I capitiei de Fascia, da dagnora amés y rencurés
Segns de n sentiment religious popolar - I plu vedlors va zeruch al 1500
de Domenico Volcan
Endò na publicazion dl Zircul Cultural Rovisi da Moena y endò na publicazion che arichesc l panorama de studes y de enrescides dl patrimone storich artistich y cultural dla Val de Fascia. Do la publicazion sun i artisc' de Fascia y de Flem y do la publicazion "La religiosité popolara tles valedes ladines" ne é l Zircul Rovisi nience chest iade tant dalonc da sie ciamp de stude. L liber nuef dal titul "Ascoltando il silenzio / Scutan l chiet" rejona di capitiei, dles ancones y di segns religiousc menders.
Souracuerta dl liber. |
Tamben n liber dl Zircul Valentino Rovisi da aconsié "La religiosité popolara tles valedes ladines" (da podei aposté sot a www.circolorovisi.com), edizion bilinga ladina/taliana.
|
L liber rejona di capitiei: segns menders ma che à bendebot de emportanza tla vita religiousa de nosta jent. Dal 1500-1600 enfin a encuei en él dutaorela n grum de ejempli encantourn. Sun cie che al é n capitel él vedudes desvalives ence da pert di esperc. La parola taliana ne se cuer nia con l significat desche ala vegn entenuda da nostes pertes. Te nosta cultura enténen sot a capitel chel pice manufat religious che an veid sovenz fora per i paisc, do trois o sa mont. l Zircul Rovisi à volù porté a conescenza te chest liber dé fora dant da puec dis chesta esprescion de religiosité tramaneda da zacan.
" I on volù porté dant chesta testimonianza preziousa de ert y de cultura y de sentiment religious de nosta jent" dij president del Zircul Rovisi, Claudio Vanzo. "I cherdon che sibe nosta jent che i folestiers che ruva te Fascia pò conesce tres chest liber miec chestes vedles "edicoles" o "capitiei" coche nos i clamon. Al é na ocajion per descorì n toch de storia dla Val de Fascia y n envit de jì a vedei chisc capitiei. Al pò ester na bona ocajion per se fé valch bela raida fora per i paisc, su per mont y conesce depierpul l'ert popolera de Fascia. I cherdon che la publicazion de chest liber nes deide a emparé a conesce plu damprò nosta storia, nost passé y nostes raijes fones liedes propi al sentiment religious cristian che i on arpé da nosc antenac", enjonta Claudio Vanzo.
L president, adum a trueps colaboradours, jirà inant sun la streda dla valorisazion dl patrimone artistich popolar souraldut lié al sentiment religious che enfin a dant a nia trueps agn fova dret sot tl cuer tles valedes ladines y te Fascia. L liber pòn retré pro l Zircul Rovisi a Moena o ence l aposté sun l sit
www.circolorovisi.com. I autours de chesta ultima fadia leterara é: Claudio Vanzo, Evelina Chiocchetti y Daria Bortolotti.
Les ancones sacres, clamedes te Fascia ence capitel/capitiei, autró tla Ladinia anteriuel o ciuch, é un di segns de devozion popolara che dà, dlongia les croujes de legn, l plu a uedl desche esprescion dl sentiment religious fon de nosc antenac. Les ancones recorda con sia forma de pice templ i pici autés antics costruis dai vedli Romans te sies ciases o fora per la tavela per onoré i "lares familiares". Te sia forma, encuei manco slarieda, a "taia" o "Stokbild" che an dij, recòrdeles religions ciamò plu vedles de n temp can che les persones venerova les plantes desche simboi deifichés. Enceben che sies raijes é dret vedles é chisc pici anteriuei d'inrer cis vedli. I capitiei plu vedlors te Fascia reporta l medieje 1500. Con l passé di agn y di secui ései vegnus costruis y derturés su da nuef n grum de outes. Ai é sovenz liés a fac suzedus, a voc ademplis, a grazies abudes. I capitiei é dagnora vegnus dret amés da la jent, enfornis su canche al fova la poscibelté, respetés y rencurés. Empermò te chest ultim secul ései jus aluesc ademal, ajache ai vegniva conscidrés na esprescion de na fede plutost puera y artisticamenter de puecia valuta. Valch outa ései ence vegnus derenés o enfinamai arobés fora. Ti ultims agn àn endere endò metù man de descorì da nuef chesta bela arpejon.

Mont de Fuciada: Ert sa mont
Zircul d'ert Valentino Rovisi