Degun segn nazionalist, ma debujegn de ruvé adum
Les relazions en gaujion dla enconteda per la refondazion di scizeri ta Fodom ne à abù deguna relazion con nazionalisms da olachemai
de Ivan Lezuo
L comentar al articul soura la refondazion dla compagnia di scizeri da Fodom publiché sun noeles y sun la plata ladina à metù en relazion con l nazionalism todesch chesta scomenciadiva dret de utl, do mia minonga, per l renforzament dl’identité ladina. Per desfraté vigni dube él donca debujegn de na resposta clera.
|
-
• Liams
Scizeri da Fodom: Fodom ciala ca pert con i Schützen
|
I referac fova per fodom (Ivan Lezuo), per mareo (Günther Obwegs), ampezan (Ugo Costantini) y talian (Paolo Dalprà y Efrem Oberlechner). Bele da chilò pòn vedei che al ne é sté degun segn de nazionalism o enchinamai de chauvinism, de deguna sort. Fanatics él n puech dlonch, te Südtirol desche ence te autri raions y autres realtés, tla religion, tla politica ez., ma i ne podon per chest nia ti tré dant estremism ence a duc i autri che laora per sia jent y sie paisc con truep amour y pascion. A La Plié da Fodom, pro y do la conferenza tl vedl taulac, él endere gnù sotrissé l debujegn de unité ladina, de ti dé plu creta al lingaz y a les tradizions ladines. I contegnus ne à abù deguna relazion con nazionalisms da olachemai.
I valours che i scizeri vuel conservé y dé inant a si mutons y mutans, à dit l comandant dla compagnia de Folgaria Paolo Dalprà, con truep entusiasm, é la fede, la familia y l amour per sia "Heimat", l Tirol. I fodoms ti à scouté pro a duc i referenc con enteres. L capocomun da Fodom y la union di ladins da Fodom à dit de sostegnì la scomenciadiva. Chest vuel bele dì truep y al é na garanzia che la compagnia di scizeri da Fodom se destanzieia da vigni estremism. Ala vuel endere, tla recordanza de 900 agn de storia sot al prinzipat de Persenon y de plu de 100 agn sot al Tirol, mené inant les tradizions y i valours che bele nosc peresc à vivù y conservé. Dal 1027 al 1803 à Fodom fat pert dl vescovat de Persenon y dedò dl Tirol (enchin a la fin dla pruma vera). Persenon é sté, pòn dì, confederé con l Tirol. Defat tramidoi à abù les medemes leges tl ciamp dla defendura teritoriala y dles coutes. I fodoms à tout pert a la defendura dl Tirol tl 1848, 1859 y 1866 y enultima entant la pruma vera. Baudi é l fascism sté bon de endormenzé via la recordanza di temps passés y dla vedla unité ladina (ence tl ciamp eclesiastich). Al basta pensé al decanat „cis et ultra montes" nasciù tl 1603 y che tolova ite Mareo, Fodom y la Val de Fascia, o ai agn deberieda sot al Tirol. Chest, él vegnù dit, é dagnora sté n raion con trei lingac - ladin, talian, todesch.
Chi che à firmé l verbal de refondazion à desmostré cler de ti cialé ai ladins dl Sela y al Tirol, sia vedla "Heimat". L dert de podei dezide de sie davegnì ne á nia da cie fé con fanatism. Per chest envieii i ladins de ti dé creta ai fodoms y de i sostegnì.

Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen
Scizeri de Sudtirol: ai semena toponims todesc dlonch
La cherta di toponims storics vedus dai todesc
L nazionalism todesch estrem di scizeri: nia tan dadie pro na manifestazion a Bulsan
I scizeri ortia a Viena na petizion: i ombolc ladins fej i fanc
Dal ciantorin dla storia:
Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
Ladins dles Dolomites o Ladins de Persenon/Tirol
Ladinia brixino-tiroleisa: n valgugn sclarimenc
La Rocia: Ladinia brixino-tiroleisa
Prospetives per n referendum a souramont per vegnì con Bulsan
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
II. Vera Mondiala - 60 agn da la liberazion
Diozeja de Bulsan-Persenon: degun interes per tegní unis i Ladins
-
Fodom
Fodom: no te desmentié de tia storia
Ciamò sun la storia fodoma: i libri de Luciana Palla ne à nia joé
La storia de Fodom: Kaiserjäger enier, Alpins encuei
-
Catarina Lanz
La Plie da Fodom: recordanza a Catarina Lanz ai 31 de messel 2004
N pice cheder storich sun i avenimenc a Spinges
La Muta da Spinges: 150 agn da sia mort, fac die asconus via
Museum Ladin Ciastel de Tor: lerch dedicheda a la eroina ladina
André Hofer
Recordanzes a André Hofer
Andreas Hofer, simbol dla vedla unité interladina
André Hofer enlaouta y encuei?
Les mendranzes sot a l'Austria, dret n burt ejempl:
Ciarencia - slovens: na situazion nia da creie
Mendranzes: la Austria ne respeteia nia sia costituzion
Les compagnies de scizeri te Südtirol é dret politisedes y animedes da truep nazionalism-patriotism todesch. Te chest cheder él sovenz rie da encadré les compagnies ladines. I scizeri todesc tegn alaut sie lingaz y sies tradizions, cie che an ne pò nia dagnora dì di scizeri tles valedes ladines de Gherdeina y de Badia che se arconcia ite. Te chest vers ài clermenter n raport desturbé, sce an ti ciala a sies plates internet.