Tita Piaz, l gran alpinist fascian
Biografia nueva scrita da la storica fodoma, Luciana Palla sun enciaria dl Istitut Ladin "Majon di Fascegn" y dl Istitut Storich de Trent

Endò n iade na publicazion apriejoula deda fora deberieda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia y l Museum Storich de Trent. L liber sun la vita de Tita Piaz (1878-1949) é vegnù scrit da la conesciuda storica fodoma, Luciana Palla, che à bele archirí y recostruì avisa te na publicazion la storia di ladins dant y entratant la Gran Vera. Sie liber "I ladini fra tedeschi e italiani" à trat l pest nazional dla cultura dl 1986 dl Consei di Ministers. Chest iade àla enrescì do, sun enciaria dles does istituzions souranominedes, la vita dl gran alpinist fascian, Tita Piaz, che fova ence conesciù sot al sourainom l "Diau dles Dolomites".
Al jiva propi debujegn de n liber nuef sun l gran "Pavarin", chest fova l sourainom dla familia de Pera de Fascia. Les ultimes does biografies curtes dateia dl 1947 y dl 1949, chesta ultima de Tanesini. Enceben che chestes does descrizions de Tita Piaz é de gran valuta storica, ti végnel sen cialé a la vita de Tita Piaz tres n uedl storich y plu critich. Tanesini fova n gran amich de Tita Piaz, encebren che al fova enlaouta podestà fascist te Gherdeina. Tita Piaz fova depierpul conesciù desche sozialist bele dai temps de Cesare Battisti y dedò desche anti-fascist. Perchel ne ti jível danz nia a scusa al rejim fascist. La descrizion de Tanesini ne é poester perchel nia daldut obietiva. Luciana Palla à laoré su la vita de Tita Piaz liejan tres trueps documenc. Al é veramenter sté n gran personaje de Fascia y al fova conesciù soura les seides de sia valeda fora, un di plu conescius alpinisc' a livel mondial. Al fova sozialist y anti-fascist, contra les convenzions de si temps y a sia maniera damprò da la puera jent. Tita Piaz fova dant la Gran Vera irendentist, vuel dí pro-talian. La Val de Fascia fova enlaouta despartida anter les does propagandes, chela dla "Lega Italiana" per la Talia y chela dl "Volksbund" per resté sot a Tirol y con l'Austria. Tita Piaz ova bendebot trueps liams y contac fora per l mond. Luciana Palla conta tres la figura de Tita Piaz ence 50 agn de storia fasciana y ladina. Al é n liber che an liej con averdeza y con bendebot de plajei, ajache an vegn alsavei de n grum de aspec nia conescius, ma che à amarscé cotant l destin de nosta jent.
Domenico Volcan