Paolo Frena: al sarà n statut scempl che lascia truepes portes davertes
L grup de laour: "Entourn Nadel podéssen avei enjigné ca l statut" - Ai 9 de otober assemblea generala
Lorenzo Soratroi
L statut dl organism de coordinament nuef inanter i dejedot comuns ladins entourn l Sela podessa vedei la lum per les festes da Nadel. Al é chest l’obietif che al se à tout dant l comité de laour formé dai capicomuns Franz Complojer (Val Badia), Gino Fontana (Fascia ), Paolo Frena (Col, Fodom y Ampez ) y Bruno Senoner (Gherdeina y frazions ladines de Ciastel). Al se à abiné ben 4 outes en les ultimes edemes.
L ombolt de Col Santa Lizia, president dl grup de laour.
Tla ultima senteda él ence vegnù prejenté n sboz de chest statut che vegnirà sen rejoné fora te vigni aministrazion comunala. Ai 9 de otober se abinarà l’assemblea generala de duc i Capicomuns per la pruma aprovazion. L document messarà spo vegnì aprové ence da duc i conseis de comun y da les trei provinzies (che dant a n ann ti ova dé la benediscion a la nasciuda de chest organism) dant de vegnì porté dant al notar.
Te chestes prumes sentedes à l grup de laour descorù fora plu che auter la forma giuridica y les competenzes che al gnirà a d’avei chest organism nuef prevedù da la lege 482/99. Puech sàn ciamò de segur. “I pò demé dì che al sarà n statut scempl, coche al à da ester l funzionament dl ent,” dij l coordinadour y l capocomun de Col, Paolo Frena. “Ma tl medem temp messaràl tegnì cont di ecuilibres anter les cater vals. Dessegur ne vegniràl nia slargé aldefora di dejedot comuns. Spo tocaràla da ti dé n inom, ciapé ca na senta con ofizes, nominé n consei de aministrazion y n president”, enjòntel. Fata la scatola tocaràl ence mete ite valch che deide les popolazions ladines. “Tles sentedes anter i capicomuns onse tres dit che al é da lascé la porta daverta a vigni poscibelté".
Les competenzes dl organism souraprovinzial ne podarà nia ester che cheles che n’aministrazion de comun à en general”, dij Frena. Spo cie podaràl pa fé deplù? “I creie che al messarà deventé n pont de referiment per traté chestions che à da en fé con dutes cantes les vals ladines. I pense, per ejempl, a la chestion dl trafich y dl daz sun i joufs entourn l Sela.” Y spo? “L organism é nasciù, al é gnù scrit ence tl statut, aladò de cie che la lege 482/99 preveid. Sia funzion sarà chela de mete dant projec che tol ite dutes les vals per desfruté i finanziamenc metus a desposizion da la lege.” Y la Generela ? “Ie é proponù che al vegne metù en pe na comiscion, olàche al essa da ester laite n raprejentant dla Generela y un perom per i trei istituc ladins. Chest per ne sourapié nia l laour te n ciamp tant fondamental sciche la cultura", sclaresc Frena.

Enconteda di ombolc ladins a Corvara: grup de laour en pe
Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 2006
-
Comentar sun n referendum y la lege 482/99
L ombolt de Col Santa Lizia peia via
La lege 482/99 - Contegnus
La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
Lege 482/99 - La Generala se muev
Union Generela: stop a Bulsan con test integral dla lege 482/99
Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
Abineda di ombolc ladins d'otober 2004
La lege 482: an s'entardiveia
Pensiers soura l'assemblea dla Generela
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin - n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
Les respostes dl ombolt de Badia
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
La tripartizion, l'arpejon de Benito Mussolini: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
Lege 482/99 - Trent meina do - Bulsan arfera
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
Comité interregional ladin - n comentar - *** letura dret aconsieda
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
Intervista a Pepi Dejaco: n organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
Di dla Unité Ladina: unité combatuda
Enconteda anter Union Generela di Ladins dles Dolomites y Durnwalder
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
La relazion de Bepe Detomas
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun
Intervista al President dla Generela Nani Pellegrini
Mendranza te na mendranza: titul ne plej daldut nia
Comentar al Convëgn da in vëindres
Publicazions: Ladiner: eine Minderheit in der Minderheit
Convëgn dla Regiun, ai 22.11.2002
-