L grup de laour à enjigné ca l sboz per l statut
scrit ai 26 October 2006 da les 17:24:24 da noeles |
|
"Lia di Comuns Ladins": l statut ruva ti conseis
Encuei à Urtijei dé pro, en venders bele a Ciampedel - Propostes di LADINS - Senta dla Lia sarà Corvara - Desciarié l sboz - Dert de veto

COMENTAR
Does o trei cosses dà bendebot a uedl te chest statut: bele dantfora n referiment a la vedla partegnuda al Imper Austro-Ungarich, nia enultima na idea da souramont che vuel tré na lingia clera de confin devers i neo-ladins. |
L statut per la conferenza di ombolc é enjigné ca y encuei él bele vegnù dé pro dai conseis de comun de Ciampedel y de Urtijei. L inom ofizial vegn a ester "Lia di Comuns Ladins". L statut contegn endut 24 articui y al mess vegnì aprové sen da duc i comuns y dedò dai respetifs conseis provinziai dles trei provinzies de Bulsan, de Belun y de Trent per jì en doura. Tres chest organism saràl meso de podei pié do i finanziamenc vedus dantfora da la lege nazionala 489/99 y d'autres leges, sce ala va de uega. Entratant n iade él demé na verscion taliana dl statut.
I ombolc entant la ultima enduneda a Corvara pro chela che al fova vegnù metù en pe l grup de laour per l statut.
..........
- Ironia dla storia: rodunt sot al Imper Austro-Ungarich y sot a Tirol fova i ladins classifichés ofizialmenter de etnia taliana y sotmetus a na politica de assimilisazion tres plu agressiva da pert todescia. I ladins é ruvés pro la Talia desche talians con nia: degun reconesciment desche grup etnich, deguna autonomia culturala, deguna unité aministrativa, deguna grafia unificheda, degun lingaz te scola. En curt: ai fova metus en past ai nazionalisms todesc y talians che se stritova enlaouta per l teritore.
- Demarevueia ence chel dert de veto per valeda contra deliberazions toutes a maioranza: clermenter antidemocratich y n segn de deguna creta y de pesima sun ciugn fins che an vuel arjonje deberieda. N dert de veto àn tl Consei de Segurté a livel internazional pro la ONU, ma nia te grems de chesta sort. Les finalités statutares é efetivamenter tegnudes scialdi sun l general. Al mancia vigni referiment a valch simbol deberieda: a na bandiera ladina, al lingaz ladin o a na politica linguistica ladina. An se posizioneia sun l general: carateristiches culturales y linguistiches. Ma al ne fala nia valch segn tla dreta direzion: an se tol empò dant de mantegnì y de renforzé la coscienza de partegnuda a na soula entité sozio-culturala. Dut cie che ne é nia ciamò pò vegnì, díjen, dantaldut sen che al é n forum istituzional per chestes chestions. I ston a vedei cie projec che ala met sun meisa.
|
Dla "Lia di Comuns ladins" pòl fé pert i 18 comuns dles 5 valedes ladines y l comun de Ciastel con les frazions ladines te Gherdeina. L statut veid dantfora la prozedura per tó su sozes nuefs. La senta dla "Lia di comuns ladins" é aldò dl statut Corvara. I organs soziai vedus dantfora dal statut é: la enduneda generala di comuns sozes, la jonta, l president y i revisours di conc.
Les finalités statutares:
1. La lia é apartitica y ne à degunes finalités de davagn;
2. Ala se tol dant de mantegnì y de renforzé les relazions aministratives anter i comuns dl raion ladin dolomitan entourn l Sela che é liés adum storicamenter, linguisticamenter y culturalmenter tres sia vedla partegnuda al Imper Austro-Ungarich;
3. I fins particolars dla lia é:
a) mantegnì y renforzé i liams anter i comuns ladins y porté pro a na gestion coordineda y deberieda di servisc y dles ativités de competenza di comuns;
b) sconé, svilupé y renforzé l patrimone cultural y linguistich che ai à deberieda y valorisé les carateristiches ladines en general;
c) mantegnì y renforzé la coscienza de partegnuda a na soula entité sozio-culturala y renforzé i liams anter les comunités ladines entourn l Sela.
4. Per arjonje chisc fins, tl respet dles leges, se tol dant la lia de desplié tres si organs dutes les ativités che ala ratarà d'utl y adatedes.
5. Per ademplì i fins statutars arà la lia na ampla autonomia, tres tl respet de chest ordinament statutar, y dles prerogatives dles corporazions locales assoziedes.
6. La lia pò ester strument operatif di enc locai per ademplì projec aladò dla lege 482/99 y d'autres leges tl davegnì, a ben dles mendranzes linguistiches.
7. La assoziazion reconesc la emportanza dla gliejia catolica romana, ajache ala é dassen lieda a les tradizions storiches y culturales locales.
- Organs: la enduneda generala tol ite duc i comuns assoziés che mana 1 n raprejentant per comun, l ombolt enstes o l vize-ombolt o n sie deleghé cernù anter si aconsiadours de comun. La enduneda generala mess vegní cherdeda ite almanco 2 iadesc al ann per aprové l preventif y per dé pro l decont final. N valgunes de sies funzions plu emportantes: la enduneda nomineia i members dla jonta y lita l president anter i members dla jonta. Ala nomineia ence i revisours di conc. Les deliberazions dla enduneda generala vegn toutes a maioranza di prejenc. Vigni raprejentant à demé una na ousc. Vigni valeda à n dert de "veto". Sce duc i raprejentanc de na valeda dij no a na deliberazion ne éla nia valoula. Les valedes é partides su per chesta rejon enscì: Val Badia, Fascia, Gherdeina (con frazions ladines de Ciastel) y Souramont (Fodom y Ampez adum).
- La jonta é metuda adum da 4 members, un per valeda, nominés dai respetifs raprejentanc de valeda. Ala se abina vigni iade che l president o almanco 2 members se l damana, te vigni caje 2 iadesc al ann, per ti mete dant a la enduneda generala l preventif y l decont final. L secreter vegn nominé dal president tla pruma senteda dla jonta y pò vegní cherdé da foradecà. L secreter sourantol l laour de destrighé via duc i laours aministratifs. Al ne à degun dert de ousc. Les enciaries é onorares y al é demé prevedù de ti rete les speises vives.
Encuei domesdì à l Consei de comun de Urtijei dé pro con 19 sun 19 oujes l statut dla "Lia di comuns Ladins". La Lista Ladins tl consei (Demetz Heinrich, Moroder Georg, Großrubatscher Raimund y Goller Ulrica) se ova damané chesta enjonta pro les finalités: promueve les scomenciadives che va debujegn per arjonje na unité aministrativa tla Region Trentino-Südtirol. La proposta ne é nia gnuda azeteda con l argoment o la vertola che duc i comuns essa spo ence messù mudé l test prejenté. La lista fova ence contra n "dert de veto" per valeda.
-
Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 2006
-
Comentar sun n referendum y la lege 482/99
L ombolt de Col Santa Lizia peia via
La lege 482/99 - Contegnus
La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
Lege 482/99 - La Generala se muev
Union Generela: stop a Bulsan con test integral dla lege 482/99
Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
Abineda di ombolc ladins d'otober 2004
La lege 482: an s'entardiveia
Pensiers soura l'assemblea dla Generela
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin - n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
-
-
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
-
La tripartizion, l'arpejon de Benito Mussolini: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
Lege 482/99 - Trent meina do - Bulsan arfera
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
Comité interregional ladin - n comentar - *** letura dret aconsieda
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
Intervista a Pepi Dejaco: n organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
Di dla Unité Ladina: unité combatuda
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
La relazion de Bepe Detomas
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun
-
|