A Belun per vegnì reconescius deplù
L Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan se damana plu reconesciment da pert dla provinzia de Belun

Dantenier (28.11.) se à na delegazion dl Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" enconté a Belun con l president dla provinzia Sergio Reolon y con la assessoura a les mendranzes Daniela Larese Filon. A la pert fòvel l president dl Istitut Nani Pellegrini, l diretour Stefano Lorenzi, l ombolt de Col Paolo Frena y l raprejentant dles unions ladines Siro Bigontina.
Rejoné él vegnù dl reconesciment ofizial dl Istitut da pert dla provinzia y Ldla esistenza enstesa dl Istitut "Cesa de Jan" con senta a Col Santa Lizia che tol ite i trei comuns de Ampez, Fodom y Col. Chestes trei comunités ne se reconesc nia te chel de Borcia de Ciadoura che abina adum duc i autri comuns che se à declaré de "mendranza ladina" aladò dla lege 482/99. L Istitut Cesa de Jan ne à dutaorela nia giaté chel reconesciment ofizial da pert dla provinzia, enceben che en gaujion dla daurida de fauré dl 2005 à tout pert a la enaudazion i trei presidenc de Belun, de Trent y de Sudtirol.
Reolon y Larese Filon ti à empermetù a la delegazion ladina de volei reconesce l Istitut y les particolarités culturales y storiches dles valedes ladines che se sent liedes ai ladins entourn al Sela. Ai ti à tamben dè segurazions che i mesums finanziars vegnirà partis su anter i doi istituc che raprejenteia chestes does realtés teritoriales desvalives y complementares tla provinzia de Belun. En pratica ne végnel aloghé da pert dla provinzia de Belun enstessa feter degugn sostegns finanziars auter che eventualmenter tres na archirida plu avisa per projec che podessa vegní sostegnus da la Union Europea y da autri organs superiours olàche la provinzia podessa fé da intermediadoura. A una fòven ence de ester unis devers l stat y les autres regions, ajache cheles a statut spezial é avantajedes y giata la maioura pert di fonds aloghés tres la lege 482/99 per les mendranzes linguitisches tla Talia.