Nos on bele nosta grafia unitara
Chesta é steda la resposta dl Consei dl Istitut Ladin Cesa de Jan a la proposta di neo-ladins de mete ju deberieda na grafia

"Na grafia ugnola deberieda con i neo ladins? No dilan. Nos on bele na grafia deberieda ai autri ladins dl Sela y per chest ne onse nia debujegn de la mudé". Enscì podéssen sintetisé la resposta che l consei cultural dl Istitut ladin Cesa de Jan ti à dé al Istitut de La Dolomites de Borcia de Ciadoura che ova porté dant na proposta de na grafia ugnola per l ladin scrit tla provinzia de Belun. L argoment é vegnù rejoné fora dassen, condujan a la lum les truepes contradizions y i defec de chesta proposta che ne é spo nia vegnuda azeteda.
|
- COMENTAR
-
- de Irsara S.
-
- Endò n iade n ejempl de coche i ladins da souramont ne se à nia lascé tré ite tl "palù" di neo-ladins de Belun y che ai tegn inant pro la partegnuda storica pro i ladins dl Sela, tres dutes les dificoltés, enceben che i finanziamenc ruva su da Aunejia. Al é ence n auter ejempl: dl 1976 ti ova la RAI de Trent enjigné ca ai fascians na bela gran senta a Trent per trasmete da ilò les trasmiscions radiofoniches demé per la val de Fascia. Ence enlaouta ova i fascians dit de nò per resté unis tla senta dla RAI de Bulsan. Nia l medem ne pòn dì de Bulsan. La Svp, chela "ladina" en particolar, y la politica dl assessour da sen, Mussner, fej dles dutes per astilé fora les autres valedes.
|
L Istitut Cesa de Jan à da temp envié via azions de uniformazion dla grafia ladina tla direzion da agn porteda inant dai doi istituc ladins de Badia y de Fascia. La dezijion al fonz de dut é spo steda chela de endrezé les soluzions dl vers de na grafia ugnola con i ladins dl Sela y de fé tesaur de chesta esperienza de diejenes de agn sun chest argoment.
La proposta à trat su per chesta gauja nia pueces perplessités sun l'oportunité de soluzions nueves che, enscì él vegnù reconesciù, ne vuel nia dì che ales ne posse nia ester valoules per les comunités neo-ladines dla provinzia de Belun, ma ales ne enteresseia nia les comunités ladines storiches de Ampez, Col y de Fodom. Fora de luegia spo la resposta ruveda da Borcia sun la stampa che descor de ostrazism dant a na proposta che volova ciapé ponc de contat y de colaborazion anter i doi istituc. "L document prejenté fova de pueces plates y demé con valch ejempl. Massa puech per ester n document sun chel che an posse rejoné lassoura" à dit l diretour dl Istitut Cesa de Jan Stefano Lorenzi. "Na grafia ugnola é n argoment che mess vegnì descorù fora y nia na proposta zenza our de confront per gauja che an é bele tla fasa de stampa" (desche confermé dal medem Istitut de Borcia). (ls)