia vegnì afrontés tres n “mudament de confins”; an pensa che al fossa plu aiutoul de mete a jì na debata daite de chela region dedicheda belavisa ai raions da mont.
Zenza per chest volei invadei ciamps y setours de competenza de autres pénsen che l Trentin-Sudtirol, y en particolar la Provinzia de Trent, che é do a se dè ju con n projet de reforma de duta sia strutura a livel istituzional, plu che deventé n obietif de enjonta de autres teritores, podessa ti sporje dutes sies esperienzes, sie contribut y sie sostegn a la Region Venet te n cheder de colaborazion y de mediazion respet a les soluzions dles problematiches che reverda i luesc da mont, y en particolar i comuns confinars.
Aboncont l’argoment de chesta debata fej ence mete dant zeche conscidrazions sun na chestion storica dret emportanta che resta dutaorela daverta y che fej plu avisa referiment a chi comuns ladins che encuei fej pert dl Venet ma che enfin a la Pruma Gran Vera fova te nosta region y che é: Fodom, Col de Santa Lizia y Cortina d’Ampez. Tl caje che al vegne rejoné de agregazion de comuns nuefs pro nosta region, fej al savei la UAL bele da atira che ala ti darà dessegur sie plen sostegn a chisc comuns ladins a na moda che ai posse vegnì “de retourn” pro nost raion, aldò de chel che fova l vedl confin dl Tirol storich.
Chisc luesc che se troa encuei loghés tl Venet, tla Provinzia de Belun, á partì n mudl de centenés de storia deberieda con les autres valedes ladines te nosta region, tl cheder dl Prinzipat Vescovil de Persenon y dla contea dl Tirol. Te chest caje met dant les condizions de carater linguistich, etnich, storich y cultural dut n auter significat a la chestion di confins.
La UAL , aldò de chestes conscidrazions, paleseia dut sie sostegn tl caje de na domanda de agregazion che reverda demé chisc comuns ladins che encuei é tl Venet (Fodom, Col de Santa Lizia y Cortina d’Ampez); ala se aoda ence che chisc paisc posse danuef fé pert de nosta region per abiné endò a una y renforzé la comunanza dl’area ladina dolomitana entourn ai Creps dl Sela.
Enultima à Chiocchetti declaré de dé ju sia ousc a pro, a inom de l’Union Autonomista Ladina, per l’aprovazion dla chestion che reverda l prinzip de “l’entenuda” desche chestion pregiudiziala per vigni sort de proponuda de mudazion dl teritore y dl statut de autonomia.