benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Fodom: na valeda lasceda die sun na pert
scrit ai 23 October 2006 da les 22:02:21 da noeles

Storia

 

Fodom nominé l prum iade tl 1027 do C., ma sia storia é plu vedla

Relazion de Ivan Lezuo en gaujion dla senteda de refondazion di scizeri da Fodom - Con truepes fadies à i paurs runcé tla valeda - I signours se stritova - Dal 1426 inant à l vescul da Persenon mané n capitan a aministré

Canche an rejona dla storia de Fodom y de Col ti tómel ite à la maiour pert dla jent souraldut la pruma vera. Defat á ela lascé tla coletivité dla val n senn sot y die sentù. Ma gonot se desméntien che la storia de nosc doi comuns y de nosta val met man bele truep denant. Descore soura la storia de Fodom y de Col volessa per chest dì jì inavò tl temp nia de cent ma de milesc y milesc de agn y an pò ben capì che per fé na relazion soura dutes cheles epoches passedes éssen debujegn de truepes y truepes de ores. Per chest éi pensé de fé demé na curta sintesa percie che an posse avei na nout sciche la storia é steda y al é la storia de Fodom.

A man ciancia: Na ameda fodoma lieia manes. La vita zacan fova dret strusceda.
A man dreta: l Ciastel de Andrac sun n vedl retrat, da chest ciastel enfora (encuei ruina) él vegnù scodí centenés a la longia dieje da paurs da pert dl vescul de Persenon.

 

 • Liams

 Spidic de storia fodoma: l Ciastel d'Andrac

             



      I podesse mete man a ves conté dla eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an podessa tré ca l eté di Rec (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciuda per cie che reverda Fodom. Chilò bastàssel recordé la stela che é vegnuda ciateda tl 1866 sun Poure y che á na iscrizion nord-etrusca. An pò la vedei tl museum zivich de Bulsan. Ence i Romans ne á nia lascé truepes fusties te nostes vals, ma i savon che nosc antenac à abù relazions con ei. Chest vegn desmostré dal lingaz ladin y da la parzelisazion dl teritore te Ampez y a San Martin de Tor y desvalifs reperc ciapés tles vals entournvia.
La pruma data che à da cie fé con Fodom, ence sce la val ne vegn nia menzioneda, é l 1027 do Crist, canche l emperadour todesch Konrad II ti scinca al vescul de Persenon la val dl En (Inn) y dl Isarch con laprò bonamenter ence la val da Fodom.
      Samben à l vescul de Persenon mané ta Fodom y ta Col bacans da la val Isarch y da Puster per runcé plu che ala jiva chest piz tamez les Alpes y chesta jent se à mescedé con la popolazion che stova bele chilò. Bele tl undejeisem secul ti ova l vescul scinché valch mesc a la claustra (convent) de Neustift (ti prums documenc pòn lieje i inoms Pouchberg, Puchperc, Wersil per la zona de Col, plu tert Puechenstein y Livinal o Livinalilongo). La val la vegniva dé en feud a signours che scodiva les coutes y i tribuc y ei fajova da giudesc tl inom dl vescul: les families di Schöneck, di Avoscans, di Stuck, di Villanders. Ma coche ei ciapova tres plu podei à l vescul dezidù de i mudé fora con i capitans (dal 1426 inant). Chisc é restés tl ciastel d’Andrac enfin a la secolarisazion dl prinzipat vescovil tl 1803. L zenter dla aministrazion é, per chest trat de temp, dagnora sté l ciastel. Chest, someiel, é vegnù venù a la Curia vescovila da Hartwig de Puochenstein bele entourn al 1200. Ti secui vegnus do à l vescul tres deplù perdù sie podei ti confronc dl grof dl Tirol. Sie prinzipat depenova enscí diretamenter dal Emper todesch y formalmenter ne fajòvel nia pert dl Tirol. Ma defat ével dassen lié, o an podessa dì confederé, con el: tl ciamp dla defendura teritoriala per ejempl o dles coutes. L vescul tolova ence pert a la dieta dl Tirol a Dispruch (Tiroler Landtag).
      Al ruva l 1400: Tl 1454, 1457, 1458 y dl 1460 él sté te chest piz l cardinal y filosof Nikolaus da Kues (Cusanus), enlaouta vescul de Persenon, che se ova asconù tl ciastel, do che al s'en fova sciampé dant al grof dl Tirol Sigismund. Y sun l ciastel àl scrit o fenì n valgunes de sies operes. Dl 1451 él ence l prum statut scrit (per todesch) dla val da Fodom con laite leges y regolamenc.
La popolazion à abù te duc chisc agn na vita stentousa: ciaresties, l dieje a si patrons (l vescul), debic, malores de vigni sort, la gran mueria. Ma ala é empò steda bona de jì inant, a laoré i ciamps, a tegnì la ciaussa (bestiam), a fé vita de comunité.
      Na tesa enteressanta é chela proponuda dal studious Lois Craffonara y che reverda ciamò l Medieve: aladò de el vivòvel tla pert auta de Fodom ciamò tl Medieve na mendranza celtica: Craffonara dij che l inom Artesena, ciapé te n vedl document, é l vedl inom dla mont de Chierz. Artesena é spo vegnù tradut te mons Urser (mont da la lours): defat ence Artesena à l medem significat (artos=celtich= la lours). Chesta traduzion é gnuda fata da na popolazion che fova bona da descore celtich y che conesciova ence l significat de Artesena. Craffonara á ciapé na autra parola celtica ta Fodom: Rin Cocen, che fossa l Ruf de Ruacei. "Rin" é la paròla celtica per ruf; cocen l é la vedla parola ladina (doreda ciamò ti prums agn dl 1900 ta Fodom) per l colour "ros".
Tl 1603 adum con Fascia y Mareo formeia Fodom l gran decanat de „Cis et ultra montes" enfin al ann 1788. Dal 1824 inant é Fodom n decanat a pert con laprò la curazia de Calfosch y la espositura de Corvara.
      I ruvon al 1797, l ann de Caterina Lanz, l’eroina/sauderina de Spinges, nasciuda a Al Plan y morta ta Fodom. Ala à paré ju dal mur de cortina de Spinges i nemisc franzeisc. Entourn ela él nasciù duta na liejenda. Do agn a Spinges y Persenon éla juda cuega dl preve a Col, spo ta Andrac olàche ala é morta tl 1854.
Tl 1803 él sté la secolarisazion dl prinzipat vescovil de Persenon, da chesta data fej la val da Fodom definitivamenter pert dl Tirol.Tl 1809 él spo sté la insurezion dl Tirol sot a Andreas Hofer contra i franzeisc y i bavareisc. Ai 2 de november 1809, enscì nes conta Pietro Favai y Johann Alton, é 13 fodoms stés bogn de fermé a Plan de Sala, sun col de batalia, 1100 saudés franzeisc per na mes’ora.
      Do l 1815, temp de restaurazion, él belavisa endò ruvé la pesc. Fodom tl 1800 é dagnora sté al de fora di gran avenimenc: giudesc (vicar) de terza classa (Landgericht III. Klasse) dal 1817 al 1849 pro l Certl de Bornech, encandenò, dal 1868 enfin a la pruma vera adum con Ampez formòvel l Capitanat (Bezirkshauptmannschaft) dut ladin. Tl 1848, 1859 y 1866, entant les veres de independenza dl’Italia, à tout pert i fodoms a la defendura dl Tirol y dla Austria.
Spo él vegnù la pruma vera, dret conesciuda da la popolazion ajache i on trueps libri che descor de chest burt temp: i recorde demé i laours de Luciana Palla.
Cinch agn do la fin dla pruma vera, tl 1923, é la val da Fodom vegnuda destacheda da Bulsan o miec da Trent y lieda a la nueva provinzia de Belun.
Al é ruvé l temp fosch dl fascism, dl nazionalsozialism y dles opzions che à lascé sies pedies ence ta Fodom.
      Do la seconda vera à l comun y la popolazion da Fodom damané de vegnì endò tacheda pro al Sudtirol. Sibe l’Austria che la SVP (Südtiroler Volkspartei, nasciuda tl 1945) ova cialé de tré ite tles tratatives empruma per l’autodeterminazion, spo per l’autonomia ence i trei comuns de Souramont, ma Degasperi, l minister talian, se à dassen paré decontra. Fodom, Col y Ampez tl 1946 damanova endò de jì con Bolsan, tl 1947, foradenia, con Trent, ma ai é empò restés pro Belun contra la volonté dla popolazion. Tentatifs de ruvé endò pro Bulsan é vegnus fac tl 1973 con na delibera dl Comun da Fodom y tres n prereferendum ti agn '90.
     Y per scluje ju con l 1964 é passé Fodom y Col da la diozesa de Persenon - olache ai audiva bele da plu de 900 agn - sot a chela de Belun y al se à cherpé l ultim fil che liova adum dutes les vals ladines.

Ivan Lezuo

 

 Truep entusiasm per mete su na compagnia de scizeri
 Ciamò sun la storia fodoma
 La storia de Fodom
 La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei
 Fodom: no te desmentié de tia storia
 
 Fusties di temps passés
 Dai Retics ai Ladins
 Les raijes dl ladin
 
 

 

 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Storia
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Storia:
Relazion dl dr. Mischi Georg en ocajion di 100 Union Ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


tema colié / temesc coliés

Fodom

Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.412 seconc