Empermetudes de lerch Radio-Tv
scrit ai 28 November 2006 da les 18:24:06 da noeles |
|
Na maiour redazion per tò ite ence ampezans y fodoms
Ence per i ladins plu lerch per trasmiscions tl radio y tla televijion y an dess ence finalmenter ti conzede ai ladins na strutura redazionala autonoma.
Te n comunicat dla Svp “ladina” végnel rejoné de gran suzes dla delegazion che é juda i dis passés a Roma con l president dla jonta provinziala, Luis Durnwalder, per traté n valgugn problems desche radio, televijion, les postes y auter. Ence per i ladins plu lerch per trasmiscions tl radio y tla televijion y an dess ence finalmenter ti conzede ai ladins na strutura redazionala autonoma. Sce al essa propi da suzede valch, spo garatarà chest valch realté endere empermò l ann 2008, en gaujion dles lites provinziales. Al moment é dut demé a livel de empromiscion, ajache an sa pu che duta la RAI é sot a prescion per mancianza de scioldi. L problem podarà giaté na soluzion, sce finanziaramenter vegniràl dé n aiut da les provinzies de Bulsan, Trent y da la Region Trentin-Sudtirol.
L slariament dles trasmiscions reverda dantaldut cheles ladines, ajache i todesc à bele giaté sia gran lerch, zenza aziché la convenzion RAI-Govern zentral. I todesc aspeta na outa i scioldi per emplenì miec l temp y les ores bele conzedudes y ajache ala se trata di todesc saràl plu saurì abiné via valch da la provinzia. Per i ladins pèrel che an brance na outa ite tla redazion per la enjigné ca a tó ite fodoms y ampezans con restruturazion aladò y autonomia redazionala. Al fossa dessegur n bon vare inant. Sce la cossa essa da garaté, spo messéssen ence pensé a n bon lingaz da doré, sen che al ruva permez fodoms y ampezans. Per i ladins saràl spo valgamia rie da giaté l temp y la colocazion adateda canche la jent à plu dlaorela de scuté su. La vera per i temps de trasmiscion sarà bendebot grana. Entratant réstel n iade dut unfat y al sarà miec laoré inant zenza se fé truepes ilujions. Sce al podessa sauté fora valch de concret, spo messarán pensé n pue plu sceriamenter ai argomenc da traté y che al ne sie nia demé tres sport y turism.
Na bona noela per cie che reverda radio y televijion vegn dai Grijons olà che al se deura prospetives nueves, dantaldut chela de n sie canal de televijion. “Sce dut va aladò dl program y dla planificazion”, dij l diretour dla tv Rumancia (RTR), Bernard Cathomas, “spo dess l raion rumanc avei con meteman dl ann 2008 sie canal de televijion”. Cathomas é otimist sun la poscibelté che l Consei federal vegne adencontra a chesta vedla ghiranza di rumanc. Sie la direzion generala che l Consei aministratif dla SRR (radio y tv svizra), à tout la dezijion de realisé n 4. canal de televijion. La lerch aladò é bele resserveda sun l satelit. Cathomas à bele giaté la enciaria da pert dla RTR de enjigné ca la domanda da mané inant al Consei federal che tolarà bonamenter ciamò la dezijion dant la fin dl 2006. La realisazion de chest 4. canal depen ence tla Svizra da les finanzes che la SRR à desposizion. Perchel mess l Consei federal azeté la domanda da pert dla SRR de n aument dla Conzescion. Al moment ti stan do dassen ai grems politics y ai partis per giustifiché l aument. L diretour dla RTR Cathomas é segur che l Consei federal tole su la domanda ben giustificheda y documenteda. Sce l canal vegnirà realté, desche ala ciala fora, spo vegniràl dantaldut doré per trasmiscion per i joegn y i mutons. Al dess ester a disposizion di rumanc dantaldut da seira, la sabeda y la domenia domesdí per les reportajes, les festes, l sport, les lites.... Da les 18.30 na mesa ora de noeles y da les 20.00 inant discuscions y reportajes plu detaiedes y daverc samben ence a la populazion todescia y taliana. Dessegur é la cossa plu sceria ti Grijons, olàche i rumanc é cotant plu tegnus en conscidrazion che no i ladins de Sudtirol. Dailò laoren a livel de politica y nia demé de racomanazions. (ji)

Bele dl 2002 rejonòven de n ampliament: la Convenziun nöia RAI-Stat
|