Ence la ressoluzion dla FUEV ne é nia gnuda respeteda
scrit ai 27 October 2006 da les 18:42:51 da noeles |
|
"La Svp vuel les oujes di ladins, ma spo déssei dé trieva"
La Generela se damanova de vegnì reconesciuda desche organism de coordinament y la FUEV à fat na ressoluzion - La oposizion dla SVP contra vigni picera fregola de unité ladina va dret inant
La SVP á n problem con i ladins, n gran problem. I ladins é bogn per ti dé oujes pro les lites, ma spo déssei dé trieva y ne damané degunes rejons. Bajé i stivei déssei, ma vè sc'ai articuleia na rejon. Y vè sc'ai s'enfida da rejoné de unité ladina. La unité dl Tirol é sacra, per chela végnel metù a jí iniziatives politiches con n gran tam tam. Ma unité di ladins? Mai. Dailò é les iniziatives l contrar: saboté.
Simbol dla FUEV, Union Federativa di grups etnics europeics, che se ova damané per la Generela l reconesciment desche organism de coordinament aladò dla lege 482/99.
Y denigré. An á da agn na denigrazion sistematica; na bona pert à la stampa inofiziala dl partì porté inant na campagna de criminalisazion di ladins. Campagna da defendura dla tripartizion fata da Mussolini Benito; y a defendura di tentatifs de assimilazion.
Tant inant che l'oposizion dla SVP a vigni picera fregola de unité ladina va, án podù vedei ence tla FUEV, la Union federativa di grups etnics dla Europa. Chilò él ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites laite. Tl 2005 fòvel la chestion da fé pro l convegn anual dla FUEV na resoluziun por la Union Generela. L tentatif é vegnù arozé. Da la SVP. Dl 2006 é la chestion endò gnuda metuda sun meisa, y chest iade l'àn fata passé (l convegn é sté a Bautzen, tl raion dla mendranza sorba). Contrara la SVP. Y oramai duc i autri per. L partì contarà inant la fabula che ela laora per la sconanza dla mendranza ladina. Ma ence de piceres deventes, sciche la ressoluzion chilò dessot: n reconesciment ence demé minim de chela soula organisazion che va soura i confins de Mussolini fora, de chela organisazion che dà fora la Usc di Ladins, de chela organisazion che é apartitica (al contrar di ombolc) - á la SVP volù saboté. Che al é via dedò manco la persona che fova a Bautzen per la SVP, ma tres i medems nazionalisc' de na valeda ladina che á n complès d'inferiorité y gnissa gen todesc (y fej da 60 agn encá la politica aladò), é da entene. A vigni moda mostra te chest caje zachei cie ruja (senn) ch'ai ti à a la Union Generela: can che na tel ressoluzion sciche chesta é demassa, é la denominazion legitima chela de na "posizion estremamenter antiminoritara". (mt)
- RESOLUTION 2006-05Die Delegiertenversammlung der Föderalistischen Union Europäischer Volksgruppen verabschiedet
- am 25. Mai 2006 in Bautzen nachfolgende Resolution:
- Einige Forderungen gegenüber der italienischen Regierung.
- Einheitliche, gesetzlich gesicherte positive Schutzmaßnamen für die ladinischen Institutionen des
- gesamten dolomitenladinischen Gebietes, aufgeteilt auf drei Provinzen und zwei Regionen, mit
- Berücksichtigung der positiven Schutzmaßnahmen innerhalb der autonomen Provinzen und
- Regionen.
- Gesicherte institutionelle Vetretung auf Gemeinde-, Provinz-, Regions-, Staats- und EU-Ebene.
- Ausdehung der Zwei- bzw. Dreisprachigkeit (als Vorzugstitel und in der Besoldung).
- Anerkennung der UGLD als Koordinierungsinstitution für Minderheitenfragen innerhalb der
- autonomen und nichtautonomen Lokalkörperschaften und in den Beziehungen mit dem Staate (wie
- z.B. durch Staatsgesetz Nr. 482/99 vorgesehen).
- Gleichstellung des offiziellen Wochenblattes der UGLD La Usc di Ladins bei der staatlichen
- Beitragsvergabe an Tageszeitungen von sprachlichen Minderheiten.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 4 Oujes: 4

|
|