Al vuel ester n "Pachet" per i ladins
An ciala inant a les lites provinziales dl 2008 - Programs clers, ma te cie condizions y coalizions dut ciamò da vedei
„Sce i ladins se à endespré politicamenter spo él merit dl moviment LADINS“ à dit l president Heinrich Demetz. Ence zenza sostegn logistich y finanziar de n mandatar politich à l moviment fat na bona ativité chisc ultims agn se davagnan la creta y l aiut de trueps ladins. La forza y la vitalité dl moviment é vegnus confermés da la bona prejenza a la reunion generala.Valch sforz messaràn ciamò fé per podei se prejenté a les lites provinziales dl 2008, con traverc y programs bele sen scialdi clers ma te cie condizions y coalizions, él dut ciamò da vedei; l moviment é dessegur davert al dialogh con i partis y grups ladins

ma ence con i autri che respeteia i fins y la natura dl partì dla mendranza ladina. De vigni vers vàl debujegn de desferenzié y fé a valei la posizion di ladins sce an ne vuel nia jì sot politicamenter, culturalmenter y sozialmenter tl dualism todesch-talian y ciamò denant vàl debujegn da ti dé ai ladins cie che ti speta, la valivanza de derc y de poscibeltés che i autri grups à , sun vigni ciamp. N „ pachet“ per i ladins, laoré fora dai ladins y aprové tles dretes formes é chel che i doron, à osservé l dr. Lois Castlunger.
Dret lital, proporz, lingaz, signoria y de autri desche unité soziala y autonomia aministrativa é dut ciamps da ajorné per ti de plu valivanza y sconanza ai ladins. Do sia usanza ne à la reuniun generala nia lascé fora na tematica sozio economica. Rejonan dl sparagn à l espert Bertoldi dè de bogn conseis y spligazions sun co aministré ben i scioldi zenza se lascé ite te massa de gran riscs. Con i cosc’ dla vita y di investimenc tant auc, vàl tres debujegn de ester ben informés .

Tles relazions y tla discuscion él ence gnú rejoné dl ambient y dai riscs sce nia dla crisa dl setour turistich, dantadadut dles piceres aziendes che ne à nia l muet da renové les strutures y ne tegn nia fora la concorenza di priesc te na situazion generala de na oferta tres plu grana y dla domanda tres mendra. La politica dl fabriché, di conribuc y dles coutes toca da tegní cont de chesta situazion. Ence la comunicazion anter les valedes ladines é ciamò n iade ruveda sun meisa y la convinzion che no n daz y no na scluta de joufs comporta la soluzion dl problem trafich tles vals ma strenj les relazions de vita y de laour anter les vals é demé vegnuda confermeda. Paroles fermes de protesta é vegnudes fora sun les empermetudes fauzes, trenta agn a la longia, da ti lascé ai ladins na maiour pert dl servisc publich dla radio y televijion-RAI. An sà avisa che an ti tol ai ladins de gran poscibeltés de informazion, de formazion, de relazion y laprò un di strumenc plu emportanc per mantegní l lingaz ladin.