La intoleranza veiden ence tles piceres cosses
I todesc se astila sovenz belavisa desche i nazionalisc' talians plu fanatics
Sce an tol les cosses una per una pèrel bisineles, ma sce an les arconcia dutes cantes adum, resulteiel n cheder che desmostra tres endò che da pert di todesc ne él net degun respet per l lingaz ladin. Y ala deventa damprovia piec.
Blasons todesc ence per luesc/mesc ladins.
Dant da puec dis ti él vegnù sourandé a does families dla Val Badia, a chela de Tomele de La Pli de Mareo y a chela de Iunn de Al Plan de Mareo (per todesch, sic Jung!) n blason da mete sun ciasa che atesteia che l luech é de proprieté dla familia per almanco 200
agn, dè inant en arpejon. L blason porta demé la dizion todescia "Erbhof" y nia ence chela ladina o almanco bilinga. Chesta tofla "Erbhof" giàten entratant sun n grum de luesc o mesc ladins. I todesc s'astila sovenz con i ladins y le ladin avisa sciche i nazionalisc' talians plu fanatics: an ne ti lascia deguna lerch! y tl medem moment che an damana dai talians sies rejons dlonch y atira móstren devers di ladins chela intoleranza che an definesc atira "da nazionalist" o enfinamai "da fascist" sce ala vegn dai talians contra l todesch. Ma chela coerenza da reconesce te se cie che an criticheia pro l vejin n'án mai. L medem suzédel con les tofles dla toponomastica. I todesc à atira sapù da rosedé sotissoura les tofles pernanche truepes stredes n iade statales é vegnudes sourantoutes da la provinzia: todesch dant y talian do, ence tles valedes ladines. La toponomastica ladina fora di comuns ladins ne vegn nia respeteda y ence te chi ladins veiden tres endò todesch dant. L medem suzédel enfinamai pro les plates internet di comuns che vegn gestides dal consorz di comuns. Dutes les plates se deura al prum post per todesch. Nience da rejoné spo di assessorac che dà fora dret dinrer valch de ladin. Ejempli él n grumon. Sce i talians fajessa enscì con i todesc, fòssel bele dadie gnù cherdè en aiut la ONU.