Cent mile persones rejona rumanc tla Svizra
Lege linguistica nueva dl Cianton di Grijons - La situazion ne é nia tant scleta de coche ala vegn raprejenteda da les statistiches - Entourn 40% dla popolazion ciantonala sà rumanc
Aladò dla minonga de Gion-Giachen Furer portarà pro la lege nueva sun i lingac, aproveda nia die ca dal Consei di Grijons, a poura nia a varenté la situazion dl lingaz rumanc y de chel talian, ence sce l todesch restarà inant dominent. Chest descrimineia da 200 agn encà l rumanc y l talian tl Cianton. Chesta descriminazion é la gauja prinzipala che l rumanc va plulere endò n pue dlonch.
Lege sun i lingac vuel ence dì che les scrites publiches à da ester scrites per rumanc. Chilò p.ej. pro na stazion dal benzin dla BP nia dalonc da St. Moritz/San Murezzan, demé per rumanc, enceben che l raion é completamenter turistich.

Slariament te % dl rumanc: dl 2003 aladò dl sondaje de Radio y Televijion Rumancia y dl 2000 aladò dla cumpeida federala (popolazion soura 15 agn)
-
|
- Capesc
|
- Rejona
|
- Liej
|
-
- Scriv
|
- Lingaz-oma
|
- Lingaz
- rejoné regolarmenter
- te familia
|
- Lingaz rejoné miour
|
- Dé dant
- almanco
- un n iade
- pro la cumpeida (popolazion totala)
|
- Grijon rumanc y todesch
|
- 43
|
- 35
|
- 32
|
- 26
|
- 24
|
- 21
|
- 15
|
- ---
|
- Raion tradizional rumanc
|
- 71
|
- 64
|
- 60
|
- 53
|
- 47
|
- 42
|
- 32
|
- 46
|
- Raion dl sursilvan (Surselva)
|
- 96
|
- 94
|
- 91
|
- 87
|
- 81
|
- 74
|
- 65
|
- 78
|
- Surselva zenza Glion (n iade na ijola todescia)
|
- 99
|
- 97
|
- 95
|
- 93
|
- 88
|
- 78
|
- 70
|
- 83
|
- Glion
|
- 85
|
- 80
|
- 75
|
- 59
|
- 50
|
- 47
|
- 32
|
- 51
|
- Plaun (raion dant Cuera)
|
- 48
|
- 33
|
- 29
|
- 21
|
- 22
|
- 21
|
- 15
|
- 8
|
- Raion dl sutsilvan (Sutselva)
|
- 33
|
- 28
|
- 25
|
- 23
|
- 21
|
- 15
|
- 8
|
- 15
|
- Raion dl surmiran (Surmeir)
|
- 82
|
- 72
|
- 62
|
- 54
|
- 53
|
- 38
|
- 30
|
- 44
|
- Raion dl putér (Engiadina Auta)
|
- 69
|
- 58
|
- 54
|
- 45
|
- 29
|
- 22
|
- 13
|
- 30
|
- Raion dl putér zenza St. Moritz/San Murezzan
|
- 78
|
- 66
|
- 63
|
- 57
|
- 36
|
- 28
|
- 16
|
- 38
|
- Raion dl vallàder (Engiadina Bassa y Val Müstair)
|
- 97
|
- 92
|
- 92
|
- 81
|
- 71
|
- 73
|
- 61
|
- 79
|
- Grijon todesch zenza Cuera
|
- 20
|
- 14
|
- 11
|
- 7
|
- 7
|
- 4
|
- 2
|
- 4
|
- Cuera (Coira)
|
- 31
|
- 24
|
- 21
|
- 18
|
- 15
|
- 10
|
- 8
|
- 10
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|

- Les osservazions che i volesse porté dant reverda dantaldut n pont avisa: prové de limité i danns. La lege nueva dess empruma definì i teritores linguistics di Grijons y limité les poscibeltés che i comuns, un dlongia l auter tl teritore rumanc, mete sun na pert sie lingaz tres na dezijion individuala, poester cajuala, zenza tegnì cont di derc de sie lingaz per l davegnì. Per definì chisc teritores dess la lege nueva samben se basé dantaldut sun dac statistics segurs. N paisc deplen rumanc desche Tarasp tla Engiadina pò parei todesch demé per gauja dla prejenza de na scola privata con internat todesch.
- Emportanta é samben la formulazion dla domanda che an ti fej a la jent. Sce an vuel se basé sun l rejoné efetif dl rumanc per determiné sie teritore esclusif te n raion bilingh, o te chel con restogns ciamò rumanc, spo él da fé na cumpeida dla jent ciantonala con pueces domandes cleres, per ejempl: “Rejoneise Vos rumanc? y nia “Capieise Vos rumanc?”. Na tel cumpeida fossa bonamenter zenza riscs y ala respidlassa concretamenter la desfanteda dl lingaz rumanc, talian o todesch. L pont flevoul (debel) dla lege: an se damana ben dac spezifics, ma spo se acontenteien de tré ca l material dles cumpeides federales, zenza tegnì cont che chestes cumpeides ne gnirà nia plu fates a la maniera vedla y bonamenter ne daràles nia plu informazions sun les chestions di lingac.
Les vedles domandes ne é dutaorela nia ciamò vegnudes adatedes a la lege nueva di lingac di Grijons. L prum projet vedova dantfora de se tegnì ai resultac dés a la domanda: “Ciun é pa per Vos l lingaz che i conesceis miec?” per determiné l teritore dl lingaz. Y an sa pu che al é l todesch che domineia: mesa la pert dl teritore rumanc reconesc l todesch desche lingaz ofizial, ma nia desche lingaz de paisc o dla scola. Enfinamai la scola sostegn aluesc l todesch. I dac revardenc la domanda: “Ciun é pa per Vos l lingaz conesciù miec?” ne dà nia les dretes informazions sun l endebliment dl lingaz.
Les protestes contra les domandes fates tles cumpeides da denant à fat vedei ite che per avei na idea plu clera méssen tó en consciderazion l maiour numer complet de dac che la cumpeida nes ofresc. Tl 1990 y tl 2000 àn demé damané ciun che é l lingaz miour conesciù y chel che vegn doré deplù pro la comunicazion familiara y pro l laour. Rodunt olàche l rumanc vegn rejoné deplù àn la maiour desferenzia anter les zifres di doi resultac: da 12% a 34%, da 8% a 25%. I rumanc che rejona miour l todesch ne rejona rumanc no te familia, no sun l laour. Al é plu saurí vedei imigrés rejonan rumanc con i vejins, tles comiscions, ti cors... che chi che rata l todesch sie lingaz miour conesciù.
Per fortuna é la situazion mioura de chela che an veid da les cumpeides. Sce n comun mostra su n 50% de chi che rejona rumanc, spo pòn zenzauter raté che la zifra ruva sun 70%-80% y chi che capesc l rumanc sun l 75%-90%. Chest pòn dì aladò dla enrescida fata da radio-tv. N bon 40% dla populazion grijona capesc l rumanc y almanco 100.000 persones te duta la Svizra rejona rumanc.
Gion Giachen Furer